-
La invenció del telèfon
Va ser inventat per l'italià Antonio Meucci, que el 1854 va construir el seu primer prototip, encara que no va formalitzar la seva palesa per dificultats econòmiques. Ho va inventar pel fet que la seva dona estava immobilitzada pel reumatisme i volia comunicar-se amb ella. -
Period: to
Els sistemes Bismarckians
Els Sistemes bismarckians és el nom amb què els historiadors denominen el sistema d'aliances internacionals que Otto von Bismarck va patrocinar després de la guerra franc-prusiana per aïllar França i evitar així la seva hipotètica venjança després de la derrota del 1871. La seva durada per gairebé dos dècades va evitar el conflicte directe entre les grans potències europees fins a la I Guerra Mundial. -
Period: to
La Pau armada
La Pau armada va ser un període de la història política d'Europa que s'estén des de la fi de la guerra francoprusiana fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial i que es caracteritza pel fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències i per la creixent tensió a les relacions internacionals. -
La invenció de la bombeta
Una bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè. Produeix llum per incandescència en circular-hi corrent elèctric. El 1879 va ser patentada per Thomas Eddison -
Fundació del PSOE
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit a la Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse. Durant els prop de cent cinquanta anys d'existència ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. Actualment el seu secretari general Pedro Sánchez és el president del govern d'Espanya. -
La conferència de Berlín
La conferència de Berlín van ser unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. -
La invenció de l'automòbil
El primer automòbil amb motor de combustió interna s'atribueix a Karl Friedrich Benz a la ciutat de Mannheim el 1886 amb el model Benz Patent-Motorwagen. Poc després, altres pioners com Gottlieb Daimler i Wilhelm Maybach van presentar els seus models. -
Invenció de l'avió
El primer avió pròpiament dit va ser creat per Clément Ader, qui el 9 d'octubre de 1890 aconsegueix enlairar-se i volar 50 metres amb el seu Éole. Posteriorment repeteix la gesta amb l'Avió II que vola 200 m el 1892 i l'Avió III que el 1897 vola una distància de més de 300 m. El vol de l'Éole va ser el primer vol autopropulsat de la història de la humanitat, i és considerat com la data d'inici de l'aviació a Europa. -
La Revolució de 1905
La Revolució russa de 1905 va ser una onada d'agitació política de masses al llarg de grans zones de l'Imperi rus. Alguns dels problemes estaven dirigits contra el govern, altres simplement no tenien objectiu més enllà de reclams molt puntuals de la classe obrera o de la pagesia. Es van donar casos de terrorisme, vagues de treballadors, disturbis camperols i motins militars, tenint tots en comú una insatisfacció popular generalitzada cap al règim del tsar Nicolau II de Rússia. -
L'assassinat de Francesc Ferran
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'Imperi Austrohongarès abandonés Bòsnia per unificar-se amb Sèrbia. -
Period: to
La Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa entre 1914 i 1918. El detonant de l'esclat de la guerra va ser l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, de l'hereu al tron, Francesc Ferran d'Àustria.Els principals estats involucrats van ser, els aliats: França, l'Imperi britànic, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i el Regne d'Itàlia, i les potències centrals: l'Imperi alemany, l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi turc i Bulgària -
Period: to
La guerra de moviments
Es coneix com a "guerra de moviments" una fase de la Primera Guerra Mundial que va tenir lloc el 1914, duta a terme per Alemanya, que volia derrotar França per posteriorment centrar-se en Rússia, a través d'una estratègia de desplaçaments ràpids de material i de tropes. -
Period: to
La guerra de posicions
La guerra de posicions es va desarrollar quan els dos bàndols van cavar el que essencialment era un parell de trinxeres des de la frontera suïssa fins al mar del Nord, a la costa de Bèlgica. En aquest moment es va establir una situació estàtica, la màxima expressió de la guerra de trinxeres, que va prevaler al front occidental des del setembre de 1914 fins que els alemanys van llançar l'Operació Michael, el 21 de març de 1918. -
Period: to
La batalla de Verdun
La batalla de Verdun, lliurada del 21 de febrer al 18 de desembre de 1916, va ser la més gran i més llarga batalla de la Primera Guerra Mundial al front occidental entre els exèrcits alemany i francès. La batalla va tenir lloc als turons al nord de Verdun-sur-Meuse, al nord-est de França. -
La Revolució del febrer de 1917
La Revolució de Febrer de 1917 que va tenir lloc a Rússia, va marcar la primera etapa de la Revolució russa de 1917. Va provocar l'abdicació del tsar Nicolau II. Aquesta revolució va néixer com una reacció a la política realitzada pel tsar, en particular, la implicació directa de Rússia en la Primera Guerra Mundial, a la qual s'oposaven els liberals. El règim naixent va resultar d'una aliança entre liberals i socialistes, creant un executiu triat democràticament i una assemblea constituent. -
La Revolució de l'octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle xx. -
Period: to
El govern de Lenin
Lenin va procedir a aplicar diferents reformes que incloïen la transferència a l'Estat o als treballadors soviètics del control de propietats i terres en mans de l'aristocràcia, l'antiga corona o terratinents. Va signar un tractat de pau que va portar a la sortida de Rússia de la Primera Guerra Mundial. El 1921, el govern de Lenin va instaurar la Nova Política Econòmica, que combinava elements socialistes i capitalistes i que va iniciar el procés d'industrialització. -
Period: to
La guerra civil russa
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. -
Period: to
El final de la guerra
L'any 1918 es torna a la guerra de moviment. Reforçats per les tropes provinents del front est, els alemanys posen totes les seves forces en l'última ofensiva de l'oest, a partir de març de 1918. Malgrat els grans avenços dels primers dies, no aconsegueixen trencar les línies aliades, i les fallides logístiques acaben per condemnar l'ofensiva. A partir d'aquí els aliats contraatacaran fins al final de la guerra. Les tropes alemanyes no van poder resistir els exèrcits aliats -
La rendicio d'Alemanya
L'Armistici de Compiegne va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. El tractat va incloure el cessament de les hostilitats, la retirada de les tropes alemanyes a les seves fronteres, l'intercanvi de presoners, la promesa de les reparacions, la disposició dels vaixells de guerra i submarins alemanys. -
Period: to
El feixisme de Mussolini
Mussolini el 1922, ja com a líder oficial del Partit Nacional Feixista, va organitzar la Marxa sobre Roma, després de la victòria del qual va ser nomenat president del Consell de Ministres. Mussolini va obtenir un suport popular creixent mitjançant l'exaltació del panitalianisme, l'expansionisme i l'anticomunisme, servint-se de la seva influència militar recolzat per l'eficient propaganda feixista i les concentracions de masses carregades de simbolisme. -
Period: to
El govern de Stalin
Stalin va implementar una economia de comandament, substituint la Nova Política Econòmica de la dècada del 1920 per Plans Quinquennals i posant en marxa un període d'industrialització i col·lectivització ràpides. L'agitació del sector agrícola va disrompre la producció d'aliments, resultant en fams esteses com per exemple la catastròfica fam soviètica de 1932-1933, coneguda a Ucraïna com la Holodomor. -
El crac del 29
El crac del 29 va ser la més catastròfica caiguda del mercat de valors en la història de la borsa als Estats Units, tenint en compte l'abast global i la llarga durada de les seqüeles i que va donar lloc a la crisi del 1929 també coneguda com la Gran Depressió. -
New Deal
El New Deal va ser un programa de política econòmica engegat pel president dels Estats Units, Roosevelt, el 1933, que tenia com a objectiu lluitar contra els efectes de la gran depressió al país. -
Period: to
El nazisme de Hitler
El 30 de gener de 1933, Hitler va ser nomenat canceller d'Alemanya. El Partit Nazi va començar llavors a eliminar tota oposició política ia consolidar el seu poder. Hitler es va convertir en dictador d'Alemanya en fusionar les oficines i els poders de la Cancelleria i la Presidència. Tot el poder estava centralitzat en la persona de Hitler i la seva paraula esdevingué la llei suprema -
Period: to
La Guerra Civil Espanyola
La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques. -
La invasió de Polònia
La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de Alemanya nazi encaminada a aconseguir el territori polonès. Es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre del mateix any. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones la major part civils el 3% de la població mundial de l'època esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer en què es van usar armes nuclears. -
Atac a Pearl Harbor
L'atac a Pearl Harbor va ser una ofensiva militar sorpresa efectuada per l'Armada Imperial Japonesa contra la base naval dels Estats Units a Pearl Harbor al matí del diumenge 7 de desembre de 1941. L'atac pretenia ser una acció preventiva destinada a evitar la intervenció de la Flota del Pacífic dels Estats Units en les accions militars que l'Imperi del Japó estava planejant realitzar al Sud-est Asiàtic contra les possessions ultramarines de les potències europees. -
El desembarcament de Normandia
Va ser l'assalt que va determinar el resultat de la Segona Guerra Mundial. El 6 de juny de 1944, 7.000 vaixells, 10.000 vehicles i 156.000 soldats del Regne Unit, Estats Units, Canadà i França i altres països van creuar el Canal de la Manxa i van atacar simultàniament l'exèrcit alemany a cinc platges de Normandia -
Rendició d'Alemanya a la Segona Guerra Mundial
El 4 de maig de 1945, el mariscal britànic Montgomery va acceptar la rendició militar de totes les forces alemanyes a causa de les ideologies bèl·liques, les baralles entre la Unió Soviètica i els seus aliats -
La conferència de Postdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units, els més poderosos dels aliats que van derrotar les potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial. Els caps de govern d'aquestes tres nacions havien acordat decidir com administrarien Alemanya, que s'havia rendit incondicionalment nou setmanes abans. -
Bombardeig d'Hiroshima
El bombardeig atòmic d'Hiroshima va ser un atac nuclear ordenat per Harry S. Truman, president dels Estats Units, contra l'Imperi de Japó. L'atac es va efectuar el 6 i el 9 d'agost de 1945, respectivament, fet que va contribuir, juntament amb la guerra soviètic-japonesa, a la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial. -
Bombardeig de Nagasaki
Efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam. Aquests actes de guerra representen els únics bombardejos nuclears fins ara. La Segona Guerra Mundial va acabar oficialment gairebé un mes més tard amb la signatura de l'acta de capitulació del Japó portada a terme el 2 de setembre de 1945. Aquests són els únics bombardejos nuclears que han tingut lloc en temps de guerra. -
La creació de l'ONU
El 25 d'abril, 1945 va començar la Conferència Internacional a San Francisco amb la intenció de crear l'organització internacional de les Nacions Unides. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va néixer amb la ratificació de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: República de la Xina, França, Unió Soviètica, Regne Unit i els Estats Units, i per la majoria dels altres 46 membres.