-
919
CREACIÓ DELS FASCI DI COMBATIMENTO
Va ser una organització política fascista italiana creada per Benito Mussolini a Milan el 23 de març de 1919.
Aquesta organització sera el nucli del futur Partit Nacional Fascista. -
TRIPLE ALIANÇA
La Triple Aliança va ser el nom de la coalició composta inicialment per l'Imperi alemany i l'Imperi austrohongarès per iniciativa del Canceller Otto von Bismarck, que més tard es va unir a Itàlia. Els tres països van acordar donar-se suport, si són atacats per França o Rússia. -
TRIPLE ENTESA
La Triple Entente va ser un pacte signat el 1907, consistent en l'Aliança Franco-russa, l'entesa Franco-britànica de 1904 i l'acord rus-britànic de 1907. La tercera República francesa es comprometia a anar a la guerra amb la Imperi alemany si atacava l'Imperi rus, i, d'altra banda, el Regne Unit només es comprometia a proporcionar suport diplomàtic. -
ESCISSIÓ ENTRE BOLXEVICS I MENXEVICS
-Manxevics: eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques Amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin). -Bolxevics: eren un grup polític radicalitzat Dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Lenin, contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov. -
ASSSASSINAT DE L'ARXIDUC FRANCESC FERRAN
Va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu de la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. El magnicidi fou el detonant de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. -
ÀUSTRIA DECLARA LA GUERRA A SÈRBIA
El 28 de juliol de 1914, un mes i un dia després de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa van ser assassinats per un nacionalista serbi a Sarajevo, Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia, marcant el començament efectiu de la primera Guerra Mundial. Amenaçat per l'ambició de Sèrbia a la regió balcànica, l'Imperi austrohongarès va determinar que la resposta apropiada als assassinats era preparar-se per a una possible invasió militar de Sèrbia. -
BATALLA DE VERDUN
Va ser lluitada des del 21 de febrer fins al 18 de desembre de 1916, va ser la batalla més gran i més llarga de la primera Guerra Mundial en el front occidental entre els exèrcits alemanys i francesos. La batalla va tenir lloc als turons al nord de Verdun-sur-Meuse, a la França nord-oriental. -
INTERVENCIÓ DELS EUA
Els Estats Units es va imposar després de la seva intervenció el 1917, que era coneguda com la guerra europea. -
ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC
La revolució obrera d'octubre del 1917 Els bolxevics, amb el suport dels soviets, que havien creat les seves pròpies milícies armades, la Guàrdia Roja, van preparar una insurrecció per al dia 25 d'octubre del 1917. Els insurrectes van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d'Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre ràpidament per Moscou i els nuclis industrials del país. -
INICI GUERRA CIVIL RUSSA
La Guerra Civil Russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori de l'Imperi rus dissolt, entre el nou govern Bolxevic i el seu exèrcit roig, en el poder des de la revolució d'octubre de 1917, i d'altra banda els militars de l'antiga Els tsarista, agrupats en l'anomenat moviment blanc, compost de conservadors i liberals, -
RÚSSIA SURT DE LA GUERRA
Al desembre van firmar un armistici amb els imperis centrals i al març de 1918, el tractat de Brest-Litovsk que va acabar la participació de Rússia en el conflicte global. -
ALEMANYA ES RENDEIX
El 8 d'agost un atac aliat trenca el front alemany. L'alt comandament crida sobre el braç polític per iniciar immediatament les negociacions de pau. El govern de la nova República Alemanya signa l'armistici de Rethondes l' 11 de novembre de 1918. La guerra acaba amb la victòria dels aliats. -
Period: to
REPÚBLICA DE WEIMAR
Va ser un règim polític i el període de la història d'Alemanya comprès entre 1918 i 1933, després de la derrota de país en la Primera Guerra Mundial. El nom de República de Weimar és un terme aplicat per la historiografia posterior, ja que el país va conservar el seu nom d'Deutsches Reicha. -
CREACIÓ DE LA SDN
Va ser un organisme internacional creat pel tractat de Versalles el 28 de juny de 1919. Es va proposar establir les bases per a la pau i la reorganització de relacions internacionals després del final de la primera Guerra Mundial. -
TRACTAT DE VERSALLES
El Tractat de Versalles va ser firmat el 28 de juny de 1919, a pesar de que va ser firmat avans per acabar les hostilitats al camp de batalla, va trigar sis mesos de negociacions a la conferència de Pau de París per concloure el tractat de pau i va entrar en vigor el 10 de gener de 1920. -
FUNDACIÓ NSDAP
El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany, conegut col·loquialment com Partit Nazi, va ser un partit polític creat el 24 de febrer de1920, actiu a Alemanya entre 1920 i 1945 la ideologia es sustentava en el nazisme. -
IL DUCE ARRIBA AL PODER
El Líder de el Partit Nacional Feixista, Benito Mussolini, assumia el càrrec de primer ministre d'Itàlia el 1922, càrrec en el qual es va mantenir per més de vint anys.
El 1940, sota el seu govern, Itàlia va entrar en la Segona Guerra Mundial com a aliat de l'Alemanya nazi. -
CREACIÓ DE LA URSS
El tractat de creació de l'URSS és un document que legalitza la Unió de diverses repúbliques soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Delegacions plenipotenciàries dels RSFS russos, RFSS de Transcaucàsia, RSS d'Ucraïna i RSS de Bielorússia van aprovar el tractat de creació de l'URSS i la declaració de creació de l'URSS. -
MARXA SOBRE ROMA
La Marxa sobre Roma va ser el nom donat a l'acte pel qual Benito Mussolini i el Partit Nacional Feixista van arribar a prendre el poder a Itàlia l'octubre de 1922. La dictadura va entrar en vigència més endavant, amb l'assassinat de Giacomo Matteotti i la prohibició de partits de l'oposició. -
MORT DE LENIN
Líder del sector Bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, es va convertir en el líder principal de la revolució d'octubre de 1917. El 1917 va ser nomenat president del Consell de Comissaris del poble, convertint-se en el líder de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques en 1922. Políticament marxistes, les seves contribucions al pensament marxista s'anomenen Leninisme. La mort d’un líder tan carismàtic com Lenin va provocar un greu problema de successió. -
ARRIBA AL PODER FRANKLIN D. ROOSEVELT
Franklin Delano Roosevelt fou el 32è president dels Estats Units i va ser l'unic en manar 4 mandats seguits.
Membre del partit demòcrata, fou senador de l'Estat de Nova York i secretari adjunt de la marina. Va començar a gobernar a Nova York el 1928. -
CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ
Els Estats Units després de la primera Guerra Mundial, quan la seva economia, adaptada durant la guerra per proporcionar aliats amb subministraments i subministraments militars, va trobar una important reducció de la demanda com Europa va reconstruir la seva economia. -
DIJOUS NEGRE
El dijous negre va tenir lloc el 24 d'octubre del 1929, aquí va ser on va començar la caiguda de la borsa, és va produir la primera gran baixada, la borsa va baixar un 9%. El dijous negre va produir una situació de verdader pànic que va dur a una gran crisi bancària a Estats Units. -
13 MILIONS D’ATURATS ALS EUA
Va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista va fer l'aparició de moltes crisis: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós. -
CREACIÓ CAMPS DE CONCENTRACIÓ I HOLOCAUST
Els camps de concentració nazis van ser camps que s'utilitzaren inicialment com a element dissuasiu a l'Alemanya nazi davant la possible oposició comunista.
L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945. El genocidi fou la culminació d'un llarg procés que es desenvolupà paral·lelament a la implantació del règim nazi que tenia com a objectiu la creació d'una comunitat nacional. -
EL PARTIT NAZI ACONSEGUEIX 13 MILIONS DE VOTS
El període de la història d'Alemanya comprès entre 1933 i 1945, quan el Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (NSDAP) d'Adolf Hitler va governar el país amb més de 12 millons i mig de vots. Oficialment, l'Estat alemany va continuar denominant Deutsches Reich ( 'Imperi alemany') com ho havia estat ja en èpoques anteriors des de 1871. -
Period: to
NEW DEAL
Van ser un conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street. Aquestes mesures es basaven en la teoria de l'intervencionisme de l'estat. -
HITLER ES PROCLAMA FÜHRER
Adolf Hitler va ser un polític, militar, pintor i escriptor alemany, d'origen austrohongarès; canceller imperial des de 1933 i Führer líder d'Alemanya des de 1934 fins a la seva mort. -
LLEIS DE NUREMBERG
Després que Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la legislació alemanya dirigida als jueus, l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la necessitat d'un mètode legal per definir qui era jueu.
Les lleis de Nuremberg de 1935 van ser les lleis antisemites a l'Alemanya nazi que es van introduir al míting anual de Nuremberg. Les lleis de Nuremberg van privar els jueus de la nacionalitat alemanya i van prohibir el matrimoni entre jueus i altres alemanys. -
REDUCCIÓ JORNADA LABORAL A 40 SETMANALS
La reivindicació tradicional de 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores de son es va aconseguir en nombrosos països en la dècada de 1970 a 1980. Des de la dècada de 1980, malgrat l'augment de la productivitat i l'increment de la desocupació la jornada laboral s'ha mantingut.
