Gastrohistorias comida kb5 u601531563782uxb 624x385@rc

1ª GUERRA MUNDIAL I REVOLUCIÓ RUSA

  • Period: 1547 to

    TSARISME PT1

    Al començament del segle XX, a l’Imperi dels tsars hi perdurava un règim autocràtic,una forma d'absolutisme monàrquic.
    •El tsarisme era una autocràcia. El tsar governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia de respondre davant d’un Parlament.
  • Period: 1547 to

    TSARISME PT2

    •El tsar controlava l’Imperi ajudat per la burocràcia, l’exèrcit i l’Església ortodoxa.
    •Entre els obrers s’havia difós el marxisme. El marxisme rus s’havia escindit entre menxevics, que volien establir aliances amb els burgesos, i bolxevics, partidaris de la revolució obrera.
  • REVOLUCIÓ DE 1905

    Es va celebrar una manifestació pacífica en contra de la autocràcia i el tsar hi va respondre amb una repressió dura (Diumenge Sagnant), però les manifestacions van continuar i els treballadors van crear consells d'obrers, pagesos i soldats, anomenats soviets, per organitzar-se. El tsar va convocar eleccions per sufragi universal al Parlament i a promoure una reforma agrària. Les promeses no es van complir i al cap de pocs anys el tsar va clausurar la Duma i va tornar a governar autocràticament.
  • GRÀFIC DE DATES DE GUERRA

    GRÀFIC DE DATES DE GUERRA
  • Period: to

    GUERRA DE MOVIMENTS

    Va ser una fase de la Primera Guerra Mundial l'any 1914, iniciada per Alemanya, que volia derrotar França amb una estratègia d'enviament ràpid de subministraments i tropes, i després centrar-se en Rússia.
  • Period: to

    PRIMERA GUERRA MUNDIAL

    Trobem des dos vandes que son:
    La triple entente amb franḉa. imprei britanic i russia
    Poc després s’incorpora Italia (cambia de vanda), Japo i estats units
    La triple aliança amb alemania, imperi austro ungaro i italia.
    Poc després s’incorpora imperi otoma i regne de bulgaria
  • ASSASSINAT A SARAJEVO

    ASSASSINAT A SARAJEVO
    El 28 de juny de 1914, durant una visita oficial a la ciutat de Sarajevo, l'arxiduc d'Àustria-Hongria Francisco Fernando i la seva esposa Sofía Chotek van ser tirotejats pel nacionalista serbi Gavrilo Princip. Aquest succés seria el detonant de la Primera Guerra Mundial.
  • Period: to

    BATALLA DE TANNENBERG

    La batalla de Tannenberg es va disputar del 26 al 30 d'agost de 1914 dins del marc de la Primera Guerra Mundial. Prop de la localitat de Allenstein (nord-est de Polònia) es van enfrontar l'exèrcit de l'Imperi Alemany contra l'exèrcit de l'Imperi Rus. El resultat va ser una aclaparadora victòria alemanya.
  • BATALLA DE GAL·LÍPOLI

    Els vaixells de guerra de les forces anglofrancesas inicien els bombardejos a Turquia. Pesi al fracàs del primer atac, els aliats continuen amb les campanyes militars fins a gener de 1916, quan es fa definitiva la retirada. La batalla de Gallipoli va suposar la mort de gairebé mig milió de persones de tots dos bàndols, però també un punt d'inflexió i reflexió en la identitat nacional turca i australiana i el cessament de Winston Churchill com Primer Lord Almirallat de l'imperi britànic.
  • GUERRA DE TRINXERES

    GUERRA DE TRINXERES
    Pels combatents, la vida en les trinxeres era esgotadora física i mentalment. Així mateix s'enfrontaven en tot moment al temor de morir quan es donava l'ordre d'atacar. Els soldats compartien el seu dia a dia amb la mort. La son, el cansament també contribuïen a la desoralització general. Víctimes de la depressió, l'esgotament i sense tot just ànims per a viure i continuar lluitant, molts d'ells sofrien greus desordres mentals, alguna cosa que es va agreujar durant els últims anys del conflicte.
  • BATALLA DE VENDUM

    La batalla de Verdun de la Primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun ) que ocupava una posició vital, ja que estava sobre uns turons des dels quals es dominava el riu Mosa, i representava per França un important símbol de la seva capacitat de resistència.
  • BATALLA DE JUTÀNDIA

    BATALLA DE JUTÀNDIA
    El 31 de maig de 1916 va començar la Batalla de Jutlàndia, que va acabar l'endemà. Va ser un enfrontament brutal que va tenir un gran cost en vaixells, es van enfonsar 11 alemanys per 14 britànics, i en vides humanes, van morir gairebé 9.000 soldats. Els dos bàndols van reclamar per a si la victòria.
  • Period: to

    REVOLUCIÓ RUSSA

    La Revolució russa van ser una sèrie d'aixecaments esdevinguts el 1917 per enderrocar el tsar Nicolau II i, posteriorment, el govern provisional
  • REVOLUCIÓ DE FEBRER DE 1917

    El 23 de febrer del 1917 hi va haver una gran manifestació a Petrograd (nom eslau amb què s'havia batejat Sant Petersburg el 1914), seguida d'una vaga general i d'amotinaments a les casernes. El tsar va abdicar i es va proclamar una república dirigida per un govern provisional, que es va comprometre a convocar eleccions constituents per convertir Rússia en una democràcia parlamentària.
  • INTERVERSIÓ DE RUSSIA EN LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

    Va intervenir de una indirecta i directa, en una banda indirecta amb el suport que li va proporcionar a Serbia en la guerra. I a mes es va quedar la part de Bulgaria per part de Turquia. Russia va intervenir en la guerra amb ajuda de la seva triple aliança, probocant ambruna al seu país.
  • EUA ENTRA A LA GUERRA

    El 6 d'abril de 1917, el president estatunidenc Woodrow Wilson declara la guerra a Alemanya. Fins a aquest dia, els Estats Units s'havien mantingut neutral. La declaració de guerra és una reacció a la guerra marítima que Alemanya ve sostenint des de gener de 1917.
  • BOLXEVISME

    BOLXEVISME
    Es la divisió es va produir en el Segon Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, celebrat a Brussel·les i Londres el 1903.
  • REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917 PT2

    Amb el suport dels soviets, que havien creat les seves pròpies milícies armades, la Guàrdia Roja, van preparar una insurrecció . Els revoltats van ocupar la ciutat de Petrograd, van prendre el Palau d'Hivern i van destituir el govern provisional. La revolució es va estendre ràpidament per Moscou i els nuclis industrials del país. El II Congrés dels Soviets de Rússia, que estava reunit a Petrograd, va proclamar un govern obrer que fou presidit per Lenin i en el qual figuraven Trotski i Stalin.
  • REVOLUCIÓ D’OCTUBRE DE 1917 PT1

    Els bolxevics van anar guanyant el suport de la majoria dels soviets. El seu líder, Lenin, va tornar a Rússia de l'exili i va propugnar les anomenades Tesis d'abril, en què marcava la ruta que calia seguir: enderrocar el govern provisional i instaurar un govern de soviets obrers i pagesos, signar la pau amb Alemanya, repartir les terres entre els pagesos, cedir la direcció de les fàbriques als obrers, nacionalitzar la banca i reconèixer les nacionalitats de l'Imperi.
  • Period: to

    GUERRA CIVIL RUSSA

    En 1917 va exclamar la revolució a Rússia després de la seva retirada de la Primera Guerra Mundial. La revolució va formar crisis en els quals podem trobar:
    1. Crisi econòmica: n'hi havia molta desigualtat, i per això el poble passava molta gana.
    2. Crisi de guerra: estava en guerra amb la potent Alemanya que els hi va fer perdre i així sortir de la guerra per problemes interns al país.
    3. El metge de l'emperadriu Alejandra, Rasputin, va ser assassinat donant pas a una revolució al país.
  • Period: to

    ETAPA FINAL

    Els alemanys ja estaven molt afectats, ja que tenen moltes pèrdues, per això qual van entrar els estatunidencs en 1917 tot es va complicar. Gràcies a la retirada de Rússia, es van enfocar contra els francesos, van perdre a només 120 km de París. Els italians derroten als astro hungars. En aquell moment alemanya sabia que havia perdut per això després d'una revolució d'obrers en Alamània, Guillemó II fuig a Holanda.
  • TRACTAT DE BREST-LITOVSK

    Va ser un acord de pau signat el 3 de març de 1918 per la Rússia bolxevic, Alemanya, l'Imperi Austrohongarès, Bulgària i l'Imperi Otomà, a la ciutat de Brest-Litvosk, en l'actual Bielorússia.
  • EXECUCIÓ DEL TSAR I LA SEVA FAMÍLIA

    Durant la revolució la família del Tsar va ser capturada i empresonada en diferents palaus, el darrer d’ells a prop Ekaterinburg, una ciutat dels Urals. Allà, una matinada de juliol del 1918 es va posar fi a 304 anys de regnat de la dinastia Romanov amb l’afusellament dels set membres de la família reial i els quatre servents que els acompanyaven.
  • ARMISTICI

    ARMISTICI
    L'Armistici de l'11 de novembre de 1918 va ser un tractat signat en Le Francport, prop de Compiègne, que va acabar la lluita en terra, mar i aire en la Primera Guerra Mundial entre els Aliats i el seu oponent, l'Imperi alemany.
  • TRACTAT DE VERSALLES

    Acord que posà fi a la Primera Guerra Mundial. D’acord amb els resultats de la conferència de pau de París, fou signat el 28 de juny de 1919 per Alemanya i les potències guanyadores: la Gran Bretanya, França, els EUA, Itàlia i el Japó, amb l’adhesió d’altres països. Alemanya hagué d’acceptar el lliurament d’Alsàcia i Lorena a França, de Poznań i un corredor fins a la mar a Polònia, i la celebració de plebiscits a l’Alta Silèsia, Schleswig, Sarre, etc. Danzig es convertí en ciutat lliure.
  • MAPA DE LA URSS

    MAPA DE LA URSS
  • Period: to

    URSS

    En 1922 Rússia va transformar-sé a l'URSS, estat que va perdurar fins al 1991. Va abarcar gran part del territori. Aquesta formada per diverses repúbliques amb les seves respectives llengües i autoritat pròpia en la justícia, l'educació... En canvi, el partit, l'exèrcit, l'economia, les relacions amb exteriors i altres ho portaven de manera conjunta.
    La Unió Soviètica va tenir un sistema polític de partit únic dominat pel Partit Comunista fins al 1990.
  • CREACIÓ DE L’URSS

    CREACIÓ DE L’URSS
    El 29 de desembre de 1922, una conferència de delegacions de la RSFS de Rússia, la República Federativa Socialista Soviètica de Transcaucàsia, la RSS d'Ucraïna i la RSS de Bielorússia va aprovar el Tractat de Creació de l'URSS i la Declaració de Creació de l'URSS, aquests dos documents van ser confirmats pel I Congrés dels Soviets de l'URSS i firmats pels caps de delegació.