Història i Societat

  • ALTA EDAT MITJANA
    476

    ALTA EDAT MITJANA

    Es caracteritza pel decreixement de les ciutats i per una davallada general de l'ecònomia.
  • INICI DE L'EDAT MITJANA
    476

    INICI DE L'EDAT MITJANA

    S'inicia amb la caiguda de l'imperi Romà, i finalitza amb l'ocupació de Constantinoble i el descobriment d'Amèrica. Se sol dividir en dues parts: alta edat mitjana i baixa edat mitjana.
  • EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES
    813

    EL NAIXEMENT DE LES LLENGÜES ROMÀNIQUES

    Són els resultats del llatí vulgar, la varietat de llatí que la gent parla amb l'àmbit familiar i col·loquial a cada territori de l'antic Imperi Romà
  • BAIXA EDAT MITJANA
    1000

    BAIXA EDAT MITJANA

    Les ciutats i l'economia viuen uns segles de desenvolupament. A la meitat del segle XIV una crisi ecònomica i de pensament que desembocarà en un nou període
  • EL NAIXEMENT DEL CATALÀ ESCRIT
    1001

    EL NAIXEMENT DEL CATALÀ ESCRIT

    Els primers documents no literaris que podem considerar que ja estan escrits en català són de les acaballes del segle XI, també a partir del segle XII ja hi ha una prosa en català
  • ELS ESTAMENTS MEDIEVALS
    1350

    ELS ESTAMENTS MEDIEVALS

    La societat medieval s'estructura en tres estaments, cada un amb una feina determinada: la noblesa viu als castells, fa la guerra i defensa el seu territori, el clergat viu als monestirs i s'ocupa dels espais religiosos, i la pagesia viu al poble i treballa la terra del senyor feudal. A partir del segle XIV apareix el nou estament que es dedicarà a l'artesania i al comerç, anomenat la burgesia
  • ALFABETITZACIÓ DE LA BURGESIA
    1399

    ALFABETITZACIÓ DE LA BURGESIA

    A l'edat mitjana moltes poques persones sabien llegir i escriure, al final del segle XIV quan l'alfabetització arribarà a la burgesia, aquest estament podrà accedir al saber i aportarà a les arts la seva manera de viure el món.
  • FINAL DE L'EDAT MITJANA
    1453

    FINAL DE L'EDAT MITJANA

    El final de l'edat mitjana va acabar amb la caiguda de l'imperi bizantí, Gutenberg va inventar l'impremta i va acabar la guerra dels cent anys.