-
L'edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle v amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, i el final al segle xv amb la caiguda de Constantinoble, el 1453,
-
a Universitat d'Oxford és la universitat més antiga del món anglosaxó. Es desconeix la data exacta de la seva fundació, però els primers indicis d'ensenyament a Oxford daten del 1096. Tanmateix, la universitat no començà a esdevenir important fins al 1167, quan Enric II d'Anglaterra prohibí als anglesos anar a la Universitat de París a estudiar.
-
Niccolò, el pare de Marco Polo i el seu oncle Matteo ja havien realitzat viatges a Àsia abans que Marco hi anés amb ells. El 1269, després de molts anys de voltar pel món, Niccolò va tornar a Venècia i allà va conèixer el seu fill Marco per primera vegada, quan aquest ja tenia 15 anys
-
o mal any primer (1333) és com es va conèixer ja a l'època l'any 1333, a causa de la mala collita de blat, que començà una sèrie de crisis que amb l'entrada al segle xiv, interromp l'expansió territorial de la Corona d'Aragó i la prosperitat adquirides en els segles anteriors.
-
La seva construcció començà per iniciativa del bisbe Maurice de Sully i durà més de dos segles, des del 1163 fins a mitjans del segle XIV
-
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
-
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. També existiren les Diputacions del General del Regne de València i del Regne d'Aragó
-
els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona
-
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453[1] va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
-
la Guerra dels remences o Revolta del remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle xv per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.[1]
-
segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
