El mon d'entreguerres

  • La revolució de Febrer

    La revolució de Febrer
    La revolució va començar amb una vaga a una fàbrica d'armament a Petrograd. Més tard a aquesta ciutat va haver una vaga general.
  • Represió de l'exercit

    Va haber una gran depresió a l'exercit, un dia després, les tropes de Petrograd es van unir ales vaguistes.
  • Nicolau II abdicà

    Nicolau II abdicà
    Nicolau II (emperador a Russia) abdicà i es va formar un govern provisional, on va destacar el socialista moderat Kerénski
  • Period: to

    El govern provisional

    A aquest periode va haver-hi a Rússia dos poders paralels, el del govern provisional i el dels soviets. El govern adoptà reformes liberals, però mantingué la permanencia a la guerra, aixo els va enfrentar als menxevics i atres que volien la pau
  • Les tesis d'Abril de Lenin

    Les tesis d'Abril de Lenin
    A Abril, Lenin va exposar a la tesis d'abril la necesitat de trencar amb el govern provisional i passar de la revolució burgesa a la revolució socialista. Deia que Rússia es retire de la guerra, controlar les fàbriques pels comés d'obrers, l'autinomia per a les nacionalitats i el lliurament del poder als soviets
  • Colp d'estat

    Colp d'estat
    Les derrotes a la guerra i el descontentament provocaren una insurrecció popular a Petrograd. El govern provisional la va dissoldre, declarà il•legal el Partit Bolxevic i Lenin va haber d'exiliar-se
  • Reacció de l'exercit al colp d'estat

    Reacció de l'exercit al colp d'estat
    A l'Agost, el govern provisional va haber de fer front a un colp d'estat del sector més conservador de lexèrcit, liderat pel general Kornílov, que va fracassar
  • La revolució d'Octubre

    La revolució d'Octubre
    Lenin, que havia tornat de l'exili, es va instal·lar a la seu del soviet de Petrograd, El dia 25 els soviets, sota control bolxevic, es van apoderar dels punts estratègics de la capital, assaltaren el Palau d'Hivern i van arrestar el govern provisional La revolució havia triomfat.
  • Period: to

    L'esclatat de la guerra civil

    Els tsaristes van crear l'Exèrcit Blanc contra els bolxevics, que amb l'Exèrcit Roig de Trotski van guanyar la guerra el 1921. Van imposar el comunisme de guerra, executant el tsar i reprimint oposició, establint un estat comunista sense partits rivals.
  • Period: to

    L'ascens al poder de Hitler

    Adolf Hitler es va afiliar al DAP a 1919, convertintlo en el Partit Nacionalsocialista Alemà . Va crear les SA per mantenir l'ordre. El 1923, després del fracas en un cop d'estat, va ser empresonat i va escriure La meva lluita. Durant els anys 20, el partit nazi va ser menor. La Gran Depressió va empobrir la classe obrera, augmentant tensions i suport al partit nazi entre les classes medies i burgesia. A les eleccions de 1932, el partit nazi va guanyar, però Hitler va ser nomenat canceller.
  • La crisi econòmica després de la 1GM

    Després de la Primera Guerra Mundial va fer fallida el sistema econòmic internacional anterior a 1914, que es basava en la posició d'Europa com a centre financer i industrial del planeta. L'hegemonia va passar als Estats Units, que es convertiren en la pri-mera potència industrial del món. Al final de la dècada de 1920, la producció manufacturera estatuni-denca va arribar a representar el 42.2% del total mundial, mentre que la dels principals països euro-peus caigué fins al 33,8%
  • Itàlia després de la 1GM

    Després de la Primera Guerra Mundial, Itàlia patí 600.000 morts i un gran deute. Tot i les promeses aliades, només obtingué el Trentino, causant descontentament. L'elevada inflació i la desmobilització de l'exèrcit provocaren atur. La crisi econòmica i social portà ocupacions de terres i fàbriques, alarmant les classes altes. Els partits tradicionals fracassaren, i la població es radicalitzà, donant suport al Partit Comunista i als fasci italiani di combattimento de Mussolini.
  • La dictadura feixista de Mussolini

    La dictadura feixista de Mussolini
    Després de guanyar les eleccions amb violència, Mussolini instaurà una dictadura. Eliminà les llibertats, prohibí partits i sindicats no feixistes i usà la censura i la policia secreta per reprimir opositors. Implementà l'autarquia econòmica amb l'IRI per controlar la indústria. Pactà amb l'Església catòlica als tractats del Laterà i establí el catolicisme com a religió oficial. En política exterior, ocupà Etiòpia i Albània i donà suport als franquistes en la Guerra Civil espanyola.
  • Period: to

    Els feliços anys 20

    Als EEUU va haver-hi un gran creixement industrial, als sectors auromomobilístics, electronics i petroquímiques.
    Augment del nivell de vida, per aixó, va sorgir la societat de consum. Es va començar a gaudir d' instalacions que abans estaven reservades per a classes altes (llavadores, frigorífics...) i els vehícles eres més accesibles per a la població.
    D'aquesta manera, la "forma de vida americana" es va estendelre per la resta del móm
  • Creixement de producció

    A partir de 1924 hi hagué un creixement de la pro-ducció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida a Europa, encara que no tant com als Estats Units. Aquesta recuperació econòmica va ser pos-sible gràcies a les aportacions de capital britànic i, sobretot, estatunidenc.
  • La planificació de l'economia

    La planificació de l'economia
    A partir de 1927, Stalin impulsà la planificació econòmica estatal mitjançant el Gosplan i els plans quinquennals. L'objectiu era industrialitzar l'URSS i fer-la autosuficient en agricultura i defensa. L'estat controlà tota l'economia, eliminant la propietat privada. Es prioritzà la indústria pesant i l'energia, duplicant la producció de carbó, petroli i electricitat. Tot i l'èxit industrial, es descurà la producció de béns de consum, causant escassetat per a la població.
  • La transformació de la societat

    En els anys 20 va sorgir una nova generació de burgesos adinerats, homes de negocis, els "nous rics". Al mateix temps, va disminuir la població agraria i augmentaren ka clase obrera i el empleats en el sector terciari.
    Aquesta creixent massa d'empleats componia el grup de l'scens de la classe mitjana, amb un tipus de vida i unes condicions de treball que els distingien de la classe obrera
  • La col·lectivització de la terra

    El primer pla lustral va col·lectivitzar la terra, eliminant la propietat privada. Es crearen dos tipus d'explotacions: els kolkhozs, cooperatives amb terres estatals, i els sovkhozs, granges estatals amb treball assalariat. S'impulsà la mecanització i tècniques modernes. Els kulaks, agricultors enriquits amb la NEP, s'hi oposaren i foren durament reprimits. Això causà terror entre els camperols, reduint la productivitat. La producció no assolí els objectius i la població patí fam i escassetat.