-
Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. El nom habilis, 'hàbil', li ve del fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils.
-
El paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments grossos, pesants, difícils de manejar i, en general, mal treballats. Encara no han desenvolupat una plena capacitat constructora. L'home del paleolític és nòmada, és a dir, s'estableix en un lloc i s'hi queda fins a esgotar-ne els recursos naturals.
-
La història de l'agricultura és el desenvolupament per la humanitat d'aquesta activitat econòmica. Espelta, un conreu antic.
El descobriment durant el neolític de la possibilitat de conrear plantes es considera com una revolució en la història de la humanitat. Les tècniques agrícoles evolucionaren relativament poc durant mil·lennis, encara que gràcies als descobriments dels segles XV a xviii s'incrementaren els productes disponibles a tot el món. -
L'aparició de la roda, cap al 3500 aC,[1] és considerada crucial per al desenvolupament de la civilització. Permeté als humans fer un ús més eficaç de la potència animal i resoldre la seva necessitat de desplaçar-se, així com el seu ús en altres aplicacions com les rodes de terrissaire o les dels molins. Tanmateix no totes les civilitzacions van incorporar inicialment aquest invent, per desconeixement o per voluntat pròpia.
-
L'edat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
-
És l'edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica; generalment, es considera com la culminació del desenvolupament de l'ordre dòric. Les seves escultures decoratives són considerades un dels màxims exponents de l'art grec. El Partenó és concebut com un símbol perdurable de l'antiga Grècia i de la democràcia atenesa, i un dels monuments més grans del món cultural.
-
L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració. És la segona de les tres divisions tradicionals de la història d'Occident: l'antiguitat clàssica, el període medieval i el període modern.
-
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent
-
L'edat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen.
