-
Naixement del Capitalisme
És un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu. -
Period: to
La guerra de posicions
Davant de la manca d'una victòria decisiva, els fronts es van estabilitzar al llarg d'extenses línies de trinxeres. Des de les trinxeres es van llançar ofensives de desgast (Verdun, Somme). En aquesta fase, la contesa es va convertir en un conflicte mundial, després de l'entrada de més països: Bulgària, Itàlia, Romania, Portugal i el Japó, entre altres. -
La Segona Revoució Industrial
Es va iniciar als Esrats Units i Alemanya, i es va basar en l'ús de noves fonts d'enegia i en canvis en l'organitzaió de la feina que van impulsar nous sectors industrials -
L'Imperialisme i Causes
L'expansió colonial Europea es va centrar cap a l'Àfrica, Àsia el Pacific i va entrar en una altra fase coneguda com a l'imperialisme
El nou impuls colonial va obeir a cause diferents:
Politiques i Estrategiques, Demogràfiques, Econòmiques i ideològiques. -
Sistemes Bismarckians
Van ser promogudes pel canceller Bismarck l'objectiu era aïllar França, enemistada amb Alemanya i evitar que s'alies amb Russia en contra d'Alemanya. Després de vint anys de vigència, en els quals van evita conflictes entre les grans potències, aquests sistemes van acabar fracassant. -
La Conferència de Berlín
La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) van ser unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. -
Pau Armada
En aquests anys la pau es va mantenir, però els països europeus, preveient una guerra, es van rearmar i s van agrupar en dos blocs d'aliances: la Triple Aliança formada per Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia; i la Triple Entesa, integrada per França, Russia i Regne Unit -
Revolució del 1905
El 1905, el maletar general, unit a causat per la derrota russa davant del Japó, van desencadenar una revolució que va obigar el tsar a crer un parlament o Duma hi ha empendre algunes reformes. Però es va mantenir. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La guerra va tenir unes característiques diferents dels conflictes anteriors, que li van valer la denominació de Gran Guerra o guerra mundial. Les més destacables van ser la gran extensió territorial, en participar-hi setze nacions, algunes amb extensos imperis colonials que es van veure implicats en el conflicte. I l'ús de noves armes ofensives (metralladores, llançaflames, gasos tòxics, mines, submarins, avions) de nous sistemes defensius, com les trinxeres; i de noves modalitats de lluita -
Period: to
La guerra de moviments
Es coneix com a "guerra de moviments" una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes.
Al front occidental, els alemanys, pretenien una guerra ràpida, clau per a la seva "victòria", seguint les previsions del pla Schlieffen -
L’assassinat de Francesc Ferran
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi Austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
Period: to
Batalla de Verdun
Va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència. -
Revolució Burgesa
La revolució Burgesa de febrer 1917 va deposar al tsar Nicolau II i hi va implantar una república. El govern provisional, lliberal i burgès, va prometre reformes; però la lentitud a implantar-les i la decisió de continuar en la guerra mundial en van provocar la caiguda. -
Revolució Bolxevic
La revolució Bolxevic d'octubre de 1917, organitzada pels marxistes radicals o bolxevics, van derrocar el govern provisional i va dur al poder el seu dirigent Lenin, amb el suport dels soviets. -
Period: to
El final de la guerra
El 1917, els EUA es va incorporar a la guerra al costat dels aliats; i Rússia es va retirar després del triomf de la revolució comunista i la signatura de la pau de Brest-Litovsk. El 1918 els aliats van iniciar una ofensiva en tots els fronts i van provocar la rendició progressiva dels imperis centrals. Aquest mateix any, el president dels EUA, Woodrow Wilson, va enunciar els «Catorze Punts» en els quals s'hauria de sustentar la pau. -
Period: to
Guerra Civil Russa
Va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Tots dos bàndols van tenir aliats temporals, com ara l'Exèrcit Roig sovint amb esquerrans i grups revolucionaris -
La Rendició d’Alemanya
Berlín es va rendir davant les forces soviètiques el 2 de maig de 1945. Les forces armades alemanyes es rendeixen incondicionalment a l'oest el 7 de maig ia l'est el 9 de maig de 1945. El 8 de maig de 1945 és proclamat Dia de la Victòria a Europa -
Period: to
Govern de Lenin
Lenin va concentrar en la seva persona tot el poder polític. El 1922 va crear una organització política, la URSS, integrada per Rússia i altres repúbliques asiàtiques. Es va organitzar com un estat feeral i va adoptar una nova política econòmica que combinava elements comunistes i capitalistes. -
Period: to
El feixisme de Mussolini
És una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió. Va ser una de les respostes polítiques que es van donar a la crisi capitalista dels anys 30 del segle xx. A la fi del segle xix existien a Itàlia algunes organitzacions denominades fascio, de la qual la més important era el Fasci Siciliani -
Period: to
Govern de Stalin
El successor de Lenin va iniciar una altra etapa, «l'estalinisme». S'hi va imposar un sistema polític totalitari que va reprimir qualsevol oposició mitjançant purgues.L'economia va passar a les mans de l'Estat. La indústria va crear grans complexos estatals metal·lúrgics, químics i d'armament; i la banca i els altres serveis es van mantenir nacionalitzats. l'Estat planificava cada branca productiva, com a resultat de tot plegat, l'URSS es va convertir en una gran potència econòmica i militar. -
Period: to
El Nazisme de Hitler
El nazisme, és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys d'Adolf Hitler, i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich. El nom oficial alemany del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei. El nacionalsocialisme estava relacionat amb el feixisme, per bé que alguns autors l'han considerat la versió més radical i violenta d'aquest -
Period: to
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època. Causant una de les majors matances de la història.
Va ser el conflicte armat més gran de la història i s'estima que va tenir un cost, en diners i en recursos, major que totes les altres guerres juntes.