-
crisis de la restauració
-
República de Weimar
Es va proclamar la República, a la capital de Weimar i es va fonamentar sobre una constitució democràtica.
El Tractat de Versalles, acusava Alemanya de ser la causant
de la guerra, li arrabassava territoris, reduïa el seu exèrcit i li imposava reparacions econòmiques importants, el que va suposar anys de crisi econòmica, de misèria i d’atur. La República de Weimar va haver de fer front a la crisi. -
Entreguerres
periode de entreguerres -
Feixisme Italià
La fi de la Gran Guerra va deixar a Itàlia seqüeles humanes i econòmiques molt greus. El nombre d’obrers en atur no parava de créixer.
També hi havia inestabilitat política: entre 1919 i el 1922 es van succeir cinc governs diferents.
Al nord d’Itàlia es va desenvolupar un moviment vaguístic amb objectius revolucionaris. Alguns pagesos van ocupar les terres dels grans propietaris i els obrers es van apoderar de les fàbriques -
Creació Fasci di Combatimento
Benito Mussolini, el 1919, va crear els fasci de combat o camises negres: grups paramilitars que volien frenar la puixança del obrer atacant de manera violenta els sindicats obrers. -
Fundació del NSDAP
Adolf Hitler no havia acceptat la derrota alemanya i el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya (NSDAP) i va convertir-se en el líder. El partit va elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir
d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt (SA). -
Estalinisme
Es va imposar una economia i una societat col·lectivistes, per
tal de provocar un creixement que fes de l’URSS una gran potència industrial.
Per això:
-Tot va esdevenir propietat estatal.
-Es va donar prioritat a la indústria pesant per construir les infraestructures necessàries. -
Partit Nacional Feixista
El 1921, els camises negres es van transformar en el Partit Nacional Feixista. Volien construir un Estat fort, que garantís la propietat privada i una política exterior expansionista.
Va comptar amb el suport de burgesia, amb el finançament dels grans propietaris agrícoles i industrials i amb la tolerància de l’Església. -
Marxa sobre Roma
El 1922 Mussolini va exigir al rei que li lliurés el govern i va fer una exhibició de força, amb la Marxa sobre Roma dels camises negres. Finalment el monarca va anomenar a Mussolini cap del govern. -
Putsch de Munich
-
Mussolini "il duce"
Després de 1924 l’Estat i el partit feixista van quedar totalment identificats en un règim, Mussolini es va atribuir plens poders i es va fer anomenar el Duce.
El partits polítics van ser prohibits, els líders foren perseguits i empresonats i el Parlament va ser substituïda per una Cambra dels fasci. Les vagues van ser prohibides i els sindicats foren substituïts per un sistema de corporacions per oficis, que englobaven representants dels obrers, dels patrons i de l’Estat. -
Plans Quinquennals
Es van elaborar per planificar la producció agrícola i industrial.
El resultat va ser una industrialització ràpidaencra que l’agricultura va patir un retard a causa la seva subordinació a la industria. A més, la prioritat de la indústria pesant va descuidar la producció de béns de consum i una bona part de les necessitats de la població va restar desatesa. -
La Gran depressió
La Gran Depressió va iniciar-se amb la major recessió econòmica mundial de la història. L'impacte va ser tan profund que va arribar a canviar la situació econòmica mundial, que descansava en la confiança il·limitada en el capitalisme liberal. No es sap sobre les causes, però afirmen que la crisis del 29 els seus orígens en la sobreproducció de mercaderies i en la forta especulació de capitals que caracteritzaven l'economia mundial després de la Primera Guerra Mundial. -
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica. -
Bienni Reformista
Entre desembre de 1931 i setembre de 1933, en la qual les forces republicanes d’esquerra i els socialistes van impulsar un ambiciós programa de reformes, algunes ja iniciades en el període constituent, que tenien com a objectiu modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Eren prioritàries les actuacions davant dels problemes agraris, militars, religiosos, nacionals, socials i culturals -
La Generalitat republicana
L'Esquerra Republicana era nou partit sorgit per les eleccions de 1931, de Francesc Macià i Lluís Companys, va guanyar les eleccions a l’abril del 1931, va proclamar la República catalana dins la “Federació Ibèrica”.
Es va crear un govern provisional català, la Generalitat, i encarrega a un grup d’experts que es reuniria a Núria redactar l’Estatut d’autonomia, que s’aprovaria el 1932 després d’un llarg debat a les Corts Generals. -
Refroma de l'exèrcit
L’exèrcit espanyol està endarrerit i i és macrocefàlic, la reforma militar vol solucionar aquests problemes i eliminar el perill colpista dels militars. -
Eleccions municipals abril 1931
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, van guanyar els republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va marxar d'Espanya.El rei Alfons XIII nomena Cap de Govern al general Dámaso Berenguer y Fusté, cap de la casa militar del rei. La monarquia, que havia estat còmplice de la dictadura, està fortament qüestionada. -
Period: to
SEGONA REPÚBLICA
-
Debat pel vot femení
En el moment del debat al Congrés del Diputats, l’1 d’octubre de 1931,Clara Campoamor , es va posicionar a favor d’atorgar el vot a la dona. Victòria Kent, va exposar les seves raons per demanar que es posposés l’aprovació d’aquest dret.
Finalment, el resultat de la votació fou de 161 vots a favor i 121 en contra.
Dos anys més tard, el 19 de novembre de 1933, les dones per primera vegada van poder anar a votar. -
Estatut de Núria
El 20 de juny del 1931 s’acabava la redacció de l’Estatut de Catalunya al santuari de Núria, una llei catalana i també espanyola que havia de regir l’estructura jurídica i legal de la nova Generalitat.
Proposava una Espanya federal, el català com a única llengua oficial de Catalunya, competències exclusives per a la Generalitat en ensenyament, divisió territorial, règim municipal, justícia, obres públiques, dret civil, ordre públic... -
Reforma territorial
Es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms. -
Reforma agrària
La Llei de 1932, declara expropiables les finques sense cultivar, i aquestes terres es podran repartir entre els llauradors. La reforma és lenta: burocratització, oposició dels propietaris, falta de diners, etc -
Bienni Negre (o Bienni Conservador)
Es van fer unes noves eleccions legislatives al novembre de 1933 Les esquerres es van presentar dividides, i les dretes unides en la CEDA.
La coalició de centre-dreta va guanyar.
ES va iniciar una contrareforma: es va paralitzar la reforma agrària, acostar al Vaticà, amnistia als militars colpistes...
A l’octubre de 1934: Companys proclama l’Estat Català: es va anul·lar la Generalitat, l’Estatut i s’empresona el govern -
New Deal
El New Deal van ser un conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street.
Als Estats Units, el doctrinarisme liberal, respectuós en extrem amb la iniciativa privada, va impedir la intervenció de l'Estat, excepte per reprimir les manifestacions derivades del malestar social. -
Falange espanyola
Agrupació política fundada el 29 d’octubre de 1933. Es va inscriure com una variant espanyola dels corrents feixistes europeus. José Antonio Primo de Rivera va fundar amb uns amics, el moviment falangista. Rebutjaven l’apel·latiu de feixista però, participaven en la ideologia del feixisme: constituïen un moviment antimarxista que refusava la lluita de classes i el sistema social capitalista. Propugnaven un estat totalitari, autoritari, no parlamentari, nacionalista, i “imperialista” -
CEDA
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933.
El grup principal era Acción Popular. A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA va ser el partit amb més diputats, però no els suficients per a governar. Van deixar als radicals governar fins el 4 d’octubre de 1934.
La CEDA va demostrar ser incapaç per a reactivar l’economia en crisi. Es va dissoldre amb l’esclat de la guerra civil -
Hitler canceller
En les eleccions del 1932, el partit nazi ha va aconseguir 13 milions de vots i, el gener del 1933, va aconseguir que el president Hindenburg nomenés Hitler canceller. -
Incendi de Reichstag
El gener del 1933, al cap de pocs dies de nomenar a Hitler canceller, els esquadrons nazis van provocar un incendi al Reichstag (Parlament) i en van acusar els comunistes. -
Eleccions 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Moviment insurreccional Àsturies
Va ser un protesta impulsada per socialistes i comunistes. els objectius principals eren eliminar el sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista. Va ser unadura repressió a mans del General Franco. -
Nazisme
Alemanya es va convertir en una dictadura:
Van ser dissolts tots els partits i sindicats. Només va quedar autoritzat el partit nazi.
L’Estat nazi aspirava a una cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i en la ideologia
nacionalsocialista. La universitat, el sistema educatiu, la cultura i l’art havien de seguir les consignes nazis.
La dona tenia un paper social molt marginal, les tres “K”: Kinder, Kirche, Küche (fills, església, cuina) -
Hitler "Führer"
A Hitler, l'incendi li va servir per eliminar els seus adversaris i exigir plens poders. El 1934, Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich (Imperi). -
Fets d'octubre
Moviment revolucionari que va tenir lloc durant la Segona República, per l’octubre del 1934.
Desencadenat per l’entrada de membres de la CEDA al govern gairebé un any després del triomf electoral dels partits de centre i dreta va comportar la repressió i control de les organitzacions d’esquerra. Convocada la vaga general per l'Aliança Obrera, aquest moviment va ser especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries. -
Lleis de Nuremberg
Les lleis de Nuremberg es van fer per mantenir la puresa racial: impedien els matrimonis mixtos i els matrimonis entre jueus i alemanys -
Assassinat Calvo Sostelo
El 13 de juliol de 1936, va ser assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol. Una de les explicacions és que la seva mort va ser una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans -
Front popular
El Front popular va guanyar les eleccions i obté 257 diputats.
Per aquestes eleccions alguns grups polítics van firmar un pacte amb l'objectiu de presentar-se units a les eleccions com el Front Popular. Per altra part la dreta va tenir problemes per unir-se. La campanya electoral va ser extremadament agressiva i va posar de manifest la divisió d'Espanya en dos blocs antagònics. El Front popular va aconseguir la victòria va re-emprendre la tasca reformista del primer bienni. -
Processos de Moscú
Processos celebrats a Moscou a l’agost del 1936, al gener del 1937 i al maig del 1938, en què van ser jutjats antics membres del PCUS.
En el primer, setze antics bolxevics; en el segon, disset; i vint-i-un en el tercer procés. Acusats de dretisme, alta traïció i espionatge. Lar majoria van ser condemnats a mort i executats. Després de la mort de Stalin, va començar a l’URSS la rehabilitació de les víctimes d’aquests processos. -
Eleccions 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
Allunyament militar sospitosos de colpisme
El cop d'estat començaria el 29 de gener de 1929. Es proclamaria la vaga general insurreccional i s'alçarien les unitats militars per detenir al rei i a Primo de Rivera. El pla va fallar, s'havien revoltat abans del previst.
Es va aprovar un decret que conferia al govern suspendre de sou a qualsevol funcionari que es manifestés hostil al règim. Es va obligar a l'exèrcit a assistir a conferències sobre la disciplina militar i es va decretar la dissolució total del Cos d'Artilleria. -
Alçament militar
El 7 de julio de l'any 1936 va haver una revolta militar contra el govern nacional de la Segona República, constituït després de les eleccions democràtiques del febrer, i va ser el desencadenant de la Guerra Civil. L'autoanomenat "bàndol nacional" aconseguiria el seu propòsit i, amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, va instaurar una dictadura de 40 anys -
La nit dels vidres trencats
Nit del 9 al 10 de novembre de 1938, promoguts pel govern nazi, tingueren lloc una sèrie d’atacs coordinats contra els jueus, els seus domicilis i les seves propietats a Alemanya i als estats d’Àustria i Txecoslovàquia .
La Nit dels vidres trencats fou l’episodi amb què culminaren una sèrie de mesures antisemites en accedir Hitler al poder (1933). Es produí, també, el primer internament massiu de jueus en camps de concentració (uns 30.000). -
Gulags
Camps de treball on van ser executats, empresonats o deportats dessidents per un violent aparell policial en els grans processos de Moscou -
La solució final (Holocaust)
Va ser el genocidi fet pel Tercer Reich sobre els jueus entre els anys 1933 i 1945. Aquest procés tenia com a objectiu la creació d’una comunitat racialment pura. Les lleis de Nuremberg privaven de la ciutadania alemanya els que no eren de sang pura i es prohibien les relacions entre jueus i alemanys. La “Solució final” consistia en l’eliminació física, amb treballs forçats, dels jueus internats en camps d'extermini. L’any 1945, més de sis milions de jueus havien estat assassinats.