-
Constantí I, el Gran, consagrà la ciutat de Constantinoble, actualment Istanbul, edificada damunt l’antiga colònia grega de Bizanci.
-
Amb la mort de l’emperador Teodosi, l’any 395, es constituí l’Imperi Romà d’Orient, amb Arcadi, com a emperador.
-
Es va desenvolupar a la part oriental de l’Imperi Romà, a Ravenna a Itàlia i, a partir del segle X, Rússia. Les seves manifestacions artístiques principals són l’arquitectura, l’escultura i les arts pictòriques. Tenen els seus exemples més brillants en l’arquitectura i el mosaic, que evoquen la magnificència de les cerimònies litúrgiques, la sumptuositat i la grandesa de l’Imperi.
-
Constantinoble passà a ser la capital cultural i model artístic a imitar.
-
El “Segle d’Or” de la cultura i l’art bizantins correspon a dos períodes històrics i és l'etapa de formació de l'art bizantí en els seus aspectes formals.
-
Durant el seu regnat va buscar reviure l'antiga grandesa de l'Imperi Romà clàssic, reconquerint gran part dels territoris perduts de l'Imperi Romà d'Occident.
-
Sota el regnat de Justinià, la ciutat, ara amb el nom de Bizanci, va assolir la màxima esplendor i es va convertir en un metropoli amb un gran pes polític, econìomic, militar, religiós i cultural.
-
La dinastia va marcar la transició dels temps de l'Antiguitat tardana a l'Edat mitjana, període en el qual es va perdre el 75% del territori de l'Imperi romà d'Orient, que va quedar reduït a un regne fonamentalment grec.
-
Es van prohibir exhibir i produir imatges religioses i les d’èpoques anteriors van ser destruïdes.
- Iconoclàstia: doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols (pensament cristià oriental).
-
-
Les arts pictòriques, el mosaic i les icones, van tenir un presència molt important en l’art bizantí.
-
Va suposar la separació entre les esglésies d’Occident i d’Orient i va portar al sorgiment de l'Església Ortodoxa oriental.
-
Va marcar el renaixement cultural de Bizanci i l’expansió del seu art als pobles eslaus.
-
La pèrdua de poder polític dels segles XIV i XV va finalitzar amb la presa de Constantinoble el 1453 pels turcs otomans, que s’havien convertit a l’Islam.
