-
El telèfon es va inventar l'any 1854 per Meucci -
Van ser un conjunt d'aliances, basades en la diplomàcia secreta, promogudes pel canceller Bismark. L'objectiu era aïllar Fraça, enemistada amb Alemanya per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena durant la guerra francoprussian, i evitar que s'aliés amb Rússia en contra d'Alemanya. Després de gairebé vint anys de vigència, en els quals van evitar el conflicte entre les grans potències, aquests sistemes van acabar fracassant.
-
El fonògraf es va inventar l'any 1876 per Edison -
Van establir les normes d'ocupació del continent:
- La possessió d'una franja costanera donava dret a ocupar l'interior, sempre que es demostrés el control efectiu del territori.
- Reconeixien la lliure navegaciómpels rius Níger i Congo, i la llibertat de comerç al centre d'Àfrica. -
En aquests anys la pau es va mantenir, però els païaoa europeus, preveient una guerra, es van rearmar i es van agrupar en dos blocs d'aliances: la Triple Aliança, formada per Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia; i la Trple Entesa, integrada per frança, Rússia i el Regne Unit.
-
El cinematrògraf es va inventar l'any 1895 pels grmans Lumière -
La ràdio es va inventar l'any 1897 per Tesla -
El 1905, el malestar general, unit al causat per la derrota russa davant del Japó, van desencadenar una revolució que va obligar el tsar a crear un Parlament o Duma i a emprendre algunes reformes. Però l'autocràcia es va mantenir. -
La gueera va començar de manera gairebé simultània en dos fronts, l'oriental i l'occidental. alemanya va intentar una victòria llampec sobre frança, per conxentrar les forces al front oriental i derrotar Rússia. Però França va resistir al departament de Marne i el ràpid avanç rus per Prússia vs obligar Alemanya a enviar tropes al front oriental. A final d'any, Turquia es va sumar al bàndol dels imperis centrals
-
Es va desenvolupar durant una mica més de quatre anys —va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l'11 de novembre de 1918— principalment a Europa, enfrontant les principals potències d'aquella època: la Triple Aliança (originalment: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia) contra la Triple Entente (Rússia, França i el Regne Unit). (*) Itàlia acabaria unint-se a la Triple Entente un any més tard (1915) a causa d'un conflicte d'interessos amb l'Imperi austrohongarès
-
L'espurna que va iniciar el conflicte va ser l'assassinat a Sarajevo (Bòsnia, juny del 1914) de l'arxiduc Francesc Ferran, hereu de la corona d'Àustria-Hongria, per part d'un estudiant nacionalista serbi. Com a conseqüència, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia que, amb el suport de Rússia, va posar en marxa el sistema d'aliances. -
Davant de la manca d'una victòria decisiva, els fronts es van estabilitzar al llarg d'extenses línies de trinxeres. Des de les trinxeres es van llançar ofensives de desgast (Verdun, Somme). En aquesta fase, la contesa es va convertir en un conflicte mundial, després de l'entrada de més països: Bulgària, Itàlia, Romania, Portugal i el Japó, entre altres.
-
Va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses; els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa) que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, a l'extrem oriental de la línia de les trinxeres franceses, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència.
-
va deposar el tsar Nicolau II i hi va implantar una república. El Govern provisional, liberal i burgès, va prometre reformes; però la lentitud a implantar-les i la decisió de continuar en la guerra mundial en van provocar la caiguda. -
organitzada pels marxistes radicals o bolxevics, va derrocar el Govern provisional i va dur al poder el seu dirigent, Lenin, amb el suport dels soviets o comitès d'obrers, pagesos i soldats. -
Va causar més de nou milions de morts i nombrosos ferits i mutilats. Va infligir greus pèrdues materials en camps de cultiu, indústries de transports i edificis. Va agreujar els contrastos entre les classes treballadores i les classes mitjanes empobrides i una minoria enriquida pels negocis bèl·lics. Va afavorir el treball de la dona fora de la llar. I va promoure una ideologia pacifista i antimilitarista; encara que també va fomentar el desig de revenja dels vençuts, especialment d'Alemanya.
-
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa
-
Alemanya es va rendir el 11 de novembre del 1918 -
Lenin va concentrar en la seva persona tot el poder polític. El 1922 va crear una organització política, la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), integrada per Rússia i altres repúbliques asiàtiques. Es va organitzar com un Estat federal i va adoptar una Nova Política Econòmica (NEP) que combinava elements comunistes i capitalistes. Gràcies a això, l'economia soviètica es va recuperar.
-
Les causes que van afavorir el naixement del feixisme a Itàlia van ser el descontentament pels acords de pau assolits després de la Primera Guerra Mundial i la situació de la postguerra, caracteritzada per la crisi econòmica, la desocupació, la inflació i el malestar social, manifestat en moviments revolucionaris que van atemorir els sectors més conservadors.
Una vegada assolit el poder, Mussolini va implantar una dictadura feixista en què va assumir tot el poder. -
El successor de Lenin va iniciar una altra etapa, «l'estalinisme». S'hi va imposar un sistema polític totalitari que va reprimir qualsevol oposició mitjançant purgues.
-
Es va iniciar als Estats Units una crisi econòmica provocada per l'excés de producció en relació amb el consum.
Durant la Primera Guerra Mundial, l'agricultura i la indústria nord-americanes havien augmentat sense parar la producció. Però, quan finalitzà la contesa, aquests van reduir la demanda, la qual cosa va originar l'acumulació de productes agrícoles i articles industrials sense vendre. Això va fer que els preus caiguessin i que les empreses patissin pèrdues importants. -
Aquest va ser el cas dels Estats Units, on el nou president Franklin Delano Roosevelt va posar en marxa el 1933 un conjunt de mesures econòmiques i socials conegut com a New Deal. Incloïa el control dels bancs, obligant-los a concedir crèdits a interès baix; subvencions a l'agricultura i a la indústria per disminuir la producció; reducció de la jornada laboral; salaris mínims; assegurances de desocupació; foment de les obres públiques, etc. -
Les causes que van afavorir el nazisme a Alemanya van ser: crisi econòmica, desocupació i un malestar social manifestat en moviments revolucionaris.
El nazisme va sorgir entorn de l'antic soldat Adolf Hitler i el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys, que tenia una organització paramilitar; dedicada a combatre els comunistes.
Així, es va guanyar el suport de bona part de les classes mitjanes arruïnades per la crisi econòmica i dels capitalistes contraris al comunisme. -
El cop d'Estat es va iniciar a Melilla, Tetuan i Ceuta el 17 de juliol de 1936. L'endemà, es va estendre per tot Espanya, on va triomfar a les zones rurals i va fracassar a les més industrialitzades. El país va quedar així dividit en dues zones, la republicana i la insurrecta o «nacional», i el cop militar es va convertir en una llarga Guerra Civil
-
L'1 de setembre de 1939, amb la invasió alemanya de Polònia, s'iniciava la Segona Guerra Mundial. La contesa va durar gairebé sis anys, fins al 5 d'agost de 1945, i es considera el conflicte bèl·lic més important de la història de la humanitat. -
Els països contendents es van agrupar en dos bàndols. D'una banda, les potències occidentals o Aliats, liderats pel Regne Unit i França; i de d'altra, les potències de l'Eix, liderades per Alemanya i Itàlia. Durant la contesa, tots dos bàndols van incorporar aliats, com la Unió Soviètica, el Japó i els Estats Units, la qual cosa va fer que el conflicte fos d'un abast mundial. Hi va haver combats a Europa, al nord i a l'est d'Àfrica i a l'Extrem Orient.
-
El 7 de desembre de 1941, Japó va atacar per sorpresa la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'arxipèlag de Hawaii. La sorprenent maniobra japonesa va causar consternació als Estats Units i va propiciar l'entrada d'aquest país al conflicte bèl·lic com a part del bàndol aliat -
Va ser resultat d'una doble ofensiva a Europa. Per l'oest, després del desembarcament de Normandia, els aliats van alliberar París i van penetrar a Alemanya. Per l'est, l'Exèrcit Roig va ocupar diversos països de l'Europa oriental; mentrestant els partisans alliberaven Iugoslàvia i Albània. Finalment, a l'abril de 1945, Mussolini va ser capturat i executat; i dos dies més tard Hitler se suïcidava al búnquer de Berlín, després de l'entrada a la ciutat de l'exèrcit rus. -
El 6 d'agost de 1945, l'exèrcit dels Estats Units va llançar una bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima, tres dies després, va repetir l'atac a Nagasaki. -
El bombardeig de Nagasaki va ser un atac nuclear que va tenir lloc el 9 d'agost 1945 contra l'Imperi del Japó, la feina dels Estats Units després que els líders japonesos van decidir ignorar l'ultimàtum de Potsdam. Finalment, després de sis mesos d'intens bombardeig d'altres 67 ciutats japoneses, la bomba nuclear "Fat Man" va ser llançada el 9 d'agost,sobre Nagasaki. -
Els caps de govern eren el secretari general del Partit Comunista, Stalin, el primer ministre Clement Attlee i el president Harry S. Truman, respectivament. Stalin, Churchill i Truma havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans, el 8 de maig. Els objectius de la conferència també incloïen l'establiment d'un ordre de postguerra, assumptes relacionats amb tractats de pau i l'estudi dels efectes de la guerra. -
Alemanya es va donar per vensuda el 8 de maig de 1945. -
A la Conferència de San Francisco, i 50 estats en van signar la carta de fundació. Tindria la seu a Nova York i estaria integrada per una Assemblea General de tots els membres, un Consell de Seguretat d'onze membres —cinc dels quals permanents— i altres organismes. Els objectius eren mantenir la pau i la seguretat mundial mitjançant la solució pacífica dels conflictes, la cooperació internacional i el respecte als drets humans i a la lliure determinació dels pobles.