FETS IMPORTANTS 1ra GUERRA MUNDIAL

  • Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria

    Assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria
    La política exterior de cada vegada era més agressiva per part d'Àustria-Hongria, Russia i Alemanya que varen originar el conflicte. El juny del 1914 a Sarajevo, Bòsnia, varen assasinar a l'hereu del tron dels Habsburg, Francesc Ferran. A continuació, Àustria li va declarar la guerra a Sèrbia i es varen veure implicats molts de països europeus.
  • Àustria-Hongria exigeix que Sèrbia arresti els líders de la Mà Negra

    Àustria-Hongria exigeix que Sèrbia arresti els líders de la Mà Negra
    10 homes de Sèrbia van formar la Black Hand Secret Society que més tard, van ser 2500 aprox. El seu objectiu era fer realitat l'ideal nacional, unificació dels serbis, utilitzar l'acció terrorista a activitats culturals i la violència. Els creeadors de l'organització van ser Dragutin Dimitrijevic, Milan Ciganovic i Voja Tankosic. El govern d'Austria-Hóngria va exigir al govern serbi que arrestés els homes i els envies a judici. Aquests volien matar als arxiducs per fer-se amb el poder.
  • Crisi de Juliol

    Crisi de Juliol
    L''assassinat va conduir a un mes de maniobres diplomàtiques entre les principals potències europees. Funcionaris de Sèrbia estaven involucrats en el complot per assassinar a l'arxiduc. Àustria-Hongria va lliurar a Sèrbia un ultimàtum el 23 de juliol on feia demandes impossibles d'acceptar per justificar una guerra contra Serbia. El dia 25, Sèrbia accepta l'ultimàtum. El dia 28, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia.
  • Alemanya posa en marxa el Pla Schlieffen

    Alemanya posa en marxa el Pla Schlieffen
    Alfred Graf von Schlieffen, va originar el pla per la invasió i derrota de França però no va ser decisiu. Consistia en sobrepassar ràpidament a les tropes franceses pel nord, mitjançant un atac ràpid a través dels Països Baixos, abans que Rússia pogués mobilitzar les seves tropes i passar a la intensiva, obligant a Alemanya a combatre en dos fronts. Va mantenir algunes forces de reserva en cas que els francesos ataquessin pel sud d'Alemanya; després va haver de fer retrocedir part de l'exèrcit.
  • Japó declara la guerra a Alemanya, la I comença a Àsia

    Japó declara la guerra a Alemanya, la I comença a Àsia
    Primer, Japó va emetre un ultimàtum a Alemanya, demanant-li que retiri els seus bucs de guerra de les aigües xineses i japoneses; i transferència del control de Tsingtao al Japó. L'avís es va ignorar i el 23 d'agost, el Japó va declarar la guerra a Alemanya, acabant en una derrota alemanya. Amb 23.000 soldats japonesos i 1500 tropes britàniques va ser la primera ofensiva anglo-japonesa de la guerra. Japó passaria a prendre les colònies alemanyes a les illes Caroline, Mariana i Marshall.
  • Batalla de Lieja

    Batalla de Lieja
    Amb el pla Schieffen Alemanya havia de conquerir França en poc temps. Per arribar-hi, va haver de passar per Bèlgica i més concretament, per la ciutat de Lieja. Per aquest motiu, es va produir una batalla entre aquests dos fronts. Els belgues van aconseguir aturar als alemanys en primer moment. Ells tenien unes grans fortificacions al voltant de la ciutat. Poc després els van tornar a atacar i els alemanys pogueren avançar gràcies a l'artilleria que portaven. Així, Alemanya va conquerir Bèlgica.
  • Batalla de Tannenberg

    Batalla de Tannenberg
    Va ser un dels enfrontaments més importants. Els fronts varen ser Rússia i Alemanya. La batalla va suposar gairebé la total aniquilació de l'èxercit rus i per això quedaren en mala situació. Aquesta batalla va fer que les tropes alemanyes avancessin ràpid amb ferrocarril i varen presentar un front de batalla contra dos exèrcits russos més grans però de moviments més lents. El mal sistema de codis utilitzats pels russos en els seus missatges, fàcils d'interceptar i desxifrar pels alemanys.
  • Primera batalla del Marne

    Primera batalla del Marne
    El resultat va ser una victòria sobre Alemania i el punt màxim de l'avanç alemany a França i de la persecució al fet que va sotmetre als exèrcits aliats després de les batalles de les fronteres d'agost i que va arribar fins als afores de París. El contraatac de sis exèrcits de campanya francesos i de la BEF al llarg del riu Marne va obligar als alemanys a retirar-se. Va ser una victòria estratègica aliada perquè va suposar el fracàs de el Pla Schlieffen, que buscava una derrota ràpida de França.
  • Successos setembre 1914

    Successos setembre 1914
    7 al 16 de setembre: els alemanys s'enfronten al primer exèrcit rus a la Batalla dels Llacs Mausurians. Tot i que no és una victòria absoluta per a Alemanya, es capturen més de 100.000 russos, però poc després els russos els varen fer una contraofensiva.
    11 al 21 de setembre: les forces australianes ocupen Nova Guinea alemanya.
    13 de setembre: les tropes sud-africanes envaeixen l'Àfrica sud-oest alemanya.
  • Batalla de Ipres

    Batalla de Ipres
    Alemanys i els seus aliats després de la batalla del Marne van estar buscant altres alternatives per arribar a territoris enemics i ho van fer per mar aquesta vegada. Els belgues havien pres posicions defensives al nord, per tant Ipres era un lloc factible per iniciar una gran ofensiva i capturar els importants ports del Canal de la Mancha. Començaren els enfrontaments provocant que Alemanya guanyes grans posicions conquerint Bèlgica.
  • Batalla de les Malvines

    Batalla de les Malvines
    Va ser un combat naval entre les potències alemanyes i britàniques que es va produir a les illes Malvines. El combat es va acabar amb victòria britànica i la destrucció de la flota alemanya i el seu millor comandan Maximilian von Spee, el resultat va decantar la campanya dels aliats d'Alemanya. Van utlitzar vaixells molt importants, grans i que funcionaven molt bé en aquesta batalla. Juntament amb una gran artilleria.
  • Bombardeig ciutats Anglaterra i treva de Nadal

    Bombardeig ciutats Anglaterra i treva de Nadal
    16 de desembre: la flota alemanya bombardeja Scarborough, Hartlepool i Whitby a la costa d'Anglaterra on més de 700 persones són assassinades o ferides. La indignació pública resultant es dirigeix cap a la marina alemanya per l'assassinat de civils i contra la Marina Reial pel seu fracàs d'impedir l'incursió.
    24 - 25 de desembre: es declara una treva de Nadal no oficial entre un gran nombre de soldats en guerra al llarg del front occidental.
  • Guerra de moviments i entrada d'Itàlia a la guerra

    Guerra de moviments i entrada d'Itàlia a la guerra
    Operacions centrades en els esforços alemanys per derrotar França i, un cop aconseguit això, aniquilar els exèrcits de Rússia. Durant aquesta fase els alemanys van emprar una estratègia basada en ràpids moviments amb l'objectiu de sorprendre als seus adversaris. També Itàlia va entrar a la guerra quan es va enfrentar a Àustria-Hongria . Itàlia confiava que unint-se als països de la Triple Entesa podria rescatar els territoris històrics italians en mans d'austríacs.
  • Canvi del jefe major de l'exèrcit alemany

    Canvi del jefe major de l'exèrcit alemany
    Erich von Falkenhayn va ser un ministre alemany i el jefe major del'exèrcit. Va dimitir del seu lloc de feina quan va perdre la Batalla de Vedrun. Després, Adolf Wild von Hohenborn va ser nombrat ministre de guerra.
  • Segona batalla dels Llacs Masurians

    Segona batalla dels Llacs Masurians
    Els alemanys van començar a avançar després de diversos bombardeigs. Arribaren al riu Pirska on varen fer el primer atac i va ser quan els russos van reaccionar de manera errònia, ja que va ordenar un atac contra al sud mentre a l'altra zona ja hi havia un altre exèrcit que portava el control dels atacs alemanys. Els alemanys havien avançat i aconseguit desconcertar el comandament rus, que va reaccionar d'una manera tardana i errònia sense saber realment com anava a ser l'objectiu de l'enemic
  • Segona batalla dels Ipres

    Segona batalla dels Ipres
    Alemanya fa servir gas verinós per primera vegada en una ofensiva important. Els soldats alemanys obren les vàlvules i alliberen 200 tones de gas en un front de 4 km. En ser més pesats que l’aire, confien en la direcció del vent per portar el gas cap a les trinxeres franceses. Molts soldats moren en pocs minuts. Els aliats es cobrien la cara amb bufandes empapades d’orina. Va ser una batalla molt dura i plena de gasos entre francesos,canadencs, australians i britànics contra els alemanys.
  • Sir Douglas Haig agafa poder i començament batalla Gal·lipoli

    Sir Douglas Haig agafa poder i començament batalla Gal·lipoli
    El general Sir Douglas Haig ocupa la posició de camp Sir John French com a comandant de les forces britàniques i canadenques a França.
    18 de desembre: Aliats inicien el que es convertirà en l’element més reeixit de tota la batalla de Gallipoli. El mig milió de tropes aliades que van participar a la campanya, més d’un terç han estat assassinats o ferits. Les pèrdues turques són encara més grans i per això es diu que es comença l'evacuació final.
  • Batalla de posicions

    Batalla de posicions
    Durant els mesos de 1916 es van desencadenar un seguit d'accions per tal de trencar les línies enemigues. El punt on es va concentrar l'atac alemany va ser la fortalesa de Verdun. Allà es van succeir violents combats. Els francesos van resistir a el comandament del general Petain. El resultat de la batalla va llançar enormes pèrdues per ambdós bàndols, calculant-se en 750.000 baixes entre morts i ferits. El general Falkenhayn va ser substituït per Hindenburg en el comandament alemany.
  • Batalla Verdún

    Batalla Verdún
    Batalla més llarga de tota la guerra i va ocasionar gran quantitat de morts. Va durar uns 10 mesos i va enfrontar als francesos i alemanys. L'objectiu de la batalla era bloquetjar la invasió alemanya sobre els francesos i ho van aconseguir. Van atacar sobre la ciutat de Vedrun que té el riu de Mosa i va servir de molta ajuda com a simbol de resistència i ajuda de defensa pels francesos.
  • Batalla del Somme

    Batalla del Somme
    Va ser la batalla que més morts va ocasionar, aproximadament un mil·lió de baixes sobretot per part de l'èxercit anglès. Va durar uns 4 mesos. Els èxercits francesos i anglesos van intentar rompre les defenses (fronteres) que eren 40 km de frontera i el riu Somme. L'objectiu era que els alemanys es centressin en la Batalla de Verdún perquè en aquella batalla que era més forta els poguessin guanyar.
  • Fets succeits entre agost i setembre del 1916

    Fets succeits entre agost i setembre del 1916
    30 de juliol: la planta de municions de l'illa negra Tom és destruïda per una explosió. Alemanys han bombardejat per evitar que es venguessin materials als aliats. La metralla de l'explosió malmet l'estàtua de la llibertat.
    Agost: Romania entra a la guerra del bàndol dels aliats.
    15 setembre: tancs són introduïts per primera vegada al camp de batalla de Somme pels britànics.
    20 de setembre: L'ofensiva Brusilov de Rússia a Carpàcia arriba al final. L'exèrcit austrohongarès ha abandonat.
  • EUA entra en la I guerra mundial

    EUA entra en la I guerra mundial
    EUA sempre havia estat un estat neutral enfront la guerra però Wilsoon va considerar l'entrada dels EUA amb els Aliats en la guerra per defensar-se dels atacs alemanys a les costes americanes amb submarins. Alemanys deien que si Mèxic atacava als Estats Units s'obriria un nou front. Alemanya va enviar un telegrama als seus ambaixadors a Washington DC i Mèxic DF indicant-los que busquessin un acord amb Mèxic perquè ataqués als Estats Units. Alemanya promet interessos econòmics.
  • Esdeveniments abril 1917

    Esdeveniments abril 1917
    (15 de març) la revolució russa: el tsar Nicolau abdica
    2 d'abril: president dels EUA Woodrow Wilson es dirigeix al Congrés i demana a la Cambra dels Representants que declare la guerra a Alemanya.
    6 d'abril: Els Estats Units d'Amèrica declaren la guerra a Alemanya.
    9 d'abril Comença l'ofensiva Nivelle.
    13 d'abril les tropes canadiennes capturen Vimy Ridge. Els canadencs prenen un terreny de gran importància militar i causen greus víctimes a l'exèrcit alemany.
    16 d'abril Lenin arriba a Rússia.
  • Batalla de Jutlandia

    Batalla de Jutlandia
    Va ser la major batalla naval. Es van enfrentar les flotes alemanyes i britàniques. Va ser una guerra molt curta, amb una durada de dos dies. Les dues potències sortiren al Mar del Nord i varen combatre. Els britànics varen perdre 14 vaixells amb 6.100 baixes i els alemanys, 11 vaixells amb 2.500 baixes. Els resultats varen ser favorabls per Alemanya però aquesta no es va enfrontar més amb Gran Bretanya i va permetre que guanyessin el domini del Mar del Nord.
  • Revolució Bolxevic

    Revolució Bolxevic
    Govern provisional vol continuar en la guerra impedia l'aplicació de les profundes reformes que exigia la población. El programa bolxevic, reflectit en les seves consignes de «Pau, pa i terra» i «Tot el poder per als soviets» guanyés partidaris ràpidament. S'origina una crisi econòmica, l'amenaça del front pels soldats, manca de reformes governamentals i el suport al govern provisional dels partits, va afavorir als bolxevics, que van desencadenar una intensa campanya de propaganda a la capital.
  • Batalla de Cambrai

    Batalla de Cambrai
    L'exèrcit britànic es va enfrontar a l'alemany a la zona de Cambrai, un lloc propi per a l'ús de tanques a gran escala. Es destacada aquesta batalla per la utilització tancs per part dels britànics destinats a prendre la zona de Cambrai, el pla va ser ideat per JFC Fuller i es va aprovar amb el nom de "operació GY" i la conseqüència d'una gran mobilització de material al front per preparar una batalla, amb més de 350 tanques que contenen, a més de vehicles o gravats, ràdio de transmissions.
  • Rússia firma la Pau de Brest-Litovsk

    Rússia firma la Pau de Brest-Litovsk
    Tractat de pau signat a Brest-Litovsk entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la guerra. El tractat va quedar pràcticament obsolet abans d'acabar l'any, va alleujar els bolxevics, continuaven lluitant en la guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. A Polònia, que no apareixia al tractat, la seva signatura va provocar protestes i aldarulls, i la retirada definitiva de tot suport a les Potències Centrals
  • Anglesos conquereixen Orient mitjà

    Anglesos conquereixen Orient mitjà
    Els combatents van ser l'Imperi Otomà amb l'ajuda de les altres Potències Centrals i els britànics (amb l'ajuda de jueus, grecs, assiris i la majoria dels àrabs), els russos i els francesos d'entre les potències aliades. Hi va haver 5 campanyes principals: la de l'Sinaí i Palestina,la de Mesopotàmia, la de l'Caucas, la de Pèrsia i ladels Dardanelos. També n'hi va haver diverses menors al nord d'Àfrica i Aràbia.Tots dos costats van utilitzar forces asimètriques locals a la regió.
  • Armistici de Belgrat

    Armistici de Belgrat
    La van signar Hòngria i elcomandant aliat als Balcans que havia de regular les relacions entre el nou Govern republicà d'Hongria i els Aliats, va ser sistemàticament infringit, el que va portar finalment a la renúncia de Govern de Károlyi al març i a la proclamació de la República Soviètica Hongaresa. La signatura d'l'armistici de Pàdua entre l'Imperi i els Aliats al començament de novembre no va detenir l'avanç de les unitats aliades en territori hongarès.
  • Tsar Guillem II abdica

    Tsar Guillem II abdica
    Amb la signatura d'l'Acta de Abdicació, ni Nicolau II ni el seu entorn pensaven que era la fi de la monarquia a Rússia. El tsar el signava per cedir el dret al tron al seu germà Mikhaïl, i aquest, a causa de la pressió dels cadets, va signar també la seva abdicació de l'tron rus fins a la decisió de l'Assemblea Constituent. Es desconeix en quina mesura va participar Nicolau II en la redacció del text de l'Manifest d'abdicació, però aquest text portava la seva signatura.
  • Guillem II firma l'armistici amb Alemanya

    Guillem II firma l'armistici amb Alemanya
    La seva caiguda, propiciada per la vergonyosa derrota d'Alemanya significaria el final d'una monarquia i de la seva dinastia, Hohenzollern que mai tornaria a regnar. La signatura de l'armistici, va començar amb el "kàiser" reclòs. Les tropes, protestaven per la falta de roba, d'aliments, d'armes ... però l'escassetat d'aliments colpejava no només als treballadors, sinó també als empleats i els funcionaris. És a dir, que Alemanya ja estava destruida i la població desitjava la mort de Guillerm II.
  • Tractat de Versalles

    Tractat de Versalles
    Intent de reconstrucció d'Europa després de la I Guerra Mundial. Després de negociacions a la Conferència de París de 1919 Aliats van acordar amb Alemanya la fi dels combats. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris de l'Imperi Otomà, cessions territorials que van suposar la reorganització política d'Europa; i la desmilitarització dels països centrals i el pagament de reparacions de guerra.