-
El desenvolupament de la música entre els éssers humans va esdevenir amb el teló de fons dels sons naturals de l'entorn. Possiblement va estar influït pels cants dels ocells i els sons que altres animals utilitzen per comunicar-se
-
La història de la música de l'edat antiga i (donat que la música és una cosa connatural a l'ésser humà, com ha provat l'antropologia) també de la que es produïa en períodes anteriors, no històrics (la Prehistòria), tot i que per uns períodes hi haurà testimonis escrits i per a altres únicament les restes de la cultura material lligada a la música (els propis instruments musicals).
-
Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà, (amb la deposició l'any 476 de l'últim emperador de l'Imperi romà d'Occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical, establir el final de l'era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400.
-
Definir l'inici de l'era amb precisió és difícil, donada la manca de grans canvis existent en el pensament musical del segle XV. A més, el procés pel qual la música va adquirir les seves característiques renaixentistes va ser gradual i els musicòlegs han situat els seus inicis, com a més prest cap al 1300, i com a més tard, al voltant del 1470.
-
És un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal.
-
La música clàssica té més lluminositat, equilibri, unitat, claredat i és menys complicada que la música barroca. La textura predominant és la melodia acompanyada, però el contrapunt no s'oblida del tot, especialment al final del període. Es posa l'èmfasi en la gràcia i la bellesa de la melodia i la forma; proporció i equilibri, moderació i control. És polit i elegant en el caràcter, cercant un perfecte equilibri entre l'expressivitat i l'estructura formal.
-
Correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemanya. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del classicisme, de tal manera que en molts aspectes ambdós períodes es poden considerar com una única gran època dins la història de la música.
-
Comprèn les obres, compositors i grups que han creat i distribuït cançons i peces musicals al llarg del segle XX. A diferència de períodes anteriors, cal destacar la irrupció de la música popular, que esdevé el gènere dominant a mesura que avança el segle, la qual conviu amb la música clàssica del segle XX.
-
A partir de la segona dècada del segle,el lloc que havia ocupat la música durant els passats tres segles en la societat van canviar per sempre amb la irrupció del modernisme musical. Això generà una enorme diversitat de gèneres i moviments de difícil categorització i definició, que en l'últim quart de segle, amb la decadència dels valors de la modernitat, es fa pràcticament indissociable d'altres tendències com el jazz o el rock, per la creixent i globalització de la cultura popular.
