-
Period: to
Els Sistemes Bismarckians (1870-1890)
Els Sistemes bismarckians és el nom amb què els historiadors denominen el sistema d'aliances internacionals que Otto von Bismarck va patrocinar després de la guerra franc-prusiana per aïllar a França i evitar així la seva hipotètica venjança després de la derrota de 1871.1 La seva durada per gairebé dos dècades va evitar el conflicte directe entre les grans potències europees fins a la I Guerra Mundial -
Period: to
Pau Armada
La Pau armada (1871-1914) va ser un període de la història política d'Europa que s'estén des de la fi de la guerra francoprusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la tensió creixent en les relacions internacionals. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu. Actualment, des de 1974, s'autodefineix com un partit socialdemòcrata. Forma part del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista. -
Period: to
Regnat d'Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya (Madrid, 17 de maig de 1886 - Roma, 28 de febrer de 1941) fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. -
Assassinat de Cánovas del Castillo
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
Pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines (per part d’Espanya)
Espanya refusa reclamar la sobirania de Cuba, cedeix Guam, Puerto Rico i d'altres illes als Estats Units i cedeix Filipines als Estats Units per 20 milions de dòlars. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. L'Estat Espanyol va romandre neutral durant tota la guerra. La guerra va donar lloc a una profunda reestructuració de la geografia europea: quatre grans imperis, l'austrohongarès, l'alemany, l'otomà i el rus, van deixar d'existir, i van aparèixer els nous estats de Txecoslovàquia, Iugoslàvia, Hongria, Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia. -
L’assassinat de Francesc Ferran (28/06/1914)
Va mori a causa d'una bala d'un arma de foc -
Period: to
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. -
Period: to
Batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. -
Period: to
Guerra civil russa
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. -
La rendició d’Alemanya
L'Armistici de Compiegne va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. -
Period: to
Guerra del Marroc
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles. -
Period: to
La dictadura de Primo de Rivera
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. -
Period: to
El fexisme de Mussolini
A la fi del segle xix existien a Itàlia algunes organitzacions denominades fascio , de la qual la més important era el Fasci Siciliani . Fusionat amb el Fasci autonomi d'azione rivoluzionaria es va redenominar com Fasci d'azione rivoluzionaria, ja dirigit per Benito Mussolini, i conegut com a Fascio de Milà. -
Period: to
Govern de Stalin
Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili , més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin , va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses com per exemple la catastròfica fam soviètica de 1932-1933, coneguda a Ucraïna com la Holodomor. -
El crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor event econòmic de la història. Va començar el 24 d'octubre, anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York va baixar de forma imparable. -
Period: to
El nazisme de Hitler
Alguns altres elements definidors d'aquesta ideologia són l'antiparlamentarisme, el nacionalisme ètnic, l'oposició al liberalisme social, polític i econòmic, l'anticomunisme, la ideologia de sang i sòl o l'eugenèsia de «vida no mereixedora de vida» que va culminar en l'Holocaust. -
New Deal
Es poden trobar, doncs, lleis de reforma dels bancs, programes d‟assistència social urgent, programes d‟ajuda per al treball, o fins i tot programes agrícoles. D'altra banda, els programes del New Deal eeren obertament experimentals, manifestament perfectibles, i atesos els costos d'aquest procés, es podria haver preferit un programa de canvi més complet. -
Invasió de Polònia
A mesura que la Wehrmacht avançava, les forces poloneses es retiraven de les seves bases d'operacions properes a prop de la frontera Alemanya-Polònia cap a línies de defensa establertes més a l'est. El 8 d'octubre, després d'un primer període d'administració militar, Alemanya es va annexionar directamenta l'oest de Polònia i l'antiga ciutat lliure de Danzig i va col·locar el bloc restant de territori sota l'administració del recentment establert Govern General. -
Period: to
La segona guerra mundial
Posteriorment al conflicte es van formar les Nacions Unides per prevenir altres conflictes com aquest. La Unió Soviètica i els Estats Units van sortir de la guerra com les grans superpotències del món, la qual cosa va provocar la guerra freda, que va durar 45 anys. -
Rendició d’Alemanya a la 2a G.M.
La fi de la Segona Guerra Mundial aplega tant el tancament del teatre europeu a la Segona Guerra Mundial com la rendició d'Alemanya. Va tenir lloc entre finals d'abril i principis de maig de 1945 i finalitzaria, el 9 de maig de 1945, després de la signatura de la capitulació alemanya, a Berlín, entre els mariscals Keitel i Zhukov. -
Bombardeig de Hiroshima
Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 i el 9 d'agost de 1945 per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra. -
Creació de l’ONU
Actualment formen part de l'organisme un total de 193 estats del món, és a dir, gairebé tots els que són àmpliament reconeguts. A més té dos estats amb estatus d'observador permanent: la Ciutat del Vaticà i l'Estat de Palestina.