-
Començen a créixer els partits de masses.
El Partit Socialista i Partit Popular creixen sobretot gràcies a que el mateix any s'havia implantat el sufragi universal masculí. -
Partits liberals perden suport a Itàlia.
Perden suport a causa de la crescuda dels partits de masses. Es van aliar amb els populars i fins i tot amb els nacionalistes i els feixistes davant l'enemic comú, els socialistes , que van quedar exclosos del govern. -
Novembre de 1918
Abdicació emperador Guillem II i SPD proclama la República a Berlín -
Gener de 1919
Assamblea Constituent a la ciutat de Weimar. Elaboració d’una constitució que va establir una república basada en els principis democràtics. -
Fasci Italiani di Combattimiento.
Benito Mussolini els funda a Milà. Els Fasci Italiani di Combattimiento era un grup paramilitar de caràcter ultranacionalista. -
Destrucció de les oficines del diari socialista Avanti.
Va ser una de les primeres accions violentes que els feixistes van fer, executada pels esquadristes. Destrueixen aquestes oficines perquè consideraven que difonia sentiments antinacionalistes. -
1919 Partit Obrer Alemany
Fundació de partit nacionalista anomenat Partit Obrer Alemany i Hitler ingresa en aquest partit -
A Itàlia el cost vida era 4 vegades superior que el de 1913.
Degut a la guerra, el 1919 el cost de la vida era 4 vegades superior que el de 1913. -
Les vagues s'estenen i adquireixen caràcter revolucionari.
Durant els anys 1919 i 1920 les vagues es van estendre i van donar lloc a ocupacions de fàbriques i terres, que van adquirir un caràcter revolucionari. -
Friccions contínues entre dos sectors del Partit Socialista Italià.
El Partit Socialista Italià no va aconseguir unir les masses obreres per les friccions contínues que hi havia entre els reformistes, i els maximalistes. L'esquerda entre els dos sectors es va obrir amb el fracàs del moviment revolucionari de 1920. -
El moviment feixista augmenta els suports socials.
Davant la desconfiança cada vegada més gran dels italians envers el règim parlamentari, va aconseguir augmentar els suports socials. -
1920 NSDAP
Es cambia el nom del partit a Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany(NSDAP) i es funden les SA -
Partit Comunista d'Itàlia
El corrent maximalista que pertanyia abans al Partit Socialista Italià va fundar el Partit Comunista d'Itàlia. -
Canvi de tàctica per part de Mussolini
Mussolini, conscient dee la necessitat de consolidar aquests suports, va canviar d tàctica. Va abandonar la tendència revolucionària i va preparar el feixisme per a la lluita parlamentària. -
Transformació dels Fasci en el Partit Nacional Feixista.
Des d'aquest moment el feixisme es va convertit en un moviment violent de repressió de les organitzacions obreres i camperoles. -
1921Hitler nou líder
Hitler és elegit lider del partit i imposa al NSDAP una estructura elitista i jerarquitzada. -
El triomf de les dictadures als països de l’Europa central, oriental, balcànica i mediterrània.
Es van imposar dictadures nacionalistes radicals de dretes entre el 1922 i el 1939. -
Vaga general contra la violència feixista, per part dels socialistes.
Aquesta vaga va ser un fracàs i va ser la fi de l'amenaça socialista. A partir d'aquest moment la via cap al poder va quedar oberta. -
Marxa sobre Roma dels esquadristes.
Amb l'objectiu d'exigir un govern amb un mínim de sis ministres feixistes. -
El rei Victor Manuel III sol·licita a Mussolini que formi govern.
Victor Manuel III es va negar a sancionar l'estat de setge que va presentar el seu primer ministre, que hauria aconseguir frenar la insurrecció feixista. El rei li envia un telegrama a Mussolini en què li sol·licita que formi govern. -
Etapa parlamentària
Al principi Mussolini, com a primer ministre,va semblar que mostrava un cert respecte cap al règim liberal. Va organitzar un govern de coalició i va aconseguir del Parlament poders extraordinaris.
Aquesta etapa comprèn des del 1922 al 1925. -
1922-1923
situació econòmica molt greu i una hiperinflació que va arruïnar el país. Conseqüència: malestar social i polític i una desconfiança cada vegada més gran de la població cap al nou sistema republicà. -
1923 Putsch de Munic
Intent de cop d’estat per part de Hitler i el seu partit, enmig de la hiperinglació i l’exaltació nacionalista, conegut com Putsch de Munic. Hitler és empresonat -
Eleccions del 1924
Aconsegueixen el 64% dels vots i 404 escons dels 553 que comprenien la cambra. -
Crisi més greu del feixisme.
Es va produir l'assassinat del diputat i dirigent socialista Matteorri per les bandes feixistes. Aquest diputat havia recomanat la nul·litat de les eleccions perquè el feixisme havia utilitzat la violència i la intimidació. Mussolini va respondre accelerant la implantació de la dictadura. -
Política econòmica liberal
Al principi va ser aquesta la política que van aplicar, que afavoria a les grans empreses. -
Lleis feixistíssimes.
Des dels anys 1925-1916, Mussolini, sense cap mena d'oposició, va desenvolupar les anomenades lleis feixistíssimes, que incloïen mesures diverses: la creació d'un tribunal de delictes polítics i una nova policia política secreta, l'eliminació dels altres partits polítics i la censura de la premsa, i a més, des d'aleshores els poders de Mussolini van ser il·limitats i només n'era responsable davant el rei. -
Política intervencionista
La política econòmica liberal va donar pas a aquesta, que va impulsar un conjunt d'iniciatives presentades com a batalles: la batalla del blat, la revaluació de la lira a costa de reduir els salaris un 20%, un projecte per posar en producció zones d'aiguamolls a la vall del Po, etc. -
1924-1929
República de Weimar té periode d’estabilitat i potencies vencedores a la 1GM ajuden a Alemania a sortir de la crisis. -
1925 surt de la presó
-
Corporativisme
En la política laboral i econòmica, el feixisme va optar pel sistema corporativista. L'estat feixista pretenia organitzar l'economia i controlar les organitzacions socials. S'inicià amb la Carta del Treball que només permetia els sindicats feixistes i que va declarar il·legals les vagues. -
Crisi econòmica anys 30
El gran crack del 29 va produir una forta combulsió general i els seus efectes es van traduir en una profunda desconfiança de la població anvers els governants i en la radicalització de les posicions polítiques. Els principis liberals van començar a ser qüestionats i es va estendre un retrocès dels valors democràtics. -
Feixisme i Nazisme aconsegueixen suport.t
Emparant-se en la necessitat de frenar la revolució, el feixisme i el nazisme van defensar un nacionalisme exaltat i agressiu, el tolitarisme i el partit únic com a solucions. D'aquesta manera van aconseguir el suport dels sectors socials que estaven més espantats davant la possibilitat d'una revolució. -
Autarquia
Despré sde la crisi del 1929 l'intervenció de l'estat en l'economia va augmentar i es va optar per l'autarquia. Es va fomentar la concentració industrial i el 1933 es va crear l'Institut Italià per a la Reconstrucció Industrial per canalitzar les inversions de l'estat cap a indústries de valor estratègic. -
1930 Eleccions
En les eleccions l’NSDAP passa de 12 a 107. Enmig de la crisi de la República es van intensificar les activitats violentes de les SA. -
1929-1932.Gran Depressió
Gran depressió produeix cop devastador a la democràcia a Alemanya i impulsa nazisme cap al poder -
1932 Dimissió Canceller
Moment més intens de la crisi política. Amb dimissió del canceller Brüning s’inaugura una sèrie de governs autoritaris. -
1932 Hindenburg i Hitler
Hindenburg i Hitler unics amb possibilitat de vèncer. Fins i tot partits de dreta moderada donen suport a Hindenburg per evitar que els nazis aconseguissin el poder. Guanya Hindenburg -
Juliol de 1932
Hindenburg nomena canceller a Von Papen i es convoquen noves eleccions. NSDAP aconsegueix 230 escons. Von Papen invita a Hitler a formar part del govern pero ell diu que només ho farà si és canceller. -
Novembre 1932
Noves eleccions. Von Papen intenta debilitar als nazis i en aquestes eleccions NSDAP perd dos milions de vots. -
Gener 1933
Von Papen persuadeix a Hindenburg que nomenés Hitler canceller en un govern de coalició. Von Papen i Hindenburg van pensar que si elevaven a Hitler al poder, el líder nazi moderaria el discurs i quedaria sotmès a les directrius de la dreta tradicional. No va ser així. -
27 de febrer de 1933
Incendi del Reichstag. Nazis diuen que ho van fer els comunistes i van aprofitar la situació per suspendre els drets fonamentals de la constitució i expulsar els comunistes del Reichstag -
Març de 1933
Eleccions per reforçar l’executiu. Hindenburg dissol Reichstag a petició de Hitler. -
Març de 1933
Es celebren eleccions. NSDAP no aconsegueix majoria absoluta pero es recolzen en partits de dreta. El nou Parlament aprova una llei que atorgava al canceller plens poders durant quatre anys. Hitler va fer servir aquesta llei per eliminar la resta de partits polítics i Alemanya es onverteix en una dictadura de partit únic. -
30 de juny de 1934
Nit dels ganivets llargs. Hitler va ordenar l’assassinat del cap de les SA i dels seus principals dirigents i d’opositors destacats per treure’s competència. -
Agost de 1934
Mort de Hindenburg i Hitler fa l’últim pas. Amb el suport de l’exèrcit va associar la cancelleria a la presidència del Reich. Això va significar la subordinació del nou exèrcit i la policia del partit nazi. -
Febrer 1933/ Agost 1934
Es construeix un estat totalitari -
Economia de guerra.
Es dissenyà una autèntica economia de guerra. -
Pactes del Laterà
Van ser un fet que va consolidar el règim. Es tracta de la firma amb l'Església catòlica, que van posar fi al litigi entre l'Estat Italià i l'Església. Va néixer oficialment l'Estat del Vaticà. -
Règim totalitari de partit únic: El Partit Nacional Feixista.
El procés es va completar el 1938 quan es va abolir la Cambra de Diputats i es va substituir per la Cambra dels Fasci i de les Corporacions.
