-
-
Són làmines de fusta, os, asta, pedra o metall, que han estat interpretats pels investigadors com a instruments aeròfons de la Prehistòria, i que actualment encara són utilitzats per algunes tribus primitives d'Austràlia central i nord-occidental. L'home primitiu trobava música a la natura ia la seva pròpia veu. També va aprendre a valdre's de rudimentaris objectes. -
-
La lira o la Kitara es considera l'instrument nacional sumeri. Ja se'l representa a finals del quart mil·lenni precristià. La música seria homofònica, però sembla que també haguessin conegut la polifònica. Així, les lires i les arpes gairebé sempre es puntejaven amb les dues mans i la grinyola sonava a dues veus. -
-
Xirimia doble, que consistia en dos tubs paral·lels de canya amb llengüeta, d'igual longitud, que sonaven a l'uníson. És l'actual instrument egipci anomenat zummarah. La música era religiosa, càntics dels sacerdots durant els ritus litúrgics. Per l'estudi dels instruments, dels quals hi ha nombroses representacions, s'ha arribat a la conclusió que seguien una escala pentatònica o heptatònica. -
-
Les lires van ser sens dubte l'instrument musical més difós i important de la Grècia antiga. Dentre tots ells destaca el més antic de tots, que se la coneix com la lira homèrica, la invenció de la qual atribueixen al déu Hermes. La música grega es caracteritza per ser monofònica, és a dir, composta per una sola melodia sense harmonia o contrapunt. Diversos instruments com la lira, podien ornamentar la melodia, generant heterofonia -
-
Els romans van destacar en l'ús i fabricació de trompetes perquè dominaven l'art del tornejat dels metalls. Va ser així que van proliferar moltes variants: rectes, corbes, de boca ampla com un drac, etc., que van rebre noms com lituus, buccina, tuba o cornu. Ja al segle I dC a l'antiga Roma es poden apreciar dos corrents musicals clarament diferenciats: la música religiosa, que tant acompanyava ritus cristians com pagans i la música profana, que era la que s'interpretava en tota mena de festes. -
-
La cítola. La cítola és un instrument de corda polsada molt comú durant els segles XII-XIV. La monodia religiosa: Popularment anomenat cant gregorià, és amb gran diferència el repertori medieval més antic i extens, i inclou la gran majoria de música litúrgica cristiana de l'època que es conserva. -
Al barroc va aparèixer el contrapunt i del contrapunt complex. A més d'això, els instruments que s'utilitzaven molt els instruments de corda com el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Tot i que també s'utilitzaven instruments de teclat com el clavecí i l'orgue. EXEMPLE: https://youtu.be/xVK8JkCIFZE
-
Dies irae ("Dia de la ira") és un famós himne llatí del segle xiii atribuït al franciscà Tomàs de Celano (1200-1260), amic i biògraf de Sant Francesc d'Assís.