3r trimestre

  • Period: to

    primera guerra mundial

  • L'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria

    El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia.
  • La declaració de guerra d'Àustria-Hongria a Sèrbia

    La declaració de guerra d'Àustria-Hongria a Sèrbia

    El 28 de juliol de 1914, l'Imperi austrohongarès va declarar la guerra al regne de Sèrbia, acte que va sumir Europa, a causa del sistema d'aliances imperant, a la «tercera part de les guerres balcàniques», que es va transformar aviat en la Primera Guerra Mundial.
  • La batalla de Verdun

    La batalla de Verdun

    La batalla de Verdún (en francès: Bataille de Verdun, en alemany: Schlacht um Verdun), lliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916,1 va ser la major i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. La batalla va tenir lloc als turons al nord de Verdun-sud-Meuse, al nord-est de França.
  • L'entrada dels Estats Units a la guerra

    L'entrada dels Estats Units a la guerra

    La política de neutralitat nord-americana va quedar modificada quan Alemanya va anunciar al gener de 1917 que a partir del 1 de febrer recorreria a la guerra submarina sense restriccions contra la flota britànica i totes les embarcacions que es arribèssin a aquesta nació. Els experts civils i militars alemanys havien calculat que aquesta estratègia provocaria la derrota de la Gran Bretanya en sis mesos.
  • Period: to

    Període d'entreguerres

  • La signatura del Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919, que posa fi oficialment a la guerra.

    La signatura del Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919, que posa fi oficialment a la guerra.

    El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats
  • La crisi econòmica de 1929, coneguda com a Gran Depressió, que va causar una profunda recessió mundial.

    La crisi econòmica de 1929, coneguda com a Gran Depressió, que va causar una profunda recessió mundial.

    La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós
  • Els anys de govern de Franklin D. Roosevelt als Estats Units, que va implementar el New Deal per afrontar la crisi.

    Els anys de govern de Franklin D. Roosevelt als Estats Units, que va implementar el New Deal per afrontar la crisi.

    Amb el terme New Deal,[a](AE: [nuː diːl])[b]s'entén el conjunt de reformes econòmiques i socials aplicades sota l'administració del president Franklin Delano Roosevelt[1] entre 1933 i 1938, per lluitar contra els efectes de la Gran Depressió. Aquest programa es va desenvolupar amb l'objectiu de donar suport als sectors més pobres de la població, reformar els mercats financers i redinamitzar una economia estatunidenca ferida des del crac del 1929
  • Period: to

    Guerra Civil Espanyola

  • El cop d'estat militar encapçalat pel general Francisco Franco el 17 de juliol de 1936.

    El cop d'estat militar encapçalat pel general Francisco Franco el 17 de juliol de 1936.

    El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
  • La divisió de l'Espanya republicana i els nacionalistes franquistes, amb zones controlades per cada bàndol.

    Durant la Guerra Civil Espanyola, l'Espanya republicana controlava principalment la regió central, Catalunya i parts de l'Andalusia, mentre que els nacionalistes franquistes controlaven el nord del país amb el suport d'Alemanya i Itàlia. A mesura que la guerra avançava, els franquistes van guanyar terreny i van aconseguir controlar la major part d'Espanya, incloent-hi Madrid. Aquesta divisió va provocar una fractura profunda en la societat espanyola.
  • La Batalla de l'Ebre de 1938, un dels enfrontaments més importants de la guerra

    La Batalla de l'Ebre de 1938, un dels enfrontaments més importants de la guerra

    La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes d'homes i dones
  • L'ascens dels règims totalitaris, com el de Benito Mussolini a Itàlia i Adolf Hitler a Alemanya.

    L'ascens dels règims totalitaris, com el de Benito Mussolini a Itàlia i Adolf Hitler a Alemanya.

    El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939). El terme feixisme prové de l'italià fascio ('feix romà'), i aquest alhora del llatí fascis a través del llatí vulgar fascium.
  • L'ajuda internacional a la República, amb les Brigades Internacionals formades per voluntaris estrangers.

    L'ajuda internacional a la República, amb les Brigades Internacionals formades per voluntaris estrangers.

    Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.[1]
  • L'inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936, que va enfrontar les forces republicanes i els nacionalistes franquistes.

    L'inici de la Guerra Civil Espanyola el 1936, que va enfrontar les forces republicanes i els nacionalistes franquistes.

    La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes
  • La victòria dels nacionalistes franquistes el 1 d'abril de 1939 i l'establiment d'un règim dictatorial sota Franco.

    La victòria dels nacionalistes franquistes el 1 d'abril de 1939 i l'establiment d'un règim dictatorial sota Franco.

    El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà. Basat en el lideratge del general Francisco Franco Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola.
  • Period: to

    Segona Guerra Mundial

  • L'invasió d'Alemanya a Polònia el 1 de setembre de 1939, que va desencadenar el conflicte a Europa.

    L'invasió d'Alemanya a Polònia el 1 de setembre de 1939, que va desencadenar el conflicte a Europa.

    El 1r de setembre de 1939, Alemanya va envair Polònia. Per justificar la seva acció, la propaganda nazi va acusar Polònia de perseguir els alemanys ètnics que vivien al seu territori. També va al·legar falsament que Polònia, juntament amb les seves aliades Gran Bretanya i França, estava planejant envoltar i desmembrar Alemanya.
  • L'atac a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, que va provocar l'entrada dels Estats Units a la guerra.

    L'atac a Pearl Harbor el 7 de desembre de 1941, que va provocar l'entrada dels Estats Units a la guerra.

    L'atac a Pearl Harbor, o Operació Hawaii com era anomenada pel Quarter General Imperial, va ser un atac per sorpresa portat a terme per la Marina Imperial Japonesa contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii, durant el matí del 7 de desembre de 1941 (data hawaiana), el qual provocà de manera imminent l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'abandonament de la seva política d'aïllament.
  • La batalla d'Estalingrad de 1942-1943, considerada un punt d'inflexió en el conflicte a l'est d'Europa.

    La batalla d'Estalingrad de 1942-1943, considerada un punt d'inflexió en el conflicte a l'est d'Europa.

    La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica. La batalla va tenir lloc entre el 23 d'agost de 1942 i el 2 de febrer de 1943, i va estar marcada pel combat cos a cos i per l'absolut menyspreu per la quantitat de víctimes civils i militars.
  • El desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944, conegut com a Dia D, que va marcar el començament de la fi de la guerra.

    El desembarcament de Normandia el 6 de juny de 1944, conegut com a Dia D, que va marcar el començament de la fi de la guerra.

    La batalla de Normandia, anomenada en clau operació Overlord, va ser l'operació militar efectuada pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial que va culminar amb l'alliberament dels territoris d'Europa occidental ocupats per Alemanya nazi. Se sap que el desembarcament que es va fer a Normandia va ser una evolució del desembarcament d'Alhucemas, precursor dels desembarcaments amfibi. L'operació va començar el 6 de juny de 1944, més conegut com el Dia D.
  • L'ús de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units el 1945, que va portar a la rendició de Japó.

    L'ús de les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units el 1945, que va portar a la rendició de Japó.

    Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki), efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. El bombardeig atòmic va ser precedit per un període de sis mesos d'intens bombardeig estratègic amb bombes convencionals sobre 67 ciutats.