Historia 4ESO

Timeline created by elrmar13
In History
  • Gran aliança de la Haia

    Coaliació antiborbònica que fan Felip d'anjou, Carles d'Àustria i Lluís XIV.
  • Començament de la Guerra de Successió

    Conflicte creat per la lluita del tro sense descendència
  • Prototip de la màquina de vapor de Newcomen

  • Tractat d'Utrecht

    Les potències negocien i signen el Tractat d'Utrecht després de la victoria de Felip V en la Guerra de Successió
  • Tractat de Rastatt

    Finalment aquest es el que posa fi a la Guerra de Successió.
  • Decrets de Nova Planta

    Es promulguen aquests decrets per Felip V, amb aquests van quedar abolides les lleis i institucions propies del Regne de Valencia i el Regne d'Aragó.
  • Introducció de la llançadora mecànica de John Kay

  • Fundació de la Junta Particular de Comerç

    Va afavorir la reactivació econòmica i va permetre l'enriquiment de la burgesia mercantil.
  • Fundació de la Reial Societat Bascongada d'Amics del País

    Va fomentar la recerca i la modernització de l'agricultura.
  • Reial Cèdula d'Aranjuez

    Establia l'obligatorietat de la llengua castellana com a llengua única, va ser important per a la castellanització d'una part de la població.
  • Màquina de vapor de James Watt

    Watt va perfeccionar el prototip de la màquina de vapor de Newcomen per tal de fer-la apta per a l'aplicació en la indústria i més tard en els transports.
  • Tea Acts

    El govern anglès va establir les Tea Acts, mitjançant les quals pretenia monopolitzar el comerç del te, fet que podía arruïnar a molts comerciants americans.
  • Revolta del Tea Party de Boston

    Els americans van atacar els vaixells anglesos carregats de te que estaven al port de Boston i, com a resposta, els britànics van bloquejar el port de la ciutat i van prendre tots els drets a Massachussets.
  • Primer congrès a Filadèlfia

    Els representants de les 13 Colònies es van reunir en el Primer Congrés de Filadèlfia, en què es va redactar una declaració de drets i es van decidir els primers moviments d'armes.
  • Derrota britànica a Lexington

    Aquesta derrota va donar més impuls a la insurrecció.
  • Segon Congrés Continental

    Va dirigir la guerra contra Anglaterra.
  • Revolució Americana

    És el conflicte entre els colons i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers. Va ser l'origen dels EEUU.
  • Declaració dels drets de Virgínia

    La va redactar George Mason i va ser la base de la Declaració de la Independència dels Estats Units.
  • Declaració d'Independència dels EEUU

    Document redactat pel segon Congrés Continental a la casa Estatal de Pensilvània a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776, que va proclamar que les tretze colònies americanes, després en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien auto-definits com tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el govern britànic.
  • Victòria dels colons a Saratoga

  • Victòria dels colons a Yorktown

  • Pau de Versalles

    Es va firmar la Pau de Versalles en què la Gran Bretanya va reconèixer la independència de les Tretze Colònies americanes. Amb aquest acord es va posar fi a la guerra de la Independència.
  • Constitució de 1787

    Va ser la primera constitució promulgada en el món que recollia els principis de sobirania nacional i de separació de poders.
    George Washington va ser el primer president dels Estats Units.
  • Reunió dels Estats Generals

    La primavera de 1789 en un ambient d'esfervescència política, els Estats Generals es van reunir a Versalles.
  • Assamblea Nacional

    Al juliol, representants del Tercer Estat van decidir constituir-se en Assamblea Nacional i es van considerar els únics amb legitimitat per representar la nació. Es va acabar anomenant Assamblea Constituent perquè els diputats es van reunir a la sala del Joc de Pilota, perquè el rei va tancar les reunions de l'Assamblea, on es quedarien fins que es redactes una constitució.
  • Assalt a la Bastilla

    Davant de l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estaba concentrant tropes a les afores de París, els ciutadans parisencs es van revoltar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme.
    A partir d'aquí la revolució institucional i la revolució popular van córrer paral·leles.
  • Decret d'abolició dels drets feudals

    Suprimia el delme, els drets i les justícies senyorials i les restriccions per raó de naixement per accedir a qualsevol càrrec.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    En ells es reconeixien i es garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat.
  • Constitució de 1791

    Establia:
    -La monarquia parlamentària.
    -La divisió de poders.
    -L'Assamblea s'escolliria per sufragi censatari.
    -Reorganització territorial i administrativa.
  • Fuga del rei

    Va intentar fugir de França però va ser detingut a Varennes i reconduït fins a París.
  • Guerra a l'exterior

    Pressionats pels emigrats i espantats per la possibilitat que la revolució s'estengués als seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França.
  • Matances de Setembre

    Els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assasinar religiosos i aristòcrates presos.
  • Assalt de les Tulleries

    Van assaltar el Palau de les Tulleries, residència dels reis. El rei va ser suspès i empresonat.
  • Batalla de Valmy

    La victòria francesa en aquesta batalla va semblar que apaivagava la tensió.
  • Cop d'estat dels jacobins i els sans-culottes

    El cop d'estat al juny va ser contra els girondins.
  • Execució de Lluís XVI

    La Convenció Nacional va jutjar a Lluís XVI per traïció i el van executar a la guillotina.
  • Cop d'estat del 9 de termidor

    Quan Roberspierre va intentar fer una nova sèrie d'arrests, es va produir el cop d'estat del 9 de termidor, després del qual va ser jutjat i executat.
  • Revolta de vendemiari

    La debilitat de l'executiu va portar els reialistes a pensar que era el moment d'intentar restaurar els Borbó i per això van provocar la revolta de vendemiari. Aquesta va ser frenada per Napoleó Bonaparte.
  • Napoleó guanya a la Primera Coalició

    En la campanya d'Itàlia Napoleó va vèncer la Primera Coalició. Més tard les potències europees van formar la Segona Coalició.
  • Cop d'estat del 18 de brumari

    Napoleó va fer el cop d'estat del 18 de brumari, es va proclamar cònsol i va eliminar el Directori del poder executiu. Va ser la fi de la Revolució Francesa.
  • Transformació de la República

    La Gran Bretanya va formar una Tercera Coalició juntament amb Àustria i Rússia. Napoleó va transformar la República en Imperi i es va llançar a una nova campanya militar amb el suport d'Espanya.
  • Derrota hispanofrancesa a Trafalgar

    Encara havent perdut a Trafalgar la victòria francesa a Austerlitz va suposar la fi del Sacre Imperi Romanogermànic.
  • 1r vaixell de vapor

    Robert Fulton va aplicar el vapor a la navegació i va obrir la primera línia comercial amb vaixells propulsats pel motor de vapor.
  • Pau de Tilsit

    Les victòries de Napoleó a Eylau i Friedland davant la Quarta Coalició van conduir a la pau de Tilsit, que va marcar el zenit de l'Imperi de Napoleó.
  • Tractat de Fontainebleau

    Les autoritats espanyoles van signar aquest tractat amb la França napoleónica. Acordaven que les tropes franceses podien travessar Espanya per envair Portugal, que incomplia el bloqueig continental al Regne Unit imposat per Napoleó. Però l'emperador volia aconseguir el control del regne d'Espanya.
  • Napoleó decideix ocupar Espanya

    Quan le seves tropes travessaven la península Ibèrica, Napoleó va decidir ocupar Espanya. Era el principi d' un conflicte que va afeblir l'Imperi.
  • Motí d'Aranjuez

    Els partidaris del príncep Ferran, fill de Carles IV, van instigar el motí. Va provocar la caiguda de Godoy i l'abdicació de Carles IV.
  • Començament de la Guerra del Francès

    Es va produir una insurrecció popular a Madrid. Va ser el principi de la Guerra del Francès.
  • Organització de diverses Juntes

    Aquestes van començar a formar exèrcits propis i a establir relacions diplomàtiques amb els Estats Units i la Gran Bretanya. Van formar governs liberals revolucionaris, van promulgar constitucions i van assumir un règim republicà.
  • Els francesos conquereixen Andalucia

    La Junta Central es va traslladar a Cadis perquè era l'única ciutat que havia resistit els atacs francesos.
  • Napoleó intenta envair Rússia

    Napoleó va intentar la invasió de Rússia com a resposta a aquesta després d'haver trencat l'aliança amb França, va ser derrotat.
  • Aprovació de la Constitució de la Pepa

    Les Corts de Cadis van elaborar la Constitució de 1812, la primera de la història d'Espanya. Era una constitució molt avançada perquè reconeixia el sufragi universal masculí. A més les Corts van abolir la Inquisició i van declarar la igualtat dels espanyols davant la llei.
  • Tractat de Valençay

    Es va firmar el tractat de Valençay, que va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII.
  • Fi de la Guerra del Francès

    A l'abril es firmava la pau però els francesos no van abandonar el país fins al 1814.
  • Restauració absolutista

    Va ignorar la identitat cultural, històrica i de costums d'alguns pobles, com el polonés.
  • Restauració del poder espanyol

    El retorn del rei Ferran VII va suposar la restauració del poder espanyol, va recuperar tots els territoris que havia perdut llevat del Riu de la Plata.
  • Abdicació de Napoleó

  • Batalla de Waterloo

    Napoleó després d'haver-se exiliat a l'illa d'Elba va retornar al poder durant cent dies, però va ser derrotat definitivament en la batalla de Waterloo. Com a càstig va ser deportat a l'illa de Santa Helena, on va morir.
  • Moviment de 1820

    Es va iniciar a Espanya i va donar lloc al Trienni Liberal, que va acabar el 1823 amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l'absolutisme.
  • Triomf del pronunciament liberal de Rafael del Riego

    Va proclamar la Constitució de 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei Ferran VII va haver de jurar la Constitució, alliberar els presos polítics i convocar eleccions per reunir les Corts.
  • Fets d'Alcoi

    Intent d'organització obrera.
  • La Santa Aliança envia als Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya

    La Santa Aliança va enviar tropes a Espanya, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van restituir a Ferran VII com a rei absolut.
  • Reconeixement del Dret d'associació

    En aquest any només a Anglaterra
  • Victòria de Bolívar a Ayacucho

    Aquesta victòria va posar fi al poder espanyol a l'Amèrica del Sud.
  • Construcció de la primera línia de transport de càrrega de ferrocarril

  • Grècia s'independitza dels turcs

  • Primera línia de ferrocarril de passatgers

  • Segona onada revolucionària

    El rei Carles X de Borbó va intentar derogar la Carta atorgada que havia concedit Lluís XVIII. Com a resposta, el juliol es va produir una revolució que el va expulsar del país i va entronitzar Lluís Felip d'Orleans.
  • Independència de Bèlgica

  • Inici de la conquesta d'Algèria

    Va ser França el país que va iniciar la conquista d'Algèria.
  • Mort de Ferran VII

    Quan mor el rei la seva vídua Maria Cristina es va fer càrrec del govern perquè la princesa Isabel tenia encara tres anys. Carles es va proclamar rei d'Espanya i d'aquesta manera va esclatar la primera guerra Carlina.
  • L'oda titulada " La Pàtria"

    Escrita per Bonaventura Carles Aribau, es considera el moment simbòlic d'arrencada de la Renaixença.
  • Formació dels sindicats

    Van ser les primeres associacions obreres creades per defensar els interessos dels treballadors. Aquests es van mobilitzar i van utilitzar la vaga com a mecanisme de pressió. Molts obrers es van unir a partits democràtes i republicans per demanar el sufragi universal.
  • Prússia organitza una unió duanera

    En aquesta unió duanera no va participar Austria.
  • Desamortització de Mendizábal

    L'estat va vendre una part de les terres de l'Església.
  • Constitució de 1837

    Era més restrictiva que la de 1812.
  • Dimissió de Maria Cristina

    Aquesta va haver de dimitir, el general Espartero, progresista, va assumir el càrrec de regent.
  • Fundació de l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera

    Es va fundar a Barcelona
  • Constitució de 1845

    Tetx conservador que limitava molt els drets dels ciutadans.
  • Concretació del Socialisme Utòpic

    Doctrina preocupada pels efectes socials de la industrialització. Robert Owen va ser un industrial britànic que va buscar la millora de les condicions socials a la seva fàbrica.
  • Concretació del Marxisme

    Elaborada per Karl Marx amb col·laboració de F. Engels, afirmava que en la societat capitalista s'esdevé una lluita de classes entre la burgesia i la classe obrera.
  • Concretació de l'Anarquisme

    Doctrina que es basava en l'oposició a l'estat proposant-ne l'abolició i la substitució per una societat de ciutadans lliurement associats. Els principals teòrics van ser Bakunin i Kropotkin.
  • Moviment revolucionari

    Es va estendre a molts països i va tenir un component de revolució social i obrera.
  • El Parlament ofereix la corona d'Alemanya unificada al rei de Prússia

    El monarca no va va acceptar-la.
  • Incorporació de Mèxic i Califòrnia als EEUU

    Fet que va permetre als EEUU arribar a la costa del Pacífic.
  • Fundació del partit demòcrata

  • Èxode rural

    L'arribada de la gent del camp a les ciutats va provocar un gran creixement en barris, sense condicions sanitàries, propers a les fabriques. Ciutats com Liverpool o Manchester van crèixer al voltant de la indústria.
  • Proclamació del Segon Imperi

    Lluís Napoleó Bonaparte va guanyar les eleccions presidencials de la Segona República. Va posar fi a la república i va proclamar el Segon Imperi.
  • Cop d'estat de general O'Donnell

    Amb aquest cop d'estat s'acaba la Década Moderada ( 1844-1854 ).
  • Desamortització de Madoz

    Va afectar a les terres dels ajuntaments i altres institucions.
  • Derrota del austríacs a Magenta i Solferino

    L'armada francopiemontesa els austríacs que van cedir la Llombardia al Piemont. Un cop assolida la pau al nord, el republicà Garibaldi, dirigint un exèrcit de voluntaris, els camises roges, va conquerir els estats del sud.
  • Primer certamen poètic dels Jocs Florals

    Va culminar la primera etapa de la Renaixença. A partir d'aqui el nombre d'autors i de publicacions escrites en llengua catalana va augmentar progressivament.
  • Construcció del Canal de Suez

    Entre el Mar Mediterrani i el Mar Roig, va permetre escuçar en un 40% el temps de navegació entre Europa i l'Índia.
  • Abraham Lincoln es escollit president

    Aquest s'oposava a l'extensió de l'esclavitud als nous territoris. Poc després onze estats del sud es van separar dels EEUU i van crear una confederació.
  • Proclamació del regne d'Itàlia

    Es va proclamar el regne d'Itàlia i el rei va ser Víctor Manuel II, rei del Piemont.
  • Acceleració de la unificació alemanya

    El rei Guillem I de Prússia i Bismarck van acelerar la unificació per la via militar.
  • Primera Internacional

    La Associació Internacional de Treballadors havia de dirigir les lluites obreres, originalment era a Londres però per les discussions entre els socialistes i els anarquistes va establir-se finalment a Nova York.
  • Incorporació de Venècia al regne d'Itàlia

  • Creació de la Confederació de l'Alemanya del Nord

    Prússia derrota a Àustria a la batalla de Sadowa i crea la Confederació.
  • Pacte d'Oostende

    Progressites i demòcrates ho van firmar acordant l'expulsió dels Borbó i la democratització de la vida política.
  • Pronunciament contra Isabel II

    Els generals Serrano i Prim van liderar el pronunciament. Es van crear juntes revolucionàries a les ciutats i províncies. La Revolució de Setembre va triomfar i la reina va haver d'abandonar el país.
  • Constitució de 1869

    Aquesta constitució monárquica però democrática va ser aprovada per les Corts constituents, convocades per el general Serrano que dirigía el govern provisional.
  • Migracions transoceàniques

    Molts europeus van emigrar al continet americà o a les colònies britàniques a causa de la crisi agraria, la manca de feina i les condicions laborals acceptables a les ciutats.
  • Incorporació dels Estats Pontificis al regne d'Itàlia

  • Els estats del sud s'uneixen a la Confederació

    Després de la victòria sobre França a Sedan, els estats del sud es van unir a la Confederació.
  • Fundació del Segon Reich alemany

  • Primera República

    Després de l'abdicació d'Amadeu I, les Corts van proclamar la Primera República.
  • Alfons XII es proclamat rei

    El general Martínez Campos va proclamar rei Alfons XII, fill d'Isabel II.
  • Cop d'estat del genral Pavía

    Amb aquest cop d'estat es va dissoldre les Corts.
  • Cop d'estat del general Martínez Campos

    Posa fi a la República i va restaurar la monarquia i la dinastia dels Borbó.
  • Fundació del Partit Socialdemòcrata Alemany

    Reunia corrents reformistes i marxistes i va arribar a mobilitzar importants sectors de treballadors. Va tenir un programa en què es reclamava la fiscalitat progressiva i la separació de l'Església i l'estat.
  • Dissolució de l'AIT

  • Constitució de 1876

    La seva redacció va ser impulsada per Cánovas del Castillo, qui va acabar amb el conflicte carlí i la guerra cubana. La Constitució tenia carácter integrador ja que incorporava principis moderats i progressites.
  • Invenció del fonògraf

    Edison inventa el fonògraf.
  • Fundació del Partido Socialista Obrero Español

  • Formació de la Triple Aliança

    Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia ( Itàlia acaba sortint ).
  • Conferència de Berlín

    Va fixar els criteris sobre el procés de colonització. Aquesta va ser organitzada pel canceller alemany Bismarck, que la va fer per mantenir la seva política d'equilibri entre els països.
  • Automòbil de Daimler i Benz

    La invenció del motor d'explosió va donar lloc a aquests automòbils.
  • Creació de la Unió General de Treballadors

    Es va crear a Barcelona, era un sindicat que es va vincular estretament al PSOE.
  • Fundació de la Segona Internacional

    Va deixar de banda l'anarquisme i va encabir les organitzacions comunistes i les reformistes per així coordinar-ne les accions.
  • Dia Internacional de les Dones

    Gràcies a la Segona Internacional es va produir la proclamació del 8 de març com Dia Internacional de les Dones i del Primer de Maig com a Dia Internacional del Treball.
  • Aprovació del sufragi universal masculí

    El partit polític liberal, liderat per Sagasta, va desenvolupar reformes socials i va aprobar el sufragi universal masculí.
  • Enfrontaments entre Anglaterra i França

    Com el de Fashoda ( Sudan ).
  • Invenció del cinema

    Va ser gràcies als germans Lumière. El cinema va ocupar un lloc cada vegada més important entre les formes populars d'oci.
  • Celebració dels primers Jocs Olímpics

    Per la qual va ressorgir la pràctica de les grans competicions esportives.
  • Cánovas es assassinat

  • Ocupació de Cuba, Puerto Rico i les Filipines pels EEUU

    La guerra amb Espanya va permetre als Estats Units ocupar aquests territoris.
  • Constitució del laborisme britànic

    Es va constituir a partir de la integració de diversos sindicats. Va tenir representació al parlament i va mantenir un programa de caràcter reformista.
  • Alfons XIII accedeix al tron

    La Constitució de 1876 va continuar vigent i es va mantenir el torn pacífic, tot i que els líders dels partits polítics van canviar. En el partit conservador, Cánovas, quan va morir va ser substituït per Antonio Maura, i en el liberal, Sagasta per José Canalejas.
  • Japó guanya la guerra a Rússia

    De manera que va esdevenir la primera potència extraeuropea a posar un límit a l'expansionisme europeu.
  • Constitució del Partit Socialista Francès

    Es va constituir com secció de la Internacional a França, va reunir els diversos corrents obrers francesos en una gran organització. El principal dirigent va ser Jean Jaurès.
  • Primera crisi marroquina

    Alemanya es va negar a acceptar l'acord entre França i Regne Unit pel qual aquest territori es repartia entre Espanya i França. L'oposició alemanya, que volia mantenir la independència del Marroc, va originar una crisi internacional.
  • Manifest Imperial

    El tsar va fer algunes concessions, recollides en el Manifest imperial emès l'octubre de 1905. Semblava que Rússia es convertia en una monarquia parlamentària. Però el tsar va incomplir aviat els seus compromisos i va tornar a governar sense tenir en compte la Duma (parlament rus).
  • Diumenge Sagnant

    La revolució de 1905 es va desencadenar el 9 de gener, quan una multitud es va dirigir al Palau d'Hivern a Sant Petersburg, residència del tsar, per fer-li arribar les queixes i demandes. Els manifestants no pretenien destruir el tsarisme, sinó denunciar el mal govern i forçar l'inici de les reformes polítiques. Les autoritats van respondre amb una repressió molt violenta que va produir una gran quantitat de morts i ferits. Aquest dia es coneix com Diumenge Sagnant
  • Conferència d'Algesires

    Es va establir un protectorat francoespanyol sobre el Marroc.
  • Formació de la Triple Entesa

    L'agressiva política exterior de Guillem II va portar França, Rússia i el Regne Unit a formar la Triple Entesa, Rússia havia abandonat l'aliança de la Triple Aliança amb Alemanya a causa dels problemas als Balcans.
  • La Setmana Tràgica

    Es va iniciar una vaga general de protesta contra la guerra del Marroc a Barcelona. La vaga es va estendir i va desembocar en una insurrecció popular, amb l'epicentre a la capital catalana. Va ser coneguda com la Setmana Tràgica. El detonant va ser l'enviament de soldats reservistes a la guerra. La irritació popular va desembocar en protestes antimilitaristes i en un desfermat esclat de violència anticlerical.
  • Segona crisi marroquina o d'Agadir

    Alemanya va acusar a França de no respectar els acords d'Algesires i va aconseguir forçar l'obertura d'una nova negociació . Al final, es va firmar un acord segons el qual Alemanya reconeixia el protectorat francoespanyol al Marroc a canvi que França lliurès a l'Imperi alemany una part important de la seva colònia del Congo.
  • Fundació de la CNT

  • José Canalejas es assasinat

    Canalejas no va poder dur a terme els seus projectes perquè va ser assassinat.
  • Victòria alemanya a Tannenberg i als llacs Masurians

    Rússia va llançar una ofensiva precipitada sobre Alemanya. Els russos van ser derrotats ( setembre de 1914 ) però van aconseguir forçar els alemanys a desviar tropes cap a l'est, aquest fet va salvar París.
  • Rússia entra a la Primera Guerra Mundial

    Rússia va entrar en la guerra. Ni l'economia ni l'exèrcit estaven preparats per a la guerra. Les derrotes militars, el desproveïment de la reguarda i les elevades pèrdues humanes i territorials van crear un gran malestar. La repressió va afavorir la unió de l'oposició contrària al tsar.
  • Mort de l'hereu de l'Imperi austrohongarès

    Francesc Ferran i la seva esposa van fer una visita oficial a Sarajevo per demostrar la sobirania austríaca a Bòsnia. Els dos van morir en un atemptat comès per un terrorista serbobosnià. Àustria va exigir que funcionaris austríacs poguessin col·laborar en la investigació del magnicidi en territori serbi.
  • Ultimàtum d'Àustria a Sèrbia

    El govern austrohongarès, amb el consentiment alemany, va plantejar un ultimàtum a Sèrbia, aquesta tenia el suport de Rússia, no va acceptar-lo.
  • Àustria declara la guerra a Sèrbia

  • Batalla de Verdun i Batalla del Somme

    Els alemanys van intentar trencar els fronts a la batalla de Verdun ( febrer de 1916 ), i els britànics a la batalla del Somme ( juliol de 1916 ), però totes dues van tenir resultats militars molt pobres.
  • Armistici de Brest-Litovsk

    A Rússia es va produir una revolució que va destronar el tsar i va imposar un govern comunista. El desembre de 1917 els russos van signar l'armistici de Brest-Litovsk i el març de 1918 el tractat de pau del mateix nom, pel qual Rússia va abandonar la guerra i va cedir una gran quantitat de territori a Alemanya.
  • Revolució de 1917

    Va començar després de la manifestació del 23 de febrer a Petrograd, el lema de la qual es resumia en "pau i pa".
  • Revolució bolxevic d'octubre de 1917

    El juliol de 1917 els bolxevics van preparar una insurrecció armada, però van fracassar i Lenin (líder dels bolxevics) es va haver d'exiliar una altra vegada. El govern provisional també va haver de plantar cara a un cop d'estat del sector més conservador de l'exèrcit, liderat pel general Kornilov. Els bolxevics van intentar enderrocar el govern a l'octubre i aquesta vegada ho van aconseguir.
  • La crisi de 1917

    El sistema de la Restauració va estar a punt d'esfondrar-se com a conseqüència d'una crisi que va tenir tres focus diferents:
    -La protesta militar.
    -El malestar polític.
    -La vaga general.
  • Començament de la vaga general

  • Producció de motins en els quarters

    Les tropes es van negar a disparar contra els vaguistes.
  • Formació del govern provisional

    La figura més destacada del govern era el socialista moderat Kerenski. El govern pretenia instaurar un sistema polític liberal i el tsar Nicolau II va ser obligat a abdicar. Aquest govern no tenia autoritat en tot el territori. Obrers, camperols i soldats van formar soviets (consells populars) que fins i tot van arribar a tenir les seves pròpies milícies armades (la Guàrdia Roja). Els soviets es van decantar cap als bolxevics, socialistes radicals partidaris de la revolució comunista.
  • Entrada dels Estats Units a la guerra

    Els Estats Units s'havien declarat neutrals, però en la pràctica venien subministraments als aliats i els finançaven. Els alemanys van intentar evitar-ho amb l'acció de submarins, però després de l'enfonsament de vaixells com el Lusitana (1915) i el Sussex (1916), els Estats Units van entrar en guerra i van aportar al bloc aliat més d'un milió de soldats i la seva potent indústria.
  • Els soviets s'apoderen dels punts estratègics de la capital

    La caiguda del govern provisional es va consumar després de l'assalt al Palau d'Hivern.
  • Final de la 1ª Guerra Mundial

    Els imperis centrals no van poder resistir i es van rendir: primer Turquia, després Àustria i finalment Alemanya, on l'emperador Guillem II va abdicar i es va proclamar la República. El novembre de 1918 la guerra s'havia acabat.
  • Grip del 1918

  • Tractat de Brest-Litovsk

    El nou govern revoluionari va negociar la sortida immediata de Rússia de la Primera Guerra Mundial, que va culminar amb el tractat de Brest-Litovsk, va decretar l'expropiació de la gran propietat i el lliurament de la terra als soviets camperols, va cedir el control de les fàbriques i les mines als soviets obrers i va declarar el dret d'autodeterminació de les nacionalitats.
  • Dissolució de l'Assamblea Constituent

    El gener de 1918 els bolxevics van dissoldre l'Assamblea Constituent i van liquidar la democràcia parlamentària.
  • Pau de París

    Conjunt de tractats que van signar els països perdedors: eren els tractats de Versalles ( amb Alemanya ), Saint Germain (amb Àustria), Trianon ( amb Hongria ), Sèvres ( amb Turquia ) i Neuilly (amb Bulgària). Tenia tres objectius: impedir el ressorgiment d'Alemanya, aconseguir un equilibri de poders entre les potències vencedores, i mantenir aïllada a Rússia, on s'havia implantat un règim comunista.
  • Creació de la Tercera Internacional

    Per estendre la revolució proletària mundial, els bolxevics van impulsar el 1919 la creció de la Tercera Internacional. El socialisme va quedar dividit en dues grans tendències, la socialdemócrata o reformista, i la comunista. Els partits comunistes van seguir el model organitzatiu del PCUS: un model de partit molt centralitzat i poc democràtic. La Tercera Internacional va ser un instrument de l'extensió del model del comunisme soviètic a la resta del món.
  • Tractat de Versalles

    Declarava Alemanya i els seus aliats els únics responsables del conflicte i de les seves conseqüències. S'hi condemnava Alemanya a pagar reparacions de guerra elevadíssimes. Havia de reduir els efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània, que feia frontera amb França.
  • Fundació de la Societat de Nacions

    Tenia la voluntat de reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica i negociada. Va ser la primera organització d'aquest tipus de la història, i l'antecedent de l'ONU.
  • Insurrecció dels mariners de Kronstadt

  • Independència dels irlandesos

  • Es constituei l'URSS

    Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, es tractava d'un estat plurinacional i multiètnic, gairebé tan gran com l'antic imperi dels tsars.
  • Stalin es nomenat secretari general del PCUS

  • L'URSS es dota d'una Constitució

    Definia el sistema polític del nou estat:
    -Les repúbliques tenien autonomia en política interna en àmbits com ara l'organització judicial, l'ensenyament, i podien abandonar la unió.
    -L'òrgan suprem legislatiu era el Soviet Suprem (elegit pels soviets de les repúbliques), que nomenava el Presídium, el president del qual era el cap de l'estat, i el Consell de Comissaris del Poble, una mena de Consell de ministres.
  • Mort de Lenin

    Amb la mort de Lenin es va obrir un període de lluites internes pel poder dins del PCUS.
  • Trotski, Kamenev, Zinoviiev i altres són expulsats del PCUS

  • Stalin té el control absolut del Partit Comunista

    Stalin havia eliminat pràcticament tots els posibles competidors. Amb el control absolut del partit, va acelerar la construcció d'un règim dictatorial totalitari.
  • Mort de Trotski

    Exiliat a Mèxic, finalment va morir assasinat per ordre de Stalin.
  • Period: to

    El Segle de les llums

    [Texto del enlace]
  • Period: to

    Les revolucions dels segles XVIII i XIX

  • Period: to

    Guerra de la independència americana

  • Period: to

    La Revolució Industrial

  • Period: to

    Assamblea Legislativa

    Hi predominaven els moderats, malgrat es va aprovar un decret contra els béns dels emigrats i un altre d'expulsió del clergat refractari, contrari a la revolució.
  • Period: to

    Guerra Carlina

  • Period: to

    Bienni Progressista

    Període castigat per la crisi económica i les protestes dels obrers i camperols.
  • Period: to

    Guerra de Secessió

    Els estats del sud es volien separar dels estats del nord. La guerra va durar 4 anys i va acabar amb la victòria del nord.
  • Period: to

    Sexenni Democràtic

    A partir del Sexenni Democràtic el moviment obrer va entrar en contacte amb l'Associació Internacional de Treballador.
  • Period: to

    Segona Revolució Industrial

  • Period: to

    Pau armada

    Període de relacions internacionals.
  • Period: to

    Primera Guerra Mundial

  • Period: to

    Batalla del Marne

    La penetració alemanya en territori francès a través de Bèlgica va ser ràpida, però les tropes del kàiser van ser aturades a la batalla del Marne, a prop de París. La contraofensiva del general Joffre va significar el fracàs del pla alemany i l'estabilització del front occidental.
  • Period: to

    Guerra civil russa

    Va acabar amb la victòria dels bolxevics el 1921, en part per la feina organitzativa de Trotski en l'Exèrcit Roig i la inexistència d'un veritable front comú entre els antibolxevics.
  • Period: to

    Pistolerisme

    A Catalunya van proliferar els conflictes laborals, com el de La Canadenca, i augmentaren els crims socials i polítics.