-
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia, una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.
-
Alemanya assegura el seu suport a Àustria-Hongria en la seva disputa amb Sèrbia.
-
-
Després d'un ultimàtum, l'imperi austrohongarès, que tenia por de perdre la seva influència als Balcans, declara la guerra a Sèrbia.
-
Rússia, que es considera líder natural del món eslau, mobilitza el seu exèrcit per ajudar Sèrbia.
-
Alemanya declara la guerra a Rússia. França ordena la mobilització total de l'exèrcit.
-
-
Àustria-Hongria declara la guerra a Rússia, i Sèrbia, a Alemanya.
-
Arrenca la batalla de les fronteres al front occidental, que s'allargarà fins al 13 de setembre amb diversos xocs de francesos i britànics amb els alemanys a Bèlgica, les Ardenes i la Lorena.
-
França, que a inicis d'agost havia ordenat la mobilització total de l'exèrcit, declara la guerra a l'imperi austrohongarès.
-
Disset dies després de la seva entrada a Bèlgica, els alemanys ocupen la capital del país.
-
El país del sol naixent entra a la contesa fent costat als aliats.
-
En cinc dies de combats, els francesos aconsegueixen aturar l'avanç dels alemanys, que pretenien ocupar París, i fer-los retrocedir.
-
Primera batalla de l'Aisne entre alemanys, francesos i britànics, que s'allarga dues setmanes i acaba amb un empat. Comença la "carrera cap al mar".
-
Comença la primera batalla per assegurar el control de la ciutat belga d'Ieper, que s'allarga fins al 22 de novembre. Francesos, belgues i britànics aconsegueixen aturar els alemanys i impedir-los arribar als ports del canal de la Mànega.
-
La declaració es produeix quatre mesos després de la tancada per part dels otomans de l'estret de Dardanels, ruta comercial estratègica de Rússia.
-
S'obre el front del Pròxim Orient amb el desembarcament britànic al golf Pèrsic i la presa de Fao als turcs.
-
El soldà otomà Mehmed V declara la jihad contra britànics i francesos. Batalla de Bàssora, al sud de Mesopotàmia. Després de deu dies, els britànics capturen la ciutat. Al front oriental, batalla de Lodz entre alemanys i russos, que s'allarga fins al 6 de desembre i acaba amb un empat.
-
Després de dues setmanes de combats entre Rússia i les potències centrals, els russos han d'aturar el seu avanç cap al sud.
-
Primer atac d'un zepelí alemany sobre la capital britànica.
-
Els submarins alemanys comencen els seus atacs contra els vaixells mercants aliats.
-
L'ofensiva arrenca amb els bombardejos navals aliats sobre els forts otomans dels Dardanels.
-
Curta ofensiva britànica al front occidental que no reïx.
-
Els alemanys utilitzen gas verinós per primera vegada. S'allarga fins al 25 de març sense un resultat clar.
-
Amb el tractat de Londres, Itàlia se suma en secret a la Triple Entesa dels aliats.
-
Un submarí alemany enfonsa el transatlàntic britànic. Moren 1.198 persones.
-
És el primer pas d'Itàlia per annexionar-se el litoral austríac, Dalmàcia del nord i els actuals territoris de Trentino i el Tirol del Sud, segons el pacte amb els aliats.
-
Ofensiva aliada a Artois i la Xampanya que s'allarga sense èxit fins al 4 de novembre. Els britànics utilitzen armament químic per primera vegada a la batalla de Loos.
-
L'exèrcit serbi, desfet, es retira cap a l'Adriàtic per ser evacuat per la flota aliada.
-
Els aliats comencen a evacuar les tropes de la península de Gal·lípoli, després de la derrota contra l'exèrcit otomà. La retirada acaba el 8 de gener amb una gran victòria otomana.
-
Ofensiva hivernal russa a aquesta ciutat turca, al Caucas, que dura fins al 16 de febrer i que se salda amb una victòria decisiva contra els turcs.
-
Després de l'aprovació de la Llei del Servei Militar, la Gran Bretanya imposa el reclutament obligatori als homes solters d'entre 18 i 41 anys
-
Es perllonga deu mesos, fins al desembre, i esdevé la batalla més llarga de la història. També és una de les més sagnants, amb entre set-centes mil i nou-centes mil baixes
-
L'ofensiva russa sobre la capital lituana acaba el 14 d'abril sense èxit.
-
Donada la mancança d'homes per enviar al front, la nova llei britànica de reclutament obligatori inclou també els homes casats
-
L'ofensiva francobritànica es perllonga fins al 25 de novembre amb un èxit moderat però amb un cost humà altíssim.
-
Romania entra en guerra al costat dels aliats i envaeix Transilvània, però és derrotada pels alemanys poc després.
-
El místic rus, conseller dels Romanov, és assassinat a Petrograd.
-
Les tropes alemanyes inicien una retirada preliminar en alguns sectors del front occidental.
-
Es forma un govern provisional i el soviet de Petrograd (actual Sant Petersburg).
-
El gruix de les tropes alemanyes a França es retiren cap a la línia Hindenburg.
-
Els EUA entren en la contesa després de dos anys i mig d'esforços per part del president Woodrow Wilson de mantenir el seu país en la neutralitat.
-
Els aliats llancen una ofensiva contra els búlgars al front de Tessalònica.
-
Uns 14.000 soldats desembarquen a Saint-Nazaire, a França. Aquest primer contingent està mal equipat i és dirigit per oficials amb poca experiència.
-
Es perllonga fins al 10 de novembre i resulta un èxit estratègic i tàctic per als aliats, però amb grans pèrdues per als dos bàndols.
-
Liderats per Lenin, els bolxevics enderroquen el govern provisional de Petrograd.
-
Els britànics conquereixen Jericó.
-
Acord de Rússia amb Alemanya pel qual els bolxevics abandonen la guerra.
-
També coneguda com batalla de Lys o quarta batalla d'Ieper, l'objectiu era capturar la ciutat flamenca i fer recular les forces britàniques.
-
Comença la darrera ofensiva alemanya prop de Reims. Segona batalla del Marne, els aliats aturen l'enemic i recuperen la iniciativa el dia 18. El contraatac s'allarga fins al 6 d'agost.
-
Primera fase de l'ofensiva dels cent dies aliada. La lluita s'allarga fins a l'11 de novembre, fa retrocedir els alemanys fora de França i marca la fi de la guerra.
-
Signat a l'illa de Lemnos, l'armistici de Mudros posa fi a la guerra entre otomans i aliats.
-
L'armistici de Villa Giusti posa fi a la guerra entre Àustria-Hongria i Itàlia.
-
El kàiser Guillem II d'Alemanya renuncia al tron. L'endemà fuig cap a Holanda i es proclama la república.
-
El kàiser austrohongarès reconeix el dret d'austríacs i hongaresos a tenir el seu propi estat. En els dies següents, es proclamen la república Àustria germànica ('Republik Deutschösterreich') i la República Democràtica d'Hongria.
-
L'acord entre els aliats i Alemanya posa fi a les hostilitats al front occidental a les onze del matí.
