EIX CRONOLÒGIC LITERARI

EDAT MITJANA

Period: 476 to 1453

LITERATURA MEDIEVAL

Period: 1101 to 1500

SEGLE XII

Period: 1101 to 1200

La poesia trobadoresca

Period: 1101 to 1300

Aquesta nasqué a Occitània, arrelada en una visió del món pròpia de la societat feudal, per la qual cosa els seus protagonistes i les obres representaven figures i situacions d’aquesta societat. Els primers autors van fer servir l’occità o provençal com a llengua.
Els autors d’aquestes poesies destinades a ser escoltades eren els trobadors, mentre que els encarregats de difondre-les eren els joglars, els quals les cantaven acompanyats d’instruments. El tema central d’aquestes era l’amor cortès.

Guillem de Berguedà

1130

Fou un personatge violent i tendre (de vegades), orgullós i humil (poc), enemic implacable i amic incondicional .Certament es tracta d'un personatge complex del qual poques vegades sabem les motivacions reals dels seus actes ni fins quin punt allò que diu en els seus sirventesos i les altres composicions és veritat o ficció.

Guillem de Cabestany

1162

Va ser un trobador rossellonès, especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La “vida” que figura en els Cançoners, i que probablement és falsa, després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal..., encara actualment és matèria literària; es coneix amb el nom de “llegenda del cor menjat”:

La narrativa històrica: Les Cròniques

Period: 1200 to 1300

Les “quatre grans cròniques” són les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. Tenen una important vàlua lingüística i historiogràfica, i en totes elles hi ha un marcat to heroicocavalleresc i una clara intenció patriòtica, perquè relaten l’època de plenitud de la Catalunya medieval.
La seva finalitat era deixar constància d’uns fets que volien tenir valor didàctic. Formen el millor conjunt historiogràfic de l’Europa medieval.

La literatura religiosa i moralizant

Period: 1201 to 1400

La societat teocèntrica en la qual hi havia presència de fe divina i cultura als nuclis religiosos va guiar la conducta del poble cap als bons valors, és a dir, en el cristianisme (moralitzar). I d’altra banda també va adoctrinar religiosament (Finalitat didàctica).Per això s’utilitzava diversitat de gèneres com faules, exemples, sermons, poemes didàctics i varietat de recursos (sentències, exemples gràfics, rimes, preguntes retòriques...).

SEGLE XIII

Period: 1201 to 1300

Jaume I

1208

Fill del rei Pere II d'Aragó i de Maria de Montpeller, Jaume I el Conqueridor es va convertir en sobirà de la Corona d'Aragó amb tan sols cinc anys, al morir el seu pare a la batalla de Muret. Aquest impulsà la redacció del Llibre dels fets o Crònica de Jaume I, la qual és la primera de “les quatre grans cròniques”, perquè la considerà un fet extraordinari. Es tracta d’unes memòries del propi rei que va dictar als seus col·laboradors en primera persona.

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I

1229

Aquesta és la primera. Sembla que la conquesta de Mallorca n’impulsà la redacció. Es tracta d’unes memòries del propi rei que va dictar als seus col·laboradors en primera persona. Jaume I hi parla de la conquesta de Mallorca i de la de València. Hi trobem llenguatge popular i improvisat, participació directa en allò narrat, ús del plural majestàtic, esperit militar i heroic, sentiment religiós i providencialisme, trets humans i patriotisme i nacionalisme.

Ramon Llull

1232

Ramon Llull va néixer a Mallorca. Durant la seva joventut va viure a la cort mallorquina, ja que provenia d'una família noble, alliberat dels plaers i a la vida pròpia d'un cavaller que escrivia poemes trobadorescos fins devers els trenta anys, quan, arran d'una sèrie d'aparicions sobrenaturals de Jesús crucificat, les quals es van repetir arran de quatre dies. Llull va decidir abandonar la seva família i vida pecaminosa.

Cerverí de Girona

1259

Trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran).
Es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa que es conserva de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i té també un llarg poema moral. Conreà tant el trobar lleu com el ric.

Ramon Muntaner

1265

Ramon Muntaner va néixer a Peralada l’any 1265. Era fill d’una família noble que hostatjà Jaume I el Conqueridor (el 1274 el rei se’n va al Concili de Lió i passa per Peralada) i Alfons X el Savi de Castella. Aquest fet, que es produí quan tenia nou anys, fou un dels records més preats i l’esmenta amb emoció a la Crònica.
Muntaner tingué una relació personal amb tots els reis de la Casa d’Aragó. En fer la seva obra, va recórrer principalment a textos historiogràfics.

Llibre d’Evast e Blanquerna

1283

L'obra és escrita per Ramon Llull. El protagonista del Llibre, obra narrativa, propera al gènere de la novel·la i escrita a Montpeller, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Per primera vegada, la història s’ambienta en la ciutat, lluny de boscos i castells, i el protagonista és un burgès, i no un cavaller o un noble.

Cronica de Bernat Desclot

1283

El Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot i narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot i que el nucli principal d’aquesta crònica se centra en aquest darrer. Hi trobem narració perfectament cohesionada tot i les diferents fonts, descripcions precises i recreacions de les situacions, llengua rica i viva, diàlegs i objectivitat perquè es basa en documents i arxius.

Llibre de meravelles o Fèlix

1287

Ramon Llull va escriure aquesta ambiciosa novel·la didàctica durant la primera estada a París. Els viatges de Fèlix proposen un recorregut preparat pel saber enciclopèdic del segle XIII. Tot i que el Llibre de meravelles forneix molta informació sobre teologia i filosofia natural, el nucli de l’obra és a la filosofia moral. El Fèlix combina la narració amb les formes dialogades, pròpies els textos didàctics medievals.

Bernat Desclot

1288

Bernat Desclot fou un bon historiador conegut per haver escrit una de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, coneguda com la Crònica de Bernat Desclot. També fou un bon propagandista i un gran conservador de mites. Va tenir gran prestigi literari i historiogràfic des del principi i va ser objecte de multitud de còpies manuscrites.

Lo desconhort

1295

El Desconhort és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.

Cant de Ramon

1300

El Cant de Ramon escrit per Ramon Llull és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art.

SEGLE XIV

Period: 1301 to 1400

Pere III el Cerimoniós

1319

Pere IV d’Aragó (III en la numeració catalana) va néixer a Balaguer el 1319. Era el fill primogènit d’Alfons el Benigne i la seva primera esposa Teresa d’Entença. Si bé va passar a la història com “El Cerimoniós”, en realitat va ser un home cruel i violent que va instaurar una manera de fer política autoritària.

La Crònica de Ramon Muntaner

1325

La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella (València), és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l’engendrament de Jaume I el Conqueridor fins a la coronació d’Alfons el Benigne. Hi trobem monarquisme, religiositat i reflexions didàctiques i moralitzadores, detallisme violent i cru, llenguatge senzill i directe, empra recursos propis dels joglars i utilitza la tercera persona, la primera persona i la segona.

Anselm Turmeda

1327

Fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó. Probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, hom pot afirmar que, tant en l'àmbit literari com en l'àmbit polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època

Francesc Eiximenis

1330

Va ser un franciscà universitari que va viure protegit per ordes i reis.
Aquest va intentar crear una enciclopèdia de tot el coneixement universal i la majoria de best sellers de l’època.

Bernat Metge

1340

Aquest neix a Barcelona. Del grup de secretaris de la Cancelleria Reial, Metge n’és el representat més característic i, sobretot, de mentalitat més moderna. Professionalment dugué una activitat de primer ordre dins l’organisme de la Cancelleria, però, a part i paral·lelament, manifestà uns interessos per la lectura i l’estudi dels autors clàssics que només s’expliquen per una curiositat plenament humanística.

Sant Vicent Ferrer

1350

Fou un predicador dominicà. Predicació popular (textos orals basada en una visió apocalíptica i plena de recursos atractius al públic (gesticulació, rima...). Predicava a partir de sermons.

Renaixement

Period: 1375 to 1600

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic nascut a Itàlia que renova la cultura medieval amb la reivindicació del món clàssic grecollatí, un moviment que té els seus precedents en l’humanisme. Aquest corrent volia restituir, interpretar i anotar els textos clàssics; assimilar les seves idees i els valors que contenien; i imitar i emular els seus models literaris, arquitectònics i figuratius. No té la mateixa intensitat arreu d’Europa, però presenta característiques comunes

Lo crestià

1379

Lo Crestià fou una enciclopèdia en català impulsada per Pere el Cerimoniós i redactada per Francesc Eiximenis. És una obra universal que marca una fita important en la història de la literatura occidental: és la darrera de les grans summes teològiques medievals, i és també un dels primers grans escrits de la literatura didàctica i teològica europea que deixa el llatí en benefici d'una llengua vernacla, el català.

Humanisme

Period: 1380 to 1575

L’Humanisme es pot definir com un moviment ideològic i cultural que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors intrínsecs de la persona. La modernització s’havia d’aconseguir recuperant la ciència dels clàssics, les aportacions d’altres religions i la d’autors moderns.
A Catalunya, del nou interès pel món clàssica se’n derivà la influència de Ciceró a la prosa llatinitzant de la Cancelleria Reial; la traducció d’autors clàssics; d’autors moderns; i l’obra Lo somni.

Llibre de Fortuna i Prudència

1381

És la primera obra coneguda de Metge. Es tracta d’una obra al·legòrica escrita en octosíl·labs apariats en primera persona amb la intenció d’identificar l’autor amb el protagonista. L’acció té lloc en una regió fantàstica on Fortuna i Prudència, personificades, discuteixen sobre l’existència d’un veritable ordre providencial i quina de les dues és més profitosa. Els temes i l’actitud de Metge en aquesta obra són plenament medievals.

Cronica de Pere el Cerimoniòs

1382

La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta, i la més tardana. Encara que es diferencia en moltes coses de les seves predecessores, s’hi assembla en la mesura que reflecteix fidelment el món del seu temps. Hi trobem ús del “nós” majestàtic, llenguatge elegant i solemne, forma autobiogràfica, parla constantment de gestions diplomàtiques i d’intrigues polítiques, mentre que els fets d’armes queden difuminats, No utilitza ni cançons de gesta ni apareix l’heroisme cavalleresc.

El llibre de les dones

1387

Aquesta obra escrita per Francesc Eiximenis es basa en 5 tractats sobre l’edat i l’estat: nenes, donzelles, casades, vídues i religioses. La dona és menor per naturalesa i, a causa del seu pecat, va perdre part del seny que tenia, per la qual cosa Déu la va subjugar al marit.

Història de Valter i Griselda

1388

És la traducció en prosa catalana que va fer Metge de l’epístola llatina de Petrarca coneguda pel nom Griseldis. Aquesta, per altra part, és una adaptació del darrer conte de l’obra de Bocaccio, Decameró. L’obra de l’autor català representa la primera mostra de petrarquisme en la península Ibèrica. L’estil de Metge és el d’un prosista acostumat a traduir textos llatins, dels quals manlleva l’equilibri, la solemnitat, l’elegància i la ordenada perfecció sintàctica.

El llibre dels àngels

1392

El Llibre dels àngels és una obra escrita per Francesc Eiximenis a València en català i dedicada a Pere d'Artés, mestre racional amb qui l'unia un fort vincle d'amistat. Consta de dos-cents un capítols i està dividit en cinc tractats teològics de culte als àngels.

Lo somni

1396

És una obra amb una clara finalitat propagandística: proclamar la seva innocència i recuperar el seu càrrec i privilegis a la Cancelleria. Es divideix en quatre llibres. Es tracta d’un producte literari única en el seu context i que fa de Bernat Metge un escriptor innovador en la línia de la prosa artística del quatre-cents, ja que no encaixa en cap dels gèneres literaris cultivats pels catalans des de la darreria del segle XIII.

Llibre de bons amonestaments

1398

El Llibre de bons amonestaments és la més coneguda i famosa de les obres d'Anselm Turmeda. És una obra en vers sobre consells morals i amb cert component crític al cristianisme.

Jaume Roig

1400

Fou un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps. És l'autor d'una de les obres emblemàtiques del segle d'or de la literatura valenciana medieval, que titulà Espill. Els orígens familiars de Jaume Roig el relacionen amb el Principat de Catalunya

Ausiàs March

1400

Nascut a València en el si d’una família aristocràtica, va participar en les campanyes d’Alfons el Magnànim, que el convertir en el seu falconer. Es va casar amb Isabel Martorell i més tard e amb Joana Escorna, de la qual també quedà vidu. Educat com a fill hereu d’una gran nissaga, va haver d’aprendre a ser un bon cavaller i a ser un bon home de lletres. Després d’uns quants viatges pel Mediterrani, va abandonar la vida militar i es va dedicar a les explotacions familiars.

La novella cavalleresca

Period: 1401 to 1500

Les novel·les cavalleresques, caracteritzades per la versemblança, la geografia real, l’ambientació en una època coneguda i propera i les característiques humanes dels protagonistes sorgeixen en ple declivi de la cavalleria quan es van posar de moda les noves rimades sobre cavallers. La mentalitat burgesa de l’època influeix en les narracions de cavallers i aquestes incorporen realisme, sentit de l’humor i la capacitat d’ascendir socialment gràcies al propi esforç.

Poesia medieval amorosa, filosofica i moral

Period: 1401 to 1500

Poesia medieval satírica

Period: 1401 to 1500

SEGLE XV

Period: 1401 to 1500

Joanot Martorell

1410

L’autor va néixer a València en el primer quart del segle XV en el si d’una família de la petita noblesa que havia tingut un gran prestigi social i econòmic. Tanmateix, van perdre tota la seva fortuna i Joanot Martorell va passar per greus dificultats econòmiques. Fins i tot la seva gran obra pateix aquesta crisi, ja que el 1464 Martorell ven a Martí Joan de Galba el manuscrit del Tirant.

La disputa de l’ase contra fra Anselm Turmeda sobre la natura e noblesa dels animals

1417

És una novel·la dialogada escrita per Anselm Turmeda de la qual no es conserva l’original. És un apòleg d’inspiració àrab amb sentències anticlericals. Fra Anselm troba reunits un grup d’animals que estan elegint el successor al tron. El nou rei l’identifica com el frare mallorquí que defensa l’absurda idea que els homes són superiors als animals, de manera que s’inicia la disputa entre el frare i l’ase, el qual refuta les 19 idees.

Isabel de Villena

1430

Isabel de Villena fou una religiosa i escriptora valenciana del segle XV. Va néixer probablement a València.
Durant la seua vida religiosa sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seua altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any 1490.

Curial e Güelfa

1435

D’autor anònim. Se’n conserva un únic manuscrit. S’hi troben referències culturals provinents de la tradició clàssica, de la italiana ) i de la catalana.És una història d’amor i armes. Es caracteritza per ser una obra realista, hi ha versemblança, l’acció és creïble i les qualitats dels personatges són humanes. Destaca la profunditat psicològica dels personatges, l’aparició de personatges reals, i la localització històrica i geogràfica concreta.

EDAT MODERNA

Period: 1453 to 1789

Tirant lo Blanc

1460

Escrita per Joanot Martorell, és una de les obres més importants i emblemàtiques de la literatura catalana i també és força notable dins la història de la literatura universal. Un dels qualificatius que s’ha usat per definir el Tirant és el de novel·la “total”. Els diversos editors han optat per estructurar-la en cinc parts.Totes aquestes parts tenen un doble fil argumental que es mou entre els fets d’armes i els episodis amorosos

L'Espill

1460

L' Espill és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig. Està escrit en 16.359 versos de quatre síl·labes. Només se’n conserva un manuscri. L'Espill es desenvolupa narrativament a través de dos plans. La limitadíssima longitud dels versos (tetrasíl·labs) determina l’estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions constitueix un mosaic amplíssim del vocabulari col·loquial de la València de l’època. .

J. Ferrandis d'Heredia

1480

Fou un cavaller i literat valencià. Personatge important del Cercle de la Cort de Germana de Foix. Escrigué la major part de la seva producció en castellà. Tot i això la seva obra poètica catalana és força interessant. Segueix el model d'Ausiàs March i mostra una gran afecció a la lírica tradicional. Gaudí d'un gran prestigi com a poeta i home de lletres

Vita Christi

1497

És una narració sobre la vida de Jesucrist escrita amb el propòsit d'il·lustrar les monges del seu convent. La seua originalitat rau en el fet que l'autora és capaç d'omplir-la amb la seua prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení. El que més destaca de l'estil d'Isabel de Villena és la utilització d'un llenguatge senzill i viu. La feminitat va ser triada deliberadament i apareix a cada pàgina.

LITERATURA MODERNA

Period: 1501 to 1800

SEGLE XVI

Period: 1501 to 1600

Pere Serafí

1505

Pere Serafí fou un reconegut pintor i poeta renaixentista. Conegut com lo Grech pels seus contemporanis –una al•lusió, potser, al seu veritable origen–, després d’uns anys de formació a Itàlia s’acabà establint a Barcelona, on esdevindria un dels artistes més rellevants del Renaixement català.

Cristòfor Despuig

1511

Cristòfor reflecteix allò que entenem per «un home del Renaixement»: fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.

Los col·loquis de la insigneciutat de Tortosa

1557

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" és una obra literària escrita per Cristòfor Despuig el segle XVI. Pel que fa a la forma que utilitza Despuig en l'obra, el diàleg, s'ha de remarcar que és un gènere que pertany a una tradició que prové de l'època clàssica grega i llatina. L'obra consta d'una lletra dedicatòria inicial i sis col·loquis. L'estil d'aquesta obra és directe i desimbolt i sovint incorpora adagis i frases fetes i tracta i descriu freqüentment fets d'abast local.

La vesita

1562

La Vesita és una obra de teatre de l'escriptor valencià del segle XVI Joan Ferrandis d'Herèdia, publicada a València. Es tracta d'una peça teatral d'intenció realista i satírica d'estil popular i costumista. Aquesta obra imita el teatre renaixentista italià. La vesita fou escrita expressament per ser representada a la cort valenciana. És una comèdia bilingüe amb 217 versos catalans. L’obra retrata l’alta societat valenciana.

Francesc Vicent Garcia

1579

Fou un poeta i eclesiàstic català. És el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres, va inaugurar una escola literària que va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. La fama que va adquirir es va mantenir inalterada, superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició. No obstant aixó, el van presentar com el culpable de la castellanització literària i de la decadència de la literatura catalana.

Barroc

Period: 1600 to 1750

El Barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts. Respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus.

SEGLE XVII

Period: 1601 to 1700

Decadència

Period: 1601 to 1800

Molts estudiosos es refereixen als segles XVI, XVII i XVIII de la cultura catalana amb el terme de "decadència" per donar a entendre el retrocés que patí el català durant aquests anys. Coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó. Té diversos factors importants com són la desaparició de la Cancelleria Reial i el desplaçament de Catalunya del comerç a través de l'Atlàntic després de la arribada a Amèrica l'any 1492.

El Sermó

1622

El Sermó és l'obra més important de Francesc Vicent Garcia. En aquesta lloava el rei. Dins el seu estil, destaca el tractament de l'erotisme, tema tabú a les literatures occidentals de l'època, treballat de forma desinhibida i moderna, de fins i tot fregant la pornografia amb escenes sexuals. L'autor d'aquesta ha estat menyspreat per alguns autors posteriors conservadors.

Francesc Fonantella

1622

Poeta i dramaturg. La seva producció literària, té clares influències de Góngora. Les seves tècniques són les habituals de la poesia cultista. Utilitza un registre ple de neologismes i molt castellanitzat. La principal característica de la seva poesia és l'exagerat sentimentalisme. Aquestes són visibles en el recull de romanços. Encara que el tema és amoròs i bucòlic, va conrear també altres gèneres i temes típicament barrocs. La seva influència, es clara en els autors de la Renaixença

Lo desengany

1649

Aquest és un poema dramàtic de Francesc Fontanella. Es tracta de les núpcies de Venus i Vulcà i el titular desengany del déu Mart. Segons el pròleg, Lo desengany és un nou tipus de drama. L’obra s’estructura en dos actes. Presenta una arquitectura complexa, amb l'ús de l'artifici del teatre dins el teatre. La seva estructura singular, conscientment s'allunya dels models establerts. Destaquem el contrast entre la manera vulgar com es pinten els déus i la representació idealitzada dels homes.

Il·lustració

Period: 1680 to 1800

És un corrent filosòfic, polític i social europeu. Al llarg d'aquest segle, malgrat que es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament il·lustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època.

SEGLE XVIII

Period: 1701 to 1800

Joan Ramis i Ramis

1746

Neix a Maó. Estudia Retòrica, Poètica i Dret civil. Escriu poesia i teatre, però la seva producció en català minva amb la incorporació de Menorca a Espanya. Escriu també Antigüedades célticas, Historia civil i política de Menorca. Escriví també algunes obres en llatí. L'anàlisi de les seves obres ajuda les predileccions literàries de Joan Ramis: els clàssics grecs i llatins; els escriptors francesos; els clàssics i contemporanis anglesos, i també els italians.

Néoclassicisme

Period: 1750 to 1800

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. Malgrat tot, molts escriptors emigren a la capital i, en tot cas, produeixen bàsicament en castellà, i encara més aviat unes obres erudites i científiques que no pas pròpiament literàries. Hi ha, amb tot, una literatura neoclàssica en català, sobretot poètica.

Lucrècia

1769

Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic, escrita per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis. L'estructura de l'obra, en cinc actes, amb el plantejament de l'acció al primer, el nus al tercer i el desenllaç al cinquè, és clarament dintre la tradició raciniana. La forma mètrica -apariats alexandrins- ho és també. El tema és igualment il·lustratiu de la fidelitat amb què Joan Ramis aplica les tècniques neoclàssiques. És una obra de qualitat literària.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Period: 1789 to 2020

SEGLE XIX

Period: 1801 to 1900

Renaixença

Period: 1825 to 1880

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà. S’inscriu en el Romanticisme, corrent cultural i artística imperant a l’Europa post-napoleònica fins a mitjans del segle XIX.

Angel Guimerà

1845

La trajectòria literària d’Àngel Guimerà es relaciona directament amb la consolidació del moviment polític i cultural de la Renaixença. Ell en va ser un dels protagonistes més remarcables, tant per la faceta creativa en el camp, sobretot, del teatre, com per l’activisme en la reivindicació de la llengua i de la literatura catalanes. Sempre va manifestar una preocupació per les injustícies i les hipocresies que condicionen la vida humana.

Jacint Verdaguer

1845

Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. Moltes de les seves obres han estat traduides a diferents idiomes. D'aquest destaquen els poemes èpics romàntics.Va obtenir dos guardons als Jocs Florals

Narcís Oller

1846

Narcís Oller i Moragas és considerat el fundador de la novel·la moderna catalana, entre altres qüestions, pel tractament d’una temàtica nova amb una cosmovisió fins al moment inèdita.

L'Atlàntida

1874

És un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d'Heracles per Ibèria, l'enfonsament del continent dels atlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. Verdaguer vol crear amb aquest poema una gran obra èpica basant-se en els models del renaixement, que al seu torn s'inspiren en les grans epopeies del món grecollatí.

Canigó

1886

Canigó és un poema èpic escrit per Jacint Verdaguer que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia. Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, conté una descripció geogràfica dels Pirineus catalans. Té una gran diversitat de ritmes.

Mar i cel

1888

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà. Es tracta d'una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor. Està escrita en vers i és de tipus historico-romàntic. Ja s'hi aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics. L'acció se situa en alta mar. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

La febre d'or

1890

La febre d'or és una novel·la costumista de Narcís Oller. Es tracta de l'obra més ambiciosa de l'autor publicada en tres volums. Quan Narcís Oller escriu aquesta novel·la es troba en el moment més àlgid de la seva popularitat i en ella descriu la societat barcelonina de finals del segle XIX, en el període conegut com a Febre d'Or, d'on pren el seu nom. És d'una narració rica en detalls.

Terra Baixa

1896

Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que escrigué i una de les més representades i traduïdes de la llengua catalana. Ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu. El tema principal de l'obra és l'amor, però les influències realistes instiguen Guimerà a incloure altres temes com l'opressió

La bogeria

1898

La bogeria és una novel·la de Narcís Oller. És considerada una de les peces més important de l'autor. La novel·la és escrita amb tècniques naturalistes i d'acord amb la llei de l'herència i la influència d'un medi opressiu. Oller hi planteja una problemàtica d'anàlisi psicològica i de moral socia. Està formada per un total de 9 capítols que s'estructuren en tres blocs. Tracta com a tema principal i global la descripció i les conseqüències de la bogeria centrant-se en la malaltia.

LITERATURA CONTEMPORÀNIA

Period: 1901 to 2020

SEGLE XX

Period: 1901 to 2000