-
Period: to
Periode d'entre guerres (1)
La Primera Guerra Mundial va tenir unes conseqüències econòmiques profundes que es van deixar notar fortament durant bona part del període d'entreguerres. Les importants pèrdues humanes i materials i els elevats costos financers van afectar negativament l’economia. A més, el conflicte va desajustar el sistema monetari internacional basat en el sistema del patró or, perquè els països van emetre més diner del que podien garantir amb les reserves d’aquest metall. -
Period: to
Periode d'entre guerres (2)
Europa va perdre el lideratge econòmic i financer del món i els Estats Units van consolidar la seva supremacia. Aquest país es va convertir en la primera potència industrial del món, i s’hi va concentrar una part molt rellevant de la producció manufacturera del planeta.
Els anys 20 va ser un periode de felicitat i alegria, però tot va acabar en el Crac del 29 -
Crac del 29
Les causes de la crisi del 29 poden resumir-se en:
· Superproducció: Abans de 1929 es va posar de manifest un excés d’oferta que el mercat era incapaç d’absorbir.
· Especulació: L’eufòria econòmica i la disponibilitat de crèdits a uns tipus d’interès baixos van afavorir l’especulació borsària. L’augment constant de les cotitzacions animava les inversions, alhora que el preu de les accions pujava molt per sobre del seu valor real. -
Period: to
L'arribada del poder Nazi (1)
Des de 1930, el Partit Nacionalsocialista (NSDAP) era una de les principals forces del parlament alemany. El 1932 va ser un any clau, ja que hi havia eleccions tant al Reichstag com a la presidència de la República. Era el moment àlgid de la crisi econòmica, i Hitler i el partit nazi van donar bona mostra de la seva força electoral. -
Period: to
L'arribada del poder Nazi (2)
Hitler va obtenir més de 13 milions de vots, però va ser derrotat pel mariscal Hindenburg, el qual tornà a ser elegit president de la República. Pel que fa a les eleccions parlamentàries, el NSDAP va obtenir al voltant d’una tercera part dels sufragis i va convertir-se en el primer partit del país. A Alemanya, la conquesta del poder absolut pel nazisme va ser més ràpida que a la Itàlia feixista. En poc més d’un any es van posar els fonaments de l’estat totalitari. -
Period: to
El govern Nazi
El primer que van fer els nazis va ser eliminar els partits de l’oposició. Amb el pretext que l’incendi del Reichstag era responsabilitat d’un complot comunista, els membres d’aquest partit van ser expulsats del Parlament. El govern nazi va aprofitar la situació per suspendre drets fonamentals i il·legalitzar tots els partits i tots els sindicats, excepte el partit nazi. El juny de 1934 va ordenar assassinar els seus adversaris polítics en l’anomenada nit dels ganivets llargs. -
Period: to
L'esclat de la 2a Guerra Mundial (1)
Hitler, que havia estat elegit canceller alemany amb un projecte polític basat en el rebuig al tractat de Versalles, va començar a aplicar ràpidament el seu programa de rearmament i expansió territorial.
Els vincles entre Alemanya e Italia es van enfortir quan el juliol de 1936 va iniciar la Guerra Civil espanyola. Totes dues potències van donar suport al bàndol insurrecte, fet que va provocar una creixent política de col·laboració. Com a resultat, l’octubre de 1936 va néixer l’Eix Roma-Berlín. -
Period: to
L'esclat de la 2a Guerra Mundial (2)
Sentint-se reforçada pels èxits diplomàtics, l’Alemanya de Hitler va posar en marxa els seus plans expansionistes. Les potències democràtiques europees, liderades per França i el Regne Unit, van decidir aplicar una política d’apaivagament que intentava evitar una guerra a canvi de fer certes concessions que satisfessin el règim nazi. Vista la passivitat i la feble resposta de les democràcies occidentals, les tropes alemanyes van envair Àustria. El pas següent de Hitler va ser Txecoslovàquia. -
Period: to
L'esclat de la 2a Guerra Mundial (3)
L’agost de 1939 Regne Unit i França van signar una aliança defensiva amb Polònia, país ambicionat per Hitler. Per preparar la invasió, el règim nazi va signar el 1939 un pacte de no-agressió germanosoviètic, que contenia un protocol secret pel qual tots dos països es repartien Polònia, i l’URSS obtindria Finlàndia i els estats bàltics. L’1 de setembre Alemanya va envair Polònia. En aquesta ocasió, el Regne Unit i França no van cedir. Es va iniciar, així, la Segona Guerra Mundial. -
Period: to
El front occidental (1)
El maig de 1940 les tropes alemanyes van iniciar l’ofensiva al front occidental. Primer van conquerir els Països Baixos i Bèlgica. Ràpidament van continuar el seu avenç cap a França a través de la regió de les Ardenes, eludint la línia Maginot, un conjunt de fortificacions defensives construïdes en el període d’entreguerres davant un possible atac alemany. Al juny els alemanys van conquerir París. Es va dividir en la zona nord, quedant sota domini alemany, i l’anomenada França de Vichy. -
Period: to
El front occidental (2)
La derrota de França va deixar sol el Regne Unit en front d’Alemanya i les potències de l’Eix. Malgrat tot, el nou primer ministre, Winston Churchill, va decidir continuar la guerra contra els alemanys. Hitler es va plantejar envair el Regne Unit. Coneixedor de la superioritat de la flota britànica, va acceptar el pla de Göring, que va donar lloc a una terrible ofensiva aèria, l’anomenada batalla d’Anglaterra. Alemanya no va assolir els objectius previstos. -
Period: to
El front oriental (1)
Hitler es va plantejar atacar l’URSS, ja que considerava el comunisme l’enemic principal a combatre. Hi havia motivacions ideològiques i econòmiques, perquè n’ambicionava recursos econòmics com els cereals i el petroli. El 22 de juny de 1941 els alemanys van iniciar la invasió de l’URSS amb un exèrcit de prop de quatre milions de soldats: és l’anomenada operació Barbarroja. -
Period: to
El front oriental (2)
L’objectiu de la invasió era ocupar abans de l’hivern les ciutats de Leningrad, Moscou i Kíev i provocar la caiguda del règim soviètic bolxevic. L’operació es va endarrerir davant la tàctica de terra cremada practicada pels russos (consistent en la destrucció premeditada dels béns d’un indret per evitar que caiguin en mans de l’enemic) i l’arribada sobtada de l’hivern. La batalla d'Estalingrat, va fer retrocedir als alemanys. -
Period: to
El canvi de signe (2)
El juliol de 1943 els aliats van desembarcar a Sicília, i van emprendre la conquesta d’Itàlia. El 1944 l’exèrcit rus va iniciar una ofensiva que el va dur a les portes d’Alemanya. Els aliats, veient que Alemanya no tenia capacitat de resposta i que l’expansió russa resultava una gran amenaça, van iniciar el desembarcament de Normandia. La intenció era obrir un front a l’oest per arribar a Berlín abans que els russos. Van trencar les defenses alemanyes i van alliberar París l’agost de 1944. -
Period: to
El canvi de signe (1)
A partir de l’any 1942 la guerra va experimentar un gir decisiu. L’Eix va patir un seguit de derrotes que van canviar el signe dels esdeveniments. Rússia. Hitler va patir la primera i més gran de les derrotes al front oriental, amb el fracàs de la presa de Stalingrad, ciutat clau per controlar el riu Volga i les reserves petrolíferes del Caucas. Mesos més tard, l’estiu de 1943, l’exèrcit alemany va perdre una altra batalla decisiva a Kursk, que va decidir la sort en el front oriental. -
Period: to
Fi de la guerra (Europa)
Els alemanys van intentar un últim atac desesperat a la batalla de les Ardenes, però van fracassar. Els aliats van continuar la campanya de bombardejos contra les ciutats alemanyes, que mantenien des de l’inici de la guerra. Els soviètics van fer una nova ofensiva que els va permetre assetjar Berlín. El 30 d’abril de 1945 Hitler es va suïcidar i Berlín va ser conquerida el 2 de maig. També es va rendir l’exèrcit alemany a Itàlia, i Mussolini va ser afusellat. La guerra a Europa havia acabat. -
Fi de la guerra (Pacífic)
La guerra va continuar al Pacífic. La primavera de 1945, Japó estava assetjat, però van resistir fins a la mort. Amb el desig nortamericà, d’acabar la guerra aviat, i evitar un desembarcament a la zona que produiria moltes baixes, el president Truman va ordenar l’ús de la bomba atòmica, que va destruir les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki l’agost de 1945. La rendició incondicional del Japó es va signar el 2 de setembre de 1945.
Així acaba la 2a guerra mundial.