-
La Triple Aliança
Es va formar en el 1882, promoguda per el General alemà Bismark. Estava formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. Aquesta última es va mantenir neutral fins que va intervenir, més tard, com a membre del bàndol contrari.
A mesura que passava el temps, es van unir a aquest bloc: Turquia , al 1914, i Bulgària, al 1915. -
Escissió entre Bolxevics i Menxevics
Hi havia diferents opinions davant la Revolució comunista:
Els Bolxevics tenien mentalitats radicals davant el tsarisme imperial i la burgesia; mentres que els Menxevics tenien mentalitats urbanes, més moderades i socialistes.
En la Revolució del 1905 es van separar; els primers anàven en contra de la monarquia i l'ordre social (partit a favor dels obrers i els pagesos). I els segons, es van negar a participar en accions extremistes i conspiratives (partit a favor de la classe mitja). -
La Triple Entesa
Es va formar en el 1907 i el composaven França, Gran Bretanya i Rússia, a les que posteriorment es va afegir Sèrbia. A mesura que els conflictes anaven sorgint, es van incorporar Bèlgica (que va ser atacada per Alemanya), Japó (que volia arrebatre les colònies alemanyes del Pacífic i substituir el paper de potència imperialista a la Xina), Itàlia, Romania, Portugal, Estats Units, Grècia, Xina i diferents estats llatinoamericans. -
Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran
L'Arxiduc Francesc Ferran, l'emperador d'Àustria-Hongria, va visitar Sarajevo amb l'intenció de fer una inspecció general de l'exèrcit. Els nacionalistes sèrbis estaven indignats per l'annexió formal de la província a Àustria al 1908. El grup terrorista sèrbi anomenat com "Mà Negra" estava decidit a assassinar a l'arxiduc i, aquest succés, va donar motius per a que Àustria-Hongria actuara contra Sèrbia; Rússia recolzava a Sèrbia i Alemanya a Àustria. -
Àustria declara la guerra a Sèrbia
Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia per l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran, i aquest va ser el moment que va marcar el començament de la 1a Guerra Mundial. Es van assegurar del recolzament del seu aliat Alemanya i van presentar, el 23 de juliol de 1914, un ultimàtum exigint que tota la propaganda de l'assassinat fos suprimida i que ells poguessin dur a terme la seva pròpia investiagció.
El 25 de juliol van donar els primers pasos cap a la movilització militar. -
Period: to
Batalla de Verdun
Va ser la major i més llarga batalla de la 1a Guerra Mundial en el front occidental amb els exèrcits alemanys i francesos. La batalla va tenir lloc en els turons de Verdun (al nord-est de França).
L' estratègia: Els alemanys van planejar capturar les Altures del Mosa, una excel·lent posició on hi havia una bona observació del foc de l'artilleria de Verdun. Ells esperaven que els francesos reservessin la seva estratègia per a recuperar posició i patir pèrdues. -
Rússia surt de la Guerra
Els compromisos assumits amb els aliats van donar com a resultat un conflicte d'una duració bastant llarga que va esgotar els recursos del país i els tràgics esdeveniments van portar l'Imperi Rus al col·lapse. El dia 3 de març de 1917 es van proclamar república i van acabar amb els 304 anys de la dinastia Romànov. -
Intervenció dels Estats Units d'Amèrica (EUA)
El motiu pel qual els Estats Units d'Amèrica (EUA) van entrar en la guerra va ser que el reinici de la guerra submarina sense restriccions per Alemanya i el seu "Telegrama Zimmerman", revelava que Alemanya ajudaria a Mèxic a recuperar Texes, "Nuevo Mèxico" i Arizona si els hi atacava.
L'arribada dels soldats, els membres de la Força Expedicionària d'EUA, van ajudar als seus aliats a mantenir les seves línies i a abatir Alemanya en els mesos finals de la guerra. -
Esclat de la Revolució Bolxevics
El líder del partit Bolxevic va dirigir l'alçament de Petrogrado ( Sant Petersburg) contra el govern provisional d'Alexander Feodoróvich; el motiu va ser l'explotació dels treballadors russos.
Va ser la primera Revolució que va guanyar el proletariat, i va obrir per a la Humanitat una nova era, la del pas de la teoria del socialisme científic a la pràctica humana del socialisme. -
L'inici de la Guerra Civil Russa
Va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en territori Rus entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Vermell, i per l'altra banda, denomitats com el Moviment Blanc format per conservadors i liberals.
Motius: El Moviment Blanc no volia l'enfortiment del govern i el partit bolxevic, d'aquesta manera va desenvolupar una guerra.
Resultat: La victòria va ser pels de l'Exèrcit Vermell.
Conseqüències: Enfortiment del proletariat i obrers a Rússia, i moviment liberals. -
Period: to
La República de Weimar
Va ser un règim polític creat desprès de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial. La creació de la República procedeix de la ciutata alemana anomenada Weimar on es va reunir l'Asamblea Nacional i on es va proclamar la nova constitució. -
Alemanya es rendeix
Estats Units havia entrat a la guerra i encara que les seves tropes entràven molt poc a poc, el General d'Alemanya va decidir que, abans de que estiguessin totes, hauria d'intentar l'última ofensiva per a poder guanyar: Ofensiva de Primavera. L'objectiu era dividir els francesos dels britànics, derrotarlos, per a obligar a França a demanar un pacte.
El 8 d'agost els guanys territorials obtinguts per l'Ofensiva es van quedar en res, així que Ludendorff va manar la retirada davant el contraatac. -
Creació dels "Fasci italiani di combattimento"
Un reduït número de persones van assistir a un discurs de Benito Mussolini, que acabava de fundar els Fascios de combat desprès de llegir-lo. Ningú en aquell moment s'havia adonat que havia nascut el feixisme.
El creador del discurs va ser un militant socialista i excombatent descontent per les ideologies d'esquerres. El seu grup van ser unes seccions d'asalt i protecció per la qual lluitaven contra el comunisme i promovien un nou canvi social que garantís la seguretat pública. -
Tractat de Versalles
El Tractat de Versalles va ser un dels 5 tractats de pau que es van firmar per a finalitzar la guerra. Aquest va ser imposat per l'Imperi Alemany considerat com el causant d'haver-la iniciat. El tractat inclou:
- Clàusules territorials: Pacte de la Societat de Nacions, Fronteres d'Alemanya, clàusules polítiques europees,etc.
- Clàusules militars: Les forces militars alemanes van ser desmovilitzades i reduïdes, i l'excèrcit no haurà de posseir un armament superior a 2.
- Clàusules econòmiques. -
La creació de la SDN
Va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles que es va basar en els principis de la cooperació internacional, l'arbitratge respecte als conflictes i la segurett col·lectiva.
Algunes de les accions que van fer van ser:
- Arbitratge en la Guerra del Chaco entre Bolívia i Paraguay.
- La dissolució de les tropes gregues i el pagament d'indemnitzacions a Bulgaría en el conflicte de fronteres.
- Disputa entre Alemanya i Polonia per Alta Silesia; repartiment d'aquest territori. -
Fundació NSDAP
Aquest partit va ser fundat a Munich per Drexler al 1919 que compartia els valors de la dreta tradicional, anticapitalista i antisemitista violent. També comptaven amb un himne, el preferit dels nazis: Desperta Alemanya.
Hitler es va anar fent amb el control del DAP i va anar introduint les armes a mesura que el partit es va anar fent gran. Al final, va acabar amb el nom de NSDAP perquè diversos petits grups es van unir a ells i va ser quan Hitler va redactar els 25 punts del programa. -
Period: to
Mussolini arriba al poder
El rei Víctor Manuel III no va oposar resistència a l'avanç de Mussolini, qui va formar un nou govern amb poders absolutistes i negant la veu dels seus partits opositors.
Quan Itàlia va entrar en la Segona Guerra Mundial com aliat de l'Alemanya nazi i la van derrocar, volien capturar a Mussolini i aquest es va amagar a Suïssa. Posteriorment va ser fusilat el 28 d'abril de 1945. -
Period: to
Marxa sobre Roma
Va ser una marxa amb destinació a Roma organitzada per Benito Mussolini que el va permetre portar al poder italià.
El seu partit va voler que es preparés per dur a terme manifestacions públiques massives a totes les ciutats d'Itàlia per tal d'arribar al poder polític. Anàven armats amb pistoles, maces d'acer i armes casolanes quan els camises negres van invaïr la capital des del 22 d'octubre. -
La creació de la URSS
Va nèixer desprès de la Revolució d'Octubre i la seva creació va aportar prosperitat econòmica i un nou model de societat com per exemple: van disenyar el plà Goelro per a crear centrals elèctriques. Estava formada per: Rússia, Transcaucassia, Ucraïna i Bielorússia.
Fins al 1914 no va ser reconeguda oficialment per les grans potències com Gran Bretanya o França. Lenin, el líder de la Revolució d'Octubre, es va convertir en el primer cap de l'Estat en ser anomenat president de la URSS. -
La mort de Lenin
Va ser el líder de la Revolució Bolxevica i el principal dirigent de la Unió Soviètica a causa d'una hemorragia cerebral. -
Reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals
Al 1926, el que era habitual era treballar 6 dies a la setmana, però Henry Ford els va rebaixar a 5 dies i a 40 hores setmanals (5x8) sense cambiarb el sou dels seus treballadors desprès de comprovar que la productivitat no es veia afectada. -
13 milions d'aturats als EUA
Les xifres de l'atur desprès de l'esclat de la Crisi del 29 es van multiplicar en els anys següents en els EUA. En aquell primer moment hi havia milió i mig d'aturats, però la xifra va arribar als 4'2 milions d'aturats. -
La crisi de la sobreproducció
Aquest terme, fa referència a aquell estat estat econòmic on l'oferta de productes supera a la demanda. Quan passa això durant molt de temps, el país que el pateix entra en crisi. Les empreses es veuen obligades a reduïr la seva activitat i a prescindir de treballadors o, directament, tancar el negoci.
Un exemple són els Estats Units d'Amèrica després de la Guerra, ja que estava acostumada a proveir als aliats armes i provisions quan es va donar compte de la gran reducció de la demanda. -
Dijous Negre
El dijous Negre va tenir lloc el dia 24 d'octubre de 1929, dia que va començar a caure la Borsa de Nova York i, juntament amb aquesta, el Crack del 29 i la Gran Depressió.
Aquell dia es va produïr una situació de pànic que va provocar la posterior crisi bancària als Estats Units d'Amèrica. El dilluns d'aquella setmana l'índex va caure 9'5 punts i el dimarts alguns valors queien fins a 3 punts per hora. -
Period: to
Arriba al poder Franklin D. Roosvelt + "New Deal"
Quan es va presentar a les eleccions per a president dels EUA del partit Demòcrata va vèncer al seu rival Herbert Hoover.
En aquell moment, hi havia 15 milions d'aturats i la fallida de Wall Street amenaçava als nord-americans. Va ser quan Roosvelt va dur a terme el New Deal, amb el que va estimular l'economia i el sector públic amb la creació de milions de llocs de treball per a construir escoles, carreteres i millorar les arts i l'educació. -
El partit nazi (NSDAP) aconsegueix 13 milions de vots
Van ser les novenes i últimes eleccions de la República de Weimar, però les primeres del partit nazi dirigit per Adolf Hitler.
Malgrat que no van aconseguir obtenir la majoria parlamentària i que van haver de recòrrer als nacionalistes de Hugenberg, van experimentar un creixement decepcionant.
El dia 23 de març va ser presentada la Llei Habilitant del 1933 que lliurava el control legislatiu a Hitler. -
Period: to
Creació dels camps de concentració i l'Holocaust
Van ser uns grans centres de detenció i confinament on es tancaven a les persones (opositors polítics, grups ètnics, orientació sexual, prisioners de guerra o religiosos) per la seva pertinença de naixença, sense judici previ i sense garanties judicials.
A diferència dels camps de prisioners, aquí es van utilitzar com a detenció de militars enemics en un conflicte.
L'Holocaust era molt semblant als camps de concentració, i degut a aquest fenomen van morir més de 6 milions de persones no pura. -
Hitler es proclama Führer
