-
És el llarguíssim període que va des de la caiguda de l'Imperi romà a causa de les invasions de les tribus bàrbares fins al segle XIV, quan s'inicien els descobriments.
-
El cant gregorià és monòdic, també s'anomena cant pla per el seu moviment horitzontal. El seu ritme és flexible perquè depèn del ritme intern de les paraules i les frases dels textos en llatí. Parteix del cant medieval de l'Esglèsia.
-
Es desenvolupa una mica més tard, amb l'expansió del saber i el coneixement relacionat amb l'apogeu de les ciutats, la creació de les primeres universitats, etc. El trobador era un poeta músic que lluny d'improvisar, aprenia molt a fons les tècniques de composició. El ritme de les cançons trobadoresques és marcat i la melodia acompanyada d'instruments que la doblen.
-
En aquesta societat hi predomina la societat civil, que s'interessa per la natura, l'ésser humà i els descobriments. El poder està en mans de les petites corts i famílies burgeses molt influents. Es produeix la separació de l'Església en catòlics i protestants.
-
Representa el primer intent d'interrelacionar la música i el text a fi que tots dos expressin la mateixa emoció, aquest objectiu es busca encara en la música actual. Es va difondre per tot Europa i va influir en les formes de cançó dels països.
-
La mentalitat oberta del Renaixement dóna lloc a una música més lliure i expressiva, s'humanitza.
El llatí perd protagonisme a favor de la llengua de cada país.
Augmenta l'afisió per la música.
Gràcies a la impremta musical i als viatges, les partitures recorren Europa. -
És l'època de les grans monarquies envoltades de luxe. Es produeixen importants avanços en les ciències i les matemàtiques. Música grandiosa, ornamentada, expressiva i sensual.
-
En aquesta época neix l'orquestra com a conjunt estructurat.
Es detalla la instrumentació en la partitura.
Els intèrprets s'especialitzen i també els instruments es perfeccionen.
A més, els teclats del orgue i clavicèmbal assoleixen un gran protagonisme. -
un virtuós és un cantant o instrumentista d'una habilitat tècnica excepcional. Les seves interpretacions són brillants i espectaculars, i desperten gran admiració.
-
Els extremismes i els dramatismes es consideren passats de moda. Gràcies a uns ideals més racionals, s'inicia un curt període on torna a regnar, com passava en el Renaixement, el plaer subtil de la simplicitat, l'equilibri i la proporció. A més, l'aristocràcia perd força.
-
L'òpera barroca estava pensada per complaure un cercle tancat d'aristòcrates i poderosos, a qui agradaven els temes heroics i personatges mitològics, en l'òpera clàssica són més familiars i els personatges es comporten de manera creïble. Els canvis en la societat acosten l'opera a un públic més ampli.
-
L'art d'aquest període rep la denominació de neoclàssic perquè s'inspira en els ideals de la cultura clàssica de Grècia i Roma. Es basa en la raó i la intel·ligència que brillen al servei de la belles i de l'equilibri.
-
La burgesia aconsegueix tenir cada vegada més inluència. És una etapa de pensament idealista i radical, en què es valora la llibertat per damunt de tot. Sorgeixen els nacionalismes. Les actitutuds es regeixen més pels sentiments que per la raó.
-
No és una classe ociosa, com ho és l'aristocràcia; la conformen persones que treballen, que dirigeixen fàbriques o comerços i que busquen, per passar les estones de lleure, deixar-se apassionar per una música o per una novel·la que exalti els sentiments i els ajudi a evadir-se de les preocupacions.
-
La música presenta alhora una altra cara més íntima i recollida que es realitza en composicions curtes d'instruments senzills i molt sentimentals. La música de cambra, petites formes per a piano i el lied.
L'artista és individualista i utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments, i també es sent incomprès.
