-
476
EDAT MITJANA
Començament de l'EDAT MITJANA amb la caiguda de l'imperi romà. -
Period: 476 to 1401
Edat mitjana
-
600
Cant Gregorià ( S. IX )
És un cant a una sola veu (monòdic) a capella, poseeix un ritme lliure i el text està en llatí, el seu contingut és religiós. Rep un tractament sil·làbic o melismàtic del text. Els que cantaven aquesta música eren els monjos. -
901
Instruments de vent medievals
L'añafil és un instrument musical de vent metall, tipus trompeta recta i eixamplada, que es va popularitzar a Europa durant el segle X. L'usaven com a instrument de guerra. -
1030
Tetragrama
Durant el segle XI, Guido va perfeccionar l'escriptura musical amb la implementació definitiva de línies horitzontals que van fixar alçades de so i va inventar a més de les notes musicals, el tetragrama, que després va evolucionar al pentagrama. -
1100
Trobadors ( S. XI )
Van ser poetes - músics que pertenyien a la noblesa. Els primers trobadors es troben al sud de França a Provença a finals del segle XI. El teme de les seves cançons i poemes era l'amor platònic i temes cavallerescos. No sabien tocar instruments, la seva música era profana i tenia un ritme marcat. -
1100
Joglars
Eren gent del poble que tocaven instruments i cantaven cançons per la gent del poble, cantaven amb la seva pròpia llengua i la música era profana. Plagiaven les cançons dels trobadors. -
1130
Marcabrú
Va ser un trobador que va viure al segle XII. Les seves obres es caracteriten pel to moralista: es queixa contínuament de la corrupció dels costums, del triomf del fals'amor i sobre el fin'amor (amor cortès). -
1270
Alfons X ( el savi )
Va ser rei rei de la Corona de Castella. Va composar Les Cantigues de Santa Maria, que constitueixen una recopilació de poemes que relaten diferents miracles i lloances atribuïts a la Verge. -
1401
RENAIXEMENT ( XV - VVI )
-
Period: 1401 to
Renaixement
-
1450
Polifonia
El renaixement va suposar el triomf definitiu de la polifonia davant de la música monòdica de l'època medieval. La polifonia era o homofonica o contrapuntista.
La polifonia és el cant a diverses veus. -
1468
Juan del Encina
Va ser un poeta, músic i autor teatral del renaixement espanyol a l'època dels Reis Catòlics. Se'l considera un dels majors exponents de la polifonia religiosa i profana a Espanya de finals del segle XV i principis del XVI. Va aconseguir gran altura lírica en les seves gloses i se li atribueix la invenció de les nadales. -
1501
Pentagrama
Ugolino de Forlí, va ser qui va afegir la cinquena línia al tetragrama establint així el sistema de pautes musicals que es va difondre per tota Europa. Però no va ser fins al segle XVI que el pentagrama es va imposar com una pauta comuna per a tota mena de música, ja que abans es feia servir el tetragrama per a la música religiosa i el pentagrama per a la música profana. -
1548
Tomas Luis de Victoria
Va ser compositor i organista espanyol, se'l ha considerat un dels compositors més rellevants i avançats de la seva època, amb un estil innovador que va anunciar l'imminent barroc. La seva influència arriba fins al segle XX, quan va ser pres com a model pels compositors del cecilianisme. -
1550
Instruments de vent
Cromorn: instrument de llengüeta encapsulada molt popular en aquesta època, amb una forma molt característica en forma de bastó o banya. -
1550
Instruments de corda
Vihuela: era el preferit a la Península Ibèrica (en lloc del llaüt). També te dobles cordes, amb un cos més petit que la guitarra actual, és un instrument una mica menys adornat que el llaüt, encara que sol tenir també adornada la boca amb una rosassa. -
1550
Instruments del renaixement
Durant el Renaixement la construcció d'instruments es desenvoluparà enormement, i també creixerà de manera notable el repertori per a ells ajudat pel desenvolupament de la impremta. -
1567
Claudio Monteverdi
Va ser un compositor, violagambista, cantant, director de cor i sacerdot italià. Va compondre tant música secular com sacra i va marcar la transició entre la tradició polifònica i madrigalista del segle XVI i el naixement del drama líric i de l'òpera al segle XVII. És una figura crucial en la transició entre la música del Renaixement i del Barroc. -
BARROC ( XVII - 1/2 XVII )
La música barroca és un estil de música d'origen europeu que es va desenvolupar entre els anys 1660 i 1750, coincidint cada dates amb l'aparició de l'òpera i la mort del compositor Sebastià Bach.
S'apreciava la densitat, l'ornamentació carregada i els extrems. -
Period: to
Barroc
-
Ópera
L'òpera barroca abraça des de principis del segle XVII fins a mitjans del XVIII. Era una activitat protegida per l'aristocràcia i la noblesa, va passar dels palaus als teatres que van crear els empresaris, de manera que a l'òpera barroca cada cop hi havia menys cors i el nombre de músics de les orquestres es va reduint. Una altra característica és l'aparició de personatges bufos o còmics, que solien ser criades o vividors. -
Sonata
Una sonata era una peça per a un o més instruments que es feien «sonar», generalment instruments de corda i de vent. A l'origen, les primeres sonates constaven d'un nombre variable d'instruments i de moviments a cada peça. -
Orquesta
L'orquestra neix al Barroc, gràcies a la perfecció tècnica que arriben als instruments de corda fregada. Estava constituïda bàsicament per aquesta secció i el baix continu. A més, s'hi incloïen instruments de vent fusta, vent metall i de percussió, en funció de cada composició. Una formació mitjana constava de vint-i-cinc músics. Al Barroc era el clavecinista qui dirigia des del seu instrument, que es col·locava al centre del conjunt, de manera que podia ser escoltat per la resta de músics. -
Antonio Vivaldi
Va ser un compositor, violinista, impresario, professor i sacerdot catòlic venecià del Barroc, l'abundant obra concertística del qual va exercir una influència determinant en l'evolució històrica que va portar a la consolidació de la simfonia. El seu mestratge es reflecteix a haver fonamentat el gènere del concert.Va compondre unes set-centes setanta obres, entre les quals hi ha més de quatre-cents concerts, per a violí i una varietat d'altres instruments musicals, i prop de quaranta-sis òperes. -
Piano
Bartolomeo Cristofori va inventar el piano -
Joseph Haydn
Va ser un compositor austríac, és un dels màxims representants del període Clàssic, a més de ser conegut com el «pare de la simfonia» i el «pare del quartet de corda» gràcies a les seves importants contribucions a tots dos gèneres. També va contribuir al desenvolupament instrumental del trio amb piano i en l'evolució de la forma sonata. -
CLASSICISME ( 1/2 XVIII )
La música del classicisme es caracteritza per la seva transparència, claredat, simetria i solidesa en la tonalitat. L'objectiu principal d'aquest estil és la cerca de la naturalitat i el rebuig dels excessos. -
Period: to
Classicisme
-
Wolfgang Amadeus Mozart
Va ser un compositor, pianista, director d'orquestra i professor, va ser mestre del Classicisme, considerat com un dels músics més influents i destacats de la història. L'obra mozartiana abasta tots els gèneres musicals de la seva època i inclou més de sis-centes creacions, majoritàriament reconegudes com a obres mestres de la música simfònica, concertant, de cambra, per a fortepiano, operística i coral, aconseguint una popularitat i difusió internacional. -
Instruments
Els principals intruments eran:
·De corda: el violí, la viola, el violoncel, el contrabaix, l'arpa el llaüt o la mandolina, el clavicordi i més endavant, el piano i la celesta.
·De vent: el flautí, la flauta, flauta travessera, flauta dolça, oboè, clarinet, corm anglès, fagot, la trompeta, corneta, trompa, trombó, bombardí i la tuba.
·De percussió:el bombo, el triangle, el cimbal suspès, els platerets, el glockenspiel, el xilòfon, la marimba, les campanes crotals i els timbals. -
Orquesta
En aquesta època l'orquestra simfònica augmenta de mida. Es comença a experimentar més amb moviments de dinàmica i articulacions en conjunt, cosa que deixa en segon pla l'instrumentista com a solista. -
Simfonia
La simfonia és una obra composta per a la interpretació de l'orquestra simfònica completa i és potser una de les formes més grandioses i completes de la música clàssica. Es compon de diversos moviments i té una durada més llarga en comparació amb altres formes.