GUERRES

  • Period: to

    l GUERRA MUNDIAL

    va ser un conflicte històric i bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al pròxim Orient.
    Van haver un total de 17.000.000 morts.
    Els principals països enfrontats van ser:
    - 1 bàndol: imperi otomà, Alemanya i l'imperi
    austrohongarès
    - 2 bàndol: Rússia, Franca i Gran Bretanya
    Finalment desprès de 4 anys de guerra, el bàndol d'Alemanya va sortir derrotat i això lis va portar greus conseqüències.
  • atentat de "Sarajevo"

    atentat de "Sarajevo"
    Es coneix com el atemptat de Sarajevo una sèrie de atacs que inclueixen el assassinat. El atemptat va ser una conseqüència d'una conspiració. Va ser preparat per un grup de joves bosnios que preteneixen a la organització irredemptista "Joven Bosnia".
  • la declaració de la guerra a Sèrbia

    la declaració de la guerra a Sèrbia
    El 28 de Juliol del 1914 a Àustria li va declarar la guerra a Sèrbia i també va bombardejar Belgrad. Donant aixi començ a la I guerra mundial
  • la batalla de Marne

    la batalla de Marne
    a principis de setembre del 1914. El resultat d'aquesta batalla va ser una victora aliada sobre el exercit aleman. Aquesta victoria va acabar amb el Plan Schlieffen que buscava la derrota ràpida de França.
  • batalla de Galipoli

    batalla de Galipoli
    El control dels estrets permetria a França i al regne unit de gran Bretanya i Irlanda revitalitzar el imperi rus i tancar els imperis centrals. Els russos necessitaven armament urgentment per enfrontar-se als imperis centrals que li feien frontera a: l'imperi alemany, austrohongarès i l'otomà.
  • bloqueig naval britànic

    bloqueig naval britànic
    Aquest bloqueig va consistir en minar amb mines submarines tots els accessos als ports alemanys, també estava tot vigilat per unitats grans. Tot això ho van fer per impedir que alemanya tingues comerç marítim exterior i la Flota de guerra d'alemanya sortís a combatre. El bloqueig va ser eficaç perque va immobilitzar la flota de guerra de la superfície alemanya.
  • batalla de jutlandia

    batalla de jutlandia
    Va ser el major combat naval de la primera guerra mundial, la única confrontació directe de gran magnitud entre dos flotes de la guerra. La victòria finalment va ser per el imperi alemany pero la victòria estratègica va ser britànica. Al final de la batalla i a pesar de les pèrdues seguien en condicions de poder combatre mentre que alemanya es va retirar.
  • Revolució rusa

    Revolució rusa
    Va ser un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. La segona, la «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets prengueren el poder.
  • la revolució russa

    la revolució russa
    Aquest clima de iestabilitat va permetre als alemanys avançar en el país. Els bolxevics van tenir el control absolut de tot i van firmar el armistici amb els imperis centrals a desembre.
  • entrada de EEUU a la guerra

    entrada de EEUU a la guerra
    Despres de que un coet submarí alemany es xoques amb Lusitanià, on viatjaven 123 passatgers nord-americans, va provocar una alerta als EEUU i va prendre mesures al declarar la guerra al 4 d'abril del 1917.
  • Period: to

    PERÍODE D'ENTRE GUERRES

  • la derrota d'alemanya davant d'occidental

    la derrota d'alemanya davant d'occidental
    El numero de tropes alemanyes despres de 4 anys de guerra havia disminuït molt, tambe va disminuir la seva economia. Despres d'això les tropes alemanyes van començar a rendir-se ràpidament.
  • acaba el conflicte bèl·lic mes gran des de el moment

    acaba el conflicte bèl·lic mes gran des de el moment
    La guerra acaba amb la victòria dels aliats, ja que el govern de la república alemanya firma el armistici de Compiegne el 11 de novembre de 1918.
  • lliga de les nacions

    lliga de les nacions
    va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles. Es proposà establir les bases per a la pau i la reorganització de les relacions internacionals un cop finalitzada la Primera Guerra Mundial. Encara que no va poder resoldre els problemes dels anys vint i trenta, és important perquè va ser la primera organització d'aquest tipus en la història, antecedent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)
  • Tractat de Locarno

    Tractat de Locarno
    Fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una sèrie de conferències realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925.
  • La gran depressió

    La gran depressió
    Va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós.
  • el fracàs del cop d'estat

    el fracàs del cop d'estat
    Entre el 17 i 20 de juliol del 1936. Es va produir la insurrecció militar que va iniciar la guerra civil més cruenta de la història contemporània d'Espanya. La insurrecció militar del dia 17 al Marroc es va estendre per la majoria de les guarnicions militars
  • Period: to

    GUERRA CIVIL ESPANYOLA

    va ser un conflicte històric i bèl·lic que es va produir a Espanya que més tard portaria graus conseqüències econòmiques. Va començar el 11 de juliol del 1936 i va acabar el 1 d'abril del 1939 durant exactament 2 anys 8 mesos i 5 dies.
    Van haver 2 bàndols:
    -bandol republica: recolzat per unió soviéica i mexic
    -bandol sublevat: recolzat per alemania, italia i
    portugal.
  • creació del govern liderat per Francisco Largo Caballero

    creació del govern liderat per Francisco Largo Caballero
    comunistes, anarquistes, socialistes i altres forçes d'esquerra van crear un govern de la Repúbica.
  • la batalla dde brunete

    la batalla dde brunete
    va ser el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i 25 de juliol del 1937. Tenia com a objectiu disminuir la pressió exercida per les forces revoltes del bàndol franquista sobre Madrid i alhora alleujar la situació al front Nord.
  • la batalla de belchite

    la batalla de belchite
    va ser una batalla realitzada entre el 24 d'agost i el 6 de setembre. La conquesta d'aquesta localitat va mobilitzar un gran nombre d'homes i de mitjans militars de l'Exèrcit Popular que haurien pogut ser utilitzats en l'avenç cap a la capital aragonesa, principal objectiu de l'operació.
  • batalla de jarama

    batalla de jarama
    va ser un intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid. El resultat va ser neutre ja que van perdre els dos bàndols.
  • Conferència de Munic

     Conferència de Munic
    Es va acordar a Munic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
    Els signants van ser:
    - França Edouard Daladier
    - Regne Unit Neville Chamberlain
    - Alemanya nazi Adolf Hitler
    - Itàlia Benito Mussolini
  • significació de la derrota republicana a catalunya

    significació de la derrota republicana a catalunya
    Aproximada ments mig milió de catalans van travessar la frontera, alguns van tornar, d'altres es van quedar i alguns els van exiliar cap a Mèxic. Pero si o si van trobar la mort als camps de concentració o a la II guerra mundial que estava a punt d'esclatar.
  • invasió de polonia

    invasió de polonia
    La invasió de Polònia, també coneguda com la campanya de setembre, va ser un atac república per part de l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va marcar el començament de la Segona Guerra Mundial. Anaven molt malament preparats i armats i degut això la conquista del país es va produir despres d'unes quantes setmanes.
  • Period: to

    ll GUERRA MUNDIAL

  • cop d'estat a Madrid

    cop d'estat a Madrid
    El coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i es va crear el consell de defensa nacional amb socialistes, anarquistes i republicans (exclou als comunistes), amb la finalitat d'arribar a un acord amb Franco per aconseguir la pau. Pero Franco ho va rebutjar.
  • La invasió de Polònia

    La invasió de Polònia
    La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de Alemanya nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. L'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat, en no poder fer front a les superiors tropes germanes.
  • L'atac japonès a Pearl Harbor

    L'atac japonès a Pearl Harbor
    L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii
  • La Batalla de Stalingrad

    La Batalla de Stalingrad
    La batalla de Stalingrad va ser un immens enfrontament bèl·lic entre l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica i la Wehrmacht (Forces Armades) de l'Alemanya nazi i els seus aliats de l'Eix, pel control de la ciutat soviètica de Stalingrad
  • La Batalla de Midway

    La Batalla de Midway
    Fou una gran batalla naval de la Segona Guerra Mundial que va tenir lloc a l'Oceà Pacífic, en la qual l'aviació naval estatunidenca deturà un intent japonès d'envair l'atol Midway. Els japonesos van perdre-hi quatre portaavions, cosa que va suposar un seriós revés per als seus plans d'expansió al Pacífic. Generalment, es considera aquesta batalla com una de les més importants del Pacífic
  • La Batalla de Kursk

    La Batalla de Kursk
    Entre els exèrcits del Tercer Reich i de la Unió Soviètica. Es tracta d'una de les batalles més grans de la història militar i un fracàs per a l'exèrcit alemany que no faria més que confirmar la pèrdua de la iniciativa de la guerra.[1] Sovint se l'ha descrit com un punt decisiu; però l'ofensiva de Kursk estava destinada al fracàs des del principi, ja que els soviètics eren totalment al corrent dels plans alemanys.
  • Desembarcament de Normandia

    Desembarcament de Normandia
    Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú. L'assalt va ser conduït en dues fases: un assalt aeri de tropes paracaigudistes britàniques, americanes i canadenques poc després de la mitjanit; i un desembarcament .amfibi de la infanteria i les tropes blindades a la costa de França
  • La Conferència de Ialta

    La Conferència de Ialta
    Va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial al palau de livadia. Cadascuna de les tres potències va dur els seus propis interessos a la Conferència: els britànics volien mantenir el seu imperi, els soviètics volien obtenir més territori i enfortir les seves conquestes, i els nord-americans volien que els soviètics entressin en l'Organització de les Nacions Unides i participessin en la Guerra del Pacífic, així com discutir les aliances de la postguerra.
  • La Conferència de Potsdam

    La Conferència de Potsdam
    Va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial.
  • La bomba atòmica

    La bomba atòmica
    Estats Units va llançar la seva primera bomba atòmica sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, matant 80.000 persones a l'instant i provocant la mort de desenes de milers per l'exposició a la radiació. Tres dies després, quan els japonesos no es van rendir immediatament, els Estats Units van llançar una segona bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki, que va matar unes 40.000 persones.