Història del català

  • 218

    218 aC (Guerres púniques)

    Arribada dels romans a les nostres terres. La romanització lingüística i cultural = desaparició llengües preromanes i benefici del llatí vulgar.
  • 410

    410 dC (pobles bàrbars saquegen Roma)

    Cop de gràcia a un Imperi Romà que fa anys que agonitza i que s’esquartera en un seguit de regnes germànics (visigòtic). La fi de l’Imperi Romà = descomposició del llatí vulgar en diferents llengües romàniques.
  • 711

    711 dC (Invasió musulmana de la península Ibèrica)

    Desaparició regne visigòtic. Apareix Catalunya Vella; terra de frontera organitzada en comtats autònoms vassalls de l’Imperi franc. El català s’està gestant rep mots d’origen germànic. (Superstrat germànic franc).
  • 878

    878

    Guifré el Pilos (comte de Barcelona), aconsegueix unificar tots els comtats catalans. Fins a mitjan s.XIII, la Catalunya Nova (terres del Sud del Llobregat) roman sota el control dels musulmans fins que aquests són expulsats de la Península el 1609 (superstrat àrab).
  • 988

    988

    • Els estats catalans esdevenen un Estat independent, ja que el comte trenca el pacte de vassallatge amb el rei franc.
    • Primers textos escrits en català = Llibre dels jutges i Homilies d’Organyà.
  • 1137

    1137

    Comtats de Catalunya i el regne d’Aragó, creen un regne confederat = període de conquesta i expansió. Terres de Catalunya Vella s’hi sumen a Catalunya Nova.
  • 1213

    1213-1276

    Jaume I expansiona peninsular i mediterrània del català i domini lingüístic de les Illes Balears i el País Valencià (mossàrabs = superstrat mossàrab). Segle XIV: expansió del català per terres mediterrànies (Sardenya, Sicília…) Segles XIII, XIV i XV: el català esdevé llengua de cultura
  • 1232

    1232 -1316 (Ramon Llull)

    Autor de les primeres obres científiques i filosòfiques d’una llengua romana. Durant aquest període el català = llengua d’Estat amb la creació d’institucions com la Generalitat.
  • 1400

    Inici s.XV

    Inici s.XV: extinció de la dinastia, empobriment i Inquisició = la llengua castellana comença a fer sentir la seva influència en la llengua catalana.
  • 1500

    Segle XVI (Decadència)

    Revolta de les Germanies al País Valencià i a les Illes contra l’oligarquia i el poder central = Decadència.
  • 1640-1652 (Guerra dels Segadors)

    El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals.
  • 1655-1670 (Guerra de Successió)

    Mort del rei Carles II sense descendents = guerra de Successió conflicte armat que enfronta Castella, partidària que el nou rei sigui Felip de Borbó, contra els antics regnes de la Corona d'Aragó, que voldrien que el tron fos per a Carles d'Àustria.
  • 1839 (Reinaxença)

    Moviment cultural que posa fi a la Decadència = revolució industrial, romanticisme, recuperació d’una literatura catalana, naixement filologia catalana, català com a llengua del teatre, català en els mitjans de comunicació (Diari català).
  • 1868-1948 (Pompeu Fabra)

    Secretari de la secció Filològica de l’IEC i responsable científic. Aconseguí un model de llengua supradialectal.
  • Acaballes s.XIX (Modernisme)

    Modernisme: moviment cultural i artístic brillant, ciutadà, de vocació europea i que esclata en múltiples manifestacions artístiques, com l'arquitectura de Gaudí o la poesia de Joan Maragall.
  • 1906 (Noucentisme)

    Noucentisme (normativització de la llengua): moviment caracteritzat per l'esperit clàssic, la intel·lectualitat serena i la vocació d'incidir, des de la cultura, en el món de la política.
  • 1931-1939

    República i es restableix la Generalitat de Catalunya i normalitat de la llengua catalana.
  • 1936-1939 (Guerra Civil)

    El general Franco posa fi a la república i aboleix la Generalitat.
  • 1960-1970

    • Escletxes de llibertat = Òmnium Cultural, Nova Cançó, literatura catalana viva…
    • Transformació sociolingüística.
  • 1975

    Català com a llengua oficial a la major part dels països catalans.
  • Actualment

    Després de quaranta anys d'ús oficial, públic i escolar del català, la situació de la llengua a Catalunya ofereix un balanç globalment positiu i de progrés. Ara bé, ofereix contrastos molt importants segons el territori, l'àmbit, el grup social i el context polític. A la resta dels Països Catalans, per exemple, la situació global és més complexa.