Unit 7

  • AD 1

    1.1. El concepte d'edat mitjana

    1.1. El concepte d'edat mitjana
    L'edat mitjana comença l'any 476 i acaba l'any 1492 amb el descobriment d'Amèrica. Existien dues etapes de l'edat mitjana:
    La baixa edat mitjana: Engloba els tres darrers segles medievals.
    L'alta edat mitjana: Comprèn des del segle VI fina a començament del segle XIII.
    El període des de finals del S.XI fins a principis del S.XIII es coneix com la plena edat mitjana.
  • 2

    1.2. Les monarquies germàniques

    1.2. Les monarquies germàniques
    L'antic Imperi romà va quedar dividit en diferents regnes: francs (a la Gàl·lia), anglosaxons (a Britània, l'actual Anglaterra) i visigots (a Hispània). La població romana autòctona va adoptar la llengua llatina i la religió cristiana.
  • 3

    1.3. El regne visigot

    1.3. El regne visigot
    L'any 576 el regne visigot amb capital a Barcelona, va ser traslladat a Toledo. Amb Leovigild (573-586), els visigots van conquerir la major part del territori peninsular. L'Església era molt poderosa econòmicament, controlava la cultura i tenia una gran influència política dins de l'Estat. L'economia i la societat del regne visigot s'assemblava molt a la del baix Imperi romà.
  • 4

    2.1. L'imperi carolingi

    2.1. L'imperi carolingi
    La primera dinastia que va governar aquest territori va ser la merovíngia, entre els segles V i VIII. El seu principal monarca va ser Carlemany, que va regnar entre el 768 i el 814. Carlemany va ocupar Saxònia, Bretanya, el nord d'Itàlia i el nord de Catalunya. La nit de Nadal de l'any 800 el papa Lleó III el va coronar, a Roma, emperador d'Occident. Carlemany va dividir l'Imperi en comtats, al capdavant dels quals hi havia un compte.
  • 5

    2.2. Els Capet

    Els Capet van emprendre una sèrie d'actuacions encaminades a redreçar la monarquia francesa: l'enfrontament amb la noblesa feudal, l'enfrontament amb Anglaterra i el control sobre Llenguadoc i Provença.
  • 6

    3.1. L'Imperi romanogermànic

    3.1. L'Imperi romanogermànic
    L'any 962 el rei de l'Imperi romanogermànic, Otó I, va ser coronat emperador a Roma pel papa.
    Diferents pobles germànics; alemanys, francs i saxons, van constituir una entitat política que controlaria gran part de l'Europa central i oriental durant segles, sota el mandat de l'emperador.
    Els monarques germànics van aconseguir crear un gran imperi que ocupava, gran part d'Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Àustria, i part de França i d'Itàlia.
  • 7

    3.2. Els Estats Pontificis

    3.2. Els Estats Pontificis
    El bisbe de Roma, el papa, va esdevenir una figura política de primer ordre, reconeguda i respectada per les diferents monarquies.
    El papa controlava directament una part d'Itàlia i podia desposseir un rei del seu govern i atorgar els seus dominis a un altre.
    El papa i l'emperador germànic es van enfrontar perquè aquest volia controlar els nomenaments dels bisbes i abats de l'Imperi, i fins i tot el del mateix papa.
  • 8

    4.1. Anglaterra

    4.1. Anglaterra
    Els angles i els saxons, pobles d'origen germànic, van envair l'illa a mitjans del segle V. Al segle IX es va produir una important invasió danesa.
    El rei Enric II va enfrontir el poder del rei enfront dels senyors feudals i va limitar els drets de l'Església catòlica.
    L'any 1215, el rei Joan Sense Terra es va veure obligat a acceptar la Carta Magna, llei segons el qual el Parlament anglès limitava el poder reial.
  • 9

    4.2. Les invasions dels víkings

    4.2. Les invasions dels víkings
    Els pobles que ocupaven la península d'Escandinàvia van dur a terme diverses incursions de saqueig per les costes europees des del segle XI.
    A començaments del segle X els víkings establerts al territori de Normandia, a França, es van cristianitzar i es van convertir en vassalls del rei de França, però van conservar el domini d'aquest territori.
  • 10

    5.1. Mil anys d'història

    5.1. Mil anys d'història
    L'emperador Justinià va intentar refer l'Imperi romà i va conquerir diversos territoris occidentals: el nord d'Àfrica, la península Itàlica, les illes del Mediterrani occidental i el sud-est de la península Ibèrica.
  • 11

    5.2. Organització política, social i econòmica

    5.2. Organització política, social i econòmica
    Bizanci era una monarquia en la qual l'emperador acumulava tot el poder polític, militar i, fins i tot, religiós. Els bizantins van recopilar les seves lleis en diferents llibres, el més important dels quals era el Codi de Justinià.
    La base econòmica i social de l'Imperi era l'agricultura.
    Bizanci exportava articles de luxe manufacturats a les indústries de Síria, Grècia i la mateixa Constantinoble.
  • 12

    5.3. La cultura bizantina

    El llatí va ser substituit per la cultura grega. La cultura bizantina estava influïda pel cristianisme. Els emperadors bizantins van afavorir la independència de l'església local. L'any 1054 el cristianisme oriental es va separar definitivament de l'Església romana.
  • 13

    5.4. L'art bizantí

    5.4. L'art bizantí
    A l'arquitectura s'utilitzaven les tècniques constructives romanes.
    L'edifici més important de l'arquitectura bizantina és la basílica de Santa Sofia de Constantinoble.
    La pintura i el mosaic van tenir un gran desenvolupament. La pintura podia ser mural, o sobre taula. Les obres d'aquest darrer tipus es denominen icones.
  • 14

    6.1. L'europa oriental

    6.1. L'europa oriental
    Entre els segles VIII i XII, l'Imperi bizantí va exercir la seva autoritat sobre gran part de la península Balcànica, tot i que va haver de fer front a veïns molt poderosos: els búlgars i el hongaresos.
    Els víkings procedents de Suècia es van establir a Rússia i van fundar els principats de Novgorod i Kíev, a partir dels quals es va constituir posteriorment l'estat rus.
  • 15

    6.2. Les croades i les seves causes

    6.2. Les croades i les seves causes
    Als segles XI i XIII, l'Església va animar als monarques de l'Europa occidental a organitzar vuit expedicions armades (croades), per lluitar contra els musulmans que dominaven el Pròxim Orient, Terra Santa.
  • 16

    6.3. El fracàs de les croades

    6.3. El fracàs de les croades
    Les tres primeres croades van aconseguir l'ocupació de Jerusalem. La quarta croada, convocada originalment contra Egipte, es va desviar a Constantinoble, que va ser conquerida i saquejada pels croats. Només la sisena croada va assolir els seus objectius: recuperar temporalment Jerusalem.