Des de l'Edat mitjana fins el Romanticisme.

  • Period: 500 to Jun 11, 1450

    Edad mitjana

    És el llarguíssim període que va des de la caiguda de l'Imperi romà a causa de les invasions de les tribus bàrbares fins al segle XIV, quan s'inicien els descobriments.
  • Jan 1, 1100

    Cant gragorià

    Cant gragorià
    El cant gregorià és monòdic, també s'anomena cant pla per el seu moviment horitzontal. El seu ritme és flexible perquè depèn del ritme intern de les paraules i les frases dels textos en llatí. Parteix del cant medieval de l'Esglèsia.
  • Jun 12, 1200

    Música civil

    Música civil
    Es desenvolupa una mica més tard, amb l'expansió del saber i el coneixement relacionat amb l'apogeu de les ciutats, la creació de les primeres universitats, etc. El trobador era un poeta músic que lluny d'improvisar, aprenia molt a fons les tècniques de composició. El ritme de les cançons trobadoresques és marcat i la melodia acompanyada d'instruments que la doblen.
  • Period: Jun 11, 1450 to

    Renaixement

    En aquesta societat hi predomina la societat civil, que s'interessa per la natura, l'ésser humà i els descobriments. El poder està en mans de les petites corts i famílies burgeses molt influents. Es produeix la separació de l'Església en catòlics i protestants.
  • Jun 12, 1500

    El madrigal

    El madrigal
    Representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text a fi que tots dos expressin la mateixa emoció, aquest objectiu es busca encara en la música actual. Es va difondre per tot Europa i va influir en les formes de cançó dels països.
  • Jun 13, 1550

    La música al renaixement

    La música al renaixement
    La mentalitat oberta del Renaixement dóna lloc a una música més lliure i expressiva, s'humanitza.
    El llatí perd protagonisme a favor de la llengua de cada país.
    Augmenta l'afisió per la música.
    Gràcies a la impremta musical i als viatges, les partitures recorren Europa.
  • Period: to

    Barroc

    És l'època de les grans monarquies envoltades de luxe. Es produeixen importants avanços en les ciències i les matemàtiques. Música grandiosa, ornamentada, expressiva i sensual.
  • Els instruments

    Els instruments
    En aquesta época neix l'orquestra com a conjunt estructurat.
    Es detalla la instrumentació en la partitura.
    Els intèrprets s'especialitzen i també els instruments es perfeccionen.
    A més, els teclats del orgue i clavicèmbal assoleixen un gran protagonisme.
  • El virtuosisme vocal i instrumental

    El virtuosisme vocal i instrumental
    un virtuós és un cantant o instrumentista d'una habilitat tècnica excepcional. Les seves interpretacions són brillants i espectaculars, i desperten gran admiració.
  • Period: to

    Classicisme

    Els extremismes i els dramatismes es consideren passats de moda. Gràcies a uns ideals més racionals, s'inicia un curt període on torna a regnar, com passava en el Renaixement, el plaer subtil de la simplicitat, l'equilibri i la proporció. A més, l'aristocràcia perd força.
  • De l'òpera barroca a la clàssica

    De l'òpera barroca a la clàssica
    L'òpera barroca estava pensada per complaure un cercle tancat d'aristòcrates i poderosos, a qui agradaven els temes heroics i personatges mitològics, en l'òpera clàssica són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble. Els canvis en la societat acosten l'opera a un públic més ampli.
  • L'art neoclàssic

    L'art neoclàssic
    L'art d'aquest període rep la denominació de neoclàssic perquè s'inspira en els ideals de la cultura clàssica de Grècia i Roma. Es basa en la raó i la intel·ligència que brillen al servei de la belles i de l'equilibri.
  • Period: to

    Romanticisme

    La burgesia aconsegueix tenir cada vegada més inluència. És una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot. Sorgeixen els nacionalismes. Les actitutuds es regeixen més pels sentiments que per la raó.
  • La burgesia

    La burgesia
    No és una classe ociosa, com ho és l'aristocràcia; la conformen persones que treballen, que dirigeixen fàbriques o comerços i que busquen, per passar les estones de lleure, deixar-se apassionar per una música o per una novel·la que exalti els sentiments i els ajudi a evadir-se de les preocupacions.
  • La música i l'artista romàntica

    La música i l'artista romàntica
    La música presenta alhora una altra cara més íntima i recollida que es realitza en composicions curtes d'instruments senzills i molt sentimentals. La música de cambra, petites formes per a piano i el lied.
    L'artista és individualista i utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments, i també es sent incomprès.