Historia

Història

  • 1945 BCE

    Judici de Nuremberg

    Judici de Nuremberg
    Els Judicis de Nuremberg van ser un conjunt de processos jurisdiccionals empresos pel iniciativa de les nacions aliades vencedores a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es van determinar i van sancionar les responsabilitats de dirigents, funcionaris i col·laboradors de el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler en els diferents crims i abusos contra l'humanitat comesos en nom de l'Tercer Reich Alemany a partir d'l'1 de setembre de 1939 fins a la caiguda de el règim al maig de 1945.
  • 1945 BCE

    ONU

    ONU
    L'ONU és un organisme internacional les sigles signifiquen Organització de les Nacions Unides. Va ser creada després de la Segona Guerra Mundial per evitar que nous conflictes internacionals afectin la pau mundial.
  • 1945 BCE

    Conferència de Potsdam

    Conferència de Potsdam
    La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945 i que va tenir lloc al palau Cecilienhof. Els caps de govern d'aquestes tres nacions eren el secretari general de Partit Comunista de la Unió Soviètica, Stalin, el primer ministre Winston Churchill1 2 i el president Harry S. Truman, respectivament.
  • 1944 BCE

    Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser els primeres Operacions de la Invasió de Normandia aliada, también coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durante la Segona Guerra Mundial. L' 'operació va ser la major Invasió amfíbia realitzada en un ÚNIC dia de Tots els temps, amb més de 130.000 soldats desembarcats el 6 de juny de 1944.
  • 1943 BCE

    Batalla de Stalingrad

    Batalla de Stalingrad
    El 23 d'agost, el 6è Exèrcit, recolzat pel 4t Exèrcit Panzer, aconsegueixen creuar la corba de el Riu Don. Al novembre de 1942, una gran contraofensiva soviètica va embutxacar a el 6 Exèrcit Alemany de l'general Paulus i part de 4t Exèrcit Panzer dins de Stalingrad, 20 incapaç d'escapar de la beta per la negativa de Hitler a renunciar a la presa de la ciutat.
  • 1941 BCE

    Operació Barba-roja

    Operació Barba-roja
    L'Operació Barbarroja, empresa el 22 de juny de 1941, va ser el nom en clau donat per Adolf Hitler a el pla d'invasió a la Unió Soviètica per part de les Forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. El nom de l'operació és un homenatge a Frederic I Barba-roja el nom està unit a el nacionalisme alemany de el segle xix.
    No obstant això, l'arribada de l'hivern rus va acabar amb els plans alemanys d'acabar la invasió en 1941.
  • 1940 BCE

    Ocupació de París

    Ocupació de París
    Sempre el dia 25, el general Charles De Gaulle, líder de la França Lliure, entra a la ciutat i pronuncia un fort discurs, des del Hôtel de Ville de Paris, amb les seves cèlebres paraules, «París! ¡París ultratjat! ¡París arrasat! ¡París martiritzat! Però París alliberat! ... ».
  • 1939 BCE

    Pacte d'Acer

    Pacte d'Acer
    El Pacte d'Acer (alemany: Stahlpakt; en italià: Patto d'Acciaio), oficialment denominat com Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia, va ser un acord polític-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres de Relacions Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual s'asseien les bases d'un futur suport mutu en cas de guerra.
  • 1938 BCE

    Anschluss

     Anschluss
    Anschluss és una paraula alemanya que, en un context polític, vol dir «unió», «reunió» o «annexió». Va ser usada per referir-se a la fusió d'Àustria i l'Alemanya nazi en una sola nació, el 12 de març de 1938 com una província de l'III Reich, passant de Österreich a Ostmark.
  • 1938 BCE

    Conferència de Munich

    Conferència de Munich
    Els acords de Munic van ser aprovats i signats durant la nit de el 30 de setembre de 1938 pels caps de govern de Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya, amb l'objecte de solucionar la Crisi dels Sudetes.
  • 1936 BCE

    Eix Roma-Berlin

    Eix Roma-Berlin
    Les potències de l'Eix -en alemany, Achsenmächte; en italià, Potenze dell'Asse; en japonès: 樞軸 國 Sūjikukoku-, també conegut com «Eix Roma-Berlín-Tòquio» i pel seu acrònim «Roberto», formaven el bàndol bel·ligerant que es va enfrontar als Aliats en la Segona Guerra Mundial.
  • 1936 BCE

    Pacte Antikomintern

    Pacte Antikomintern
    Tractat signat per Alemanya i el Japó en el qual es declarava l'hostilitat de tots dos països a el comunisme i la Internacional Comunista. A ell es va unir un any més tard la Itàlia de Mussolini. El 1939 ho va fer l'Espanya de Franco.
  • 1919 BCE

    Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    El Tractat de Versalles va ser un tractat de pau que es va signar en aquesta ciutat a la fi de la Primera Guerra Mundial per més de cinquanta països. Aquest tractat va acabar oficialment amb l'estat de guerra entre l'Alemanya de l'segon Reich i els Aliats de la Primera guerra Mundial.
  • 1914 BCE

    Guerra llampec

    Guerra llampec
    Blitzkrieg és el nom popular que rep una tàctica militar d'atac que implica un bombardeig inicial, seguit d'l'ús de forces mòbils atacant amb velocitat i sorpresa per impedir que un enemic pugui dur a terme una defensa coherent.
  • Invasió de Polònia

    Invasió de Polònia
    La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de l'Alemanya nazi encaminada a annexar el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com «Cas Blanc», es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any.
  • Batalla d'Anglaterra

    Batalla d'Anglaterra
    Aquesta derrota va suposar que, a l'envair Hitler l'URSS el 1941, Alemanya lluitaria en una guerra amb dos fronts oberts alhora, contradient les seves idees exposades en Mein Kampf, en què exposava el desavantatge geogràfica d'Alemanya, posicionada entre les potències democràtiques occidentals i el govern socialista de la URSS, respecte a altres potències i per tant no havia de mai lluitar una guerra sense tancar primer un front abans d'obrir un altre.
  • Guerra del desert

    Guerra del desert
    El Grup de el Desert de Llarg Abast 1 va ser una unitat de l'exèrcit de terra britànic de la Segona Guerra Mundial. Bagnold el va fundar a Egipte a continuació de la declaració de guerra d'Itàlia al juny de 1940, assistit pels capitans Clayton i Shaw, sota el comandament de l'aleshores general Archibald Wavell. Va ser dissolt a l'acabar la guerra.
  • Atac a Pearl Harbour

    Atac a Pearl Harbour
    L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorprenent efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor en el matí de diumenge 7 de desembre de 1941. L'atac japonès també va enfonsar o va danyar tres creuers, tres destructors , un vaixell escola i un minador.
  • Batalla de Guadalcanal

    Batalla de Guadalcanal
    La Campanya de Guadalcanal, también coneguda com la Batalla de Guadalcanal i codificada pèls aliats com Operació Watchtower, és va desenvolupà entre el 7 d'agost de 1942 i el 9 de febrer de 1943 a l'Voltant de l'Illa de Guadalcanal al marc de el front de l'Pacífic de la Segona Guerra Mundial. A l'desembre de 1942 a els japonesos van abandonar a els esforços per reprendre Guadalcanal i van evacuar els tropes restants el 7 de febrer de 1943.
  • Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki

     Bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki
    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki van ser atacs nuclears ordenats per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó. Fins a la data, aquests bombardejos constitueixen els únics atacs nuclears de la historia.
    Sis dies després de la detonació sobre Nagasaki, el 15 d'agost, l'Imperi del Japó va anunciar la seva rendició incondicional als «Aliats», fent-formal el 2 de setembre amb la signatura d'l'acta de capitulació.
  • Derrota del Tercer Reich

    Derrota del Tercer Reich
    La caiguda de l'Tercer Reich. Fa 60 anys es va suïcidar Adolf Hitler i es va rendir Alemanya. ... Les tropes de Stalin eren al cor d'aquest Tercer Reich, que segons Adolf Hitler duraria mil anys però que amb prou feines es va sostenir de 1933 a 1945.