-
- Naixement del moviment ideològic de l'Humanisme a Itàlia.
-
Bernat Metge va ser un escriptor i traductor, un dels primers representants de l'Humanisme en les lletres catalanes. Considerat el millor prosista del segle XIV, va introduir l'estil renaixentista en la Literatura catalana, amb una fina intel·ligència i gran sornegueria. -
L’Humanisme defensava que l’home era la mesura de totes les coses, per tant, es passa d’una societat medieval teocèntrica, en què Déu era el centre de l’Univers, a una societat antropocèntrica, on l’home passa a ser el centre del
món. Els humanistes defensen que la raó és la única font de coneixement i no basen els seus coneixements ni les seves idees en la religió. Existirà una gran confiança en la intel·ligència de l’ésser huma i en la seva capacitat creativa. -
Ramon Llull (1232-1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. -
- Expansió de l'Humanisme per Europa.
- Transició d'una societat teocèntrica medieval a una societat antropocèntrica, on l'home és el centre del món.
- Els humanistes defensen que la raó és l'única font de coneixement i no basen les seves idees en la religió.
- Auge de la confiança en la intel·ligència i capacitat creativa de l'ésser humà.
- Gran coneixement de la cultura clàssica grecollatina per part dels humanistes i els homes del Renaixement.
-
Es coneix amb el nom de Renaixement el moviment cultural, estètic i literari que té les seves arrels en l’Humanisme, moviment ideològic nascut a Itàlia en el segle XIV. El Renaixement serà, doncs, la culminació de l’Humanisme i s’estendrà per Europa al llarg del segle XVI.
-
Ausiàs March, va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua valenciana, va tenir una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals. -
- Època de grans descobriments geogràfics, científics i tècnics.
- Celebració del Concili de Trento, que marca l'inici de la Contrareforma i la fi del Renaixement.
- La Contrareforma busca contrarestar les idees religioses protestants i s'estableix la persecució d'aquells que les secundin.
- Disminueix la llibertat intel·lectual i l'experimentació en ciència i tècnica a causa de la repressió de la Inquisició.
- La Contrareforma coincideix amb el regnat de Felip II a Espanya.
-
La tragèdia no té presència en l’àmbit català, ja que s’escrivien en llatí i eren representades en l’àmbit universitari o cortesà.
-
La comèdia es basa en la difusió dels autors clàssics Plaute i Terenci, models lingüístics i models literaris. És el gènere dramàtic que imita la vida i reflecteix la veritat, des d’un punt de vista humorístic. Tracta temàtiques civils i se sol ambientar en la realitat immediata de l’espectador. La seva finalitat és oferir normes de conducta: posant en escena un model de comportament ideal (desitjable) o un antimodel (rebutjable).
-
Parlarem de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, la novel·la i l’epístola. La narrativa històrica que es troba al segle XVI, busca elaborar la història pròpia de cadascun dels estats catalans i, per això, molts dels temes que es desenvolupen (mites fundacionals, especialment mites
clàssics, i llegendes) estan estretament dirigits cap a aquesta finalitat. -
Seguint la tradició grecollatina, sorgeix una nova dramatúrgia de temàtica civil i inspirada en els clàssics, basada en dos gèneres dramàtics clàssics: la comèdia i la tragèdia.
-
Les característiques estètiques d’aquesta poesia es podrien sintetitzar en:
• Fidelitat a l'herència medieval (Ausiàs March): artificis retòrics, temàtica amorosa...
• Renovació mètrica: decasíl·lab italià sense cesura, endecasíl·lab italià.
• Alternen indistintament català i castellà.
• Vitalitat, ganes de viure, afany de l’ésser humà.
• Triomf de l’individualisme.
• Curiositat per la història pròpia.
• Retorn a l’antiguitat clàssica grecoromana.
• Nova relació amb la naturalesa. -
Fra Miquel Comalada introdueix la novel·la "L'espill de la vida religiosa", que unia les influències de les obres
de Ramon Llull amb les estrictament reformistes. Va ser molt coneguda a Europa i va influir en els intel·lectuals de l’època. -
Ferran II d'Aragó, anomenat "el Catòlic" va ser rei d'Aragó, de Castella, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya i de Navarra. Va ser a més regent de la Corona castellana entre 1507 i 1516. -
Els poemes de Joan Pujol (segona meitat del s. XVI) i els actes sacramentals de Joan Timoneda ja reflecteixen el canvi, que havia de culminar amb el Barroc. -
Componia els "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de tema històric i social, amb influències de les idees
erasmistes de renovació religiosa. Mostra preocupació per la situació de la llengua catalana i per la castellanització de les classes aristocràtiques i cultes catalanes. A més, l’obra de Despuig adopta la forma del col·loqui (diàlegs en els quals diferents personatges parlen i discuteixen de temes
diversos), que és una forma literària típica de la literatura clàssica. -
A València, funcionava un teatre d'intenció realista i satírica que va donar mostres tan esplèndides com "La vesita" (1562), de Joan Ferrandis d'Herèdia. -
En les seves obres, utilitza formes poètiques pròpies del Renaixement. És autor de sonets, madrigals, octaves rimades, epístoles, emblemes (comentaris de dibuixos), cançons i poemes. Serafí és un poeta sobre el patiment amorós en la línia petrarquista. Una de leș seves obres més famoses va ser "Càntic d'amors" (1565). -
La prohibició de l'ús del català en l'àmbit públic permet que arribin a Catalunya companyies ambulants castellanes i italianes. Aquestes produeixen espectacles comercials de repertori variat, dirigits a un públic ampli, amb temàtica profana i escrits per autors professionals. El teatre barroc sorgeix de la fusió de les tres pràctiques escèniques donades al Renaixement: el teatre cortesà, el populista i l’erudit. Aquesta fusió adoptarà dues expressions diferents: la religiosa i la profana.
-
La literatura barroca és un estil literari europeu que es va desenvolupar durant el segle XVII. Es caracteritza pel triomf de l'ornamentació, els jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic i un auge en la creativitat dels països europeus. A diferència del Renaixement, el Barroc es caracteritza per la idea del desengany i pel pessimisme.
-
En aquest context trobem:
1. una continuació de la producció d’obres historiogràfiques.
2. després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època.
3. la consciència individual que havia sorgit al Renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris. -
Destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social; la mort, el plaer i el pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra, cosa que implica l’artificiositat, el recargolament i el recarregament. Transforma la realitat a través de l’artifici i l’ornamentació per impressionar.
-
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona fou un poeta i eclesiàstic català. Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres –poesia, teatre, prosa–, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX.