-
Revolució Industrial Textil
El 1º invent de la Revolució Indutrial
Textil va se la llançadora volant.
Va ser inventada en 1733 i la va inventa Jhon kay.
Permet duplicar la capacitat de teixit dels artesà Anglesos -
Revolució Industrial Invenció de la màquina de vapor
James Watt va patentar la màquina de vapor el 1769 i es va construir per primera vegada el 1774 -
Guerra d'independència americana
Va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees. -
Revolució Francesa
La Revolució francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va convulsionar França i, per extensió de les seves implicacions, a altres nacions d'Europa que enfrontaven a partidaris i opositors del sistema conegut com l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional el 1789 i va finalitzar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte el 1799. -
Napoleó I Bonaparte
Napoleó I Bonaparte, va ser un militar i emperador francès, reconegut per ser un general republicà durant la revolució francesa i el directori. També va ser la ment mestra del cop d'Estat del 18 de brumari que el va convertir en primer cònsol de la República el 11 de novembre de 1799. A més, va ser conqueridor de gran part del territori europeu i se li va considerar com un dels més grans genis militars de la Història. Va néixer el 15 d'agost de 1769 a Ajaccio, ciutat de l'illa Italiana -
Congres de Viena
Fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Revolució Industriál Ferrocaril
En 1825 Stephenson va aplicar la màquina de vapor capaç de desplaçar-se (locomotora) com a força de tracció per arrossegar vagons. que abans eren llençats per cavalls i persones. -
1ª Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat a Sarajevo, Bòsnia, de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia, la majoria d'estats europeus es van veure implicats en el conflicte. -
Guerra civil Espanyola
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant. -
2ª Guerra Mundial
La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 M de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 M de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l'època; el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears. -
Guerra Freda
Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus aliats, després de la Segona Guerra Mundial. La guerra freda va començar, després de molta tensió política entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mútua amenaça i en l'intent per expandir les àrees d'influència respectives, ja que arran del llançament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia por d'entrar en una guerra nuclear -
Caiguda del mur de Berlin
El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est. També va formar part de la República Democràtica Alemanya (RDA) del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989. Aquest mur és el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l'RDA mentre intentaven fugir cap a l'Oest. Altres fonts parlen d'un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident. -
Dissolucío URSS
La Dissolució de la URSS va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i el govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar en la independència de les 15 Repúbliques de la Unió Soviètica entre el 11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991. Aquests acords declaren la dissolució oficial de l'URSS posant fi a la vigència del Tractat de Creació de l'URSS i la dissolució de l'Estat socialista més gran del món també i fi de la Guerra Freda. -
11 Setembre 2001 (Atemptat torres bessones NY)
Els atemptats de l'11S van ser una sèrie de quatre atemptats terroristes suïcides comesos aquell dia als Estats Units per 19 membres de la xarxa gihadista Al-Qaida, mitjançant el segrest d'avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort de 3016 persones i deixant a altres 6000 ferides, així com la destrucció a Nova York de tot el complex d'edificis del World Trade Center i greus danys a l'edifici del Pentàgon, episodi que precediria a la guerra de l'Afganistan. -
La guerra de l'Afganistan
La guerra de l'Afganistan és una guerra que va enfrontar a principi l'Emirat Islàmic de l'Afganistan governat pels talibans i un cop enderrocat aquest, al seu insurgència, d'una banda, i a una coalició internacional comandada per EUA, pel control del territori afganès. Va començar el 7 d'octubre de 2001 amb la «Operació Llibertat Duradora» EUA i la «Operació Herrick» de les tropes britàniques, llançades per envair i ocupar el país asiàtic. En resposta als atemptats de l'11S de 2001
