Afusellament

Segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV va ser rei d'Espanya des de 1748 fins a 1819. era el fill i successor de Carles III. Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària en la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va perdre. Sota l'auspici del seu primer ministre, Godoy, va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb la França de Napoleó.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    El Tractat de Fontainebleau va ser un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès de Napoleó per tal de repartir-se Portugal. Espanya deixava passar tropes franceses per tal d'atacar Portugal. Finalment, França fa una emboscada a Espanya i l'acaba invadint tota
  • La Guerra del Francès

    La Guerra del Francès
    La Gerra del Francès va ser un conflicte entre Espanya i l'imperi de Napoleó. Començà l'any 1808 amb l'entrada de les tropes franceses i finalitza l'any 1814 amb el retorn de Ferran VII al poder.
  • Capitulacions de Baiona

    Capitulacions de Baiona
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    Va ser un rei d'Espanya. Ell era el germà gran de Napoleó Bonaparte, que era l'emperador de França, va estudiar dret i es va dedicar al comerç. El seu germà el va denominar rei de Nàpols i al cap d'un temps, el 1808, el va anomenar rei d'Espanya, país al qual es va traslladar immediatament.
  • La constitució de Cadis

    La constitució de Cadis
    Amb Espanya envaïda pels francesos i en plena Guerra del Francès el Consell de la Regència va convocar Corts Generals a Cadis, que es van inaugurar el 24 de setembre de 1810 amb l’assistència de prop d’un centenar de diputats de les diferents províncies espanyoles, d’Amèrica i Filipines.
    La constitució de Cadis, també anomenada "La Pepa" fou una nova agrupació de normes redactades per les Corts de Cadis l'any 1812. Va ser un nou caràcter molt més independent i lliure.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va ser rei durant 19 anys, el 1808 va regnar durant 3 mesos i l'any 1814 va regnar fins quan va morir, a l'any 1833. Quan va començar a regnar l'any 1814 ho va fer de manera absolutista, cosa que no va agradar al poble.
    L'absolutisme va ser una filosofia política característica a l'Europa moderna, pensaven que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, d'aquí ve la monarquia absoluta.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    La pragmàtica sanció va ser la llei que Felip VII va crear per tal d'anul·lar la llei Sàlica. Gràcies a aquesta nova llei creada per Ferran VII, la seva filla Isabel II va poder regnar amb una nova monarquia més liberal.
  • Guerres carlistes

    Guerres carlistes
    Abans de morir, Ferran VII, va anul·lar la llei Sàlica, que es basava en el fet que les dones no podien ser reines. La va anul·lar perquè no tenia cap fill i volia que la seva filla regnés. Molta gent estava en contra que una dona fos la reina i per això van començar a dir que el germà del rei havia de ser el seu successor. Aquí va esclatar la primera guerra carlina, que després de 2 guerres més, Isabel II va acabar guanyant.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II va començar a regnar quan el seu pare Felip VII va morir. Quan va morir el seu pare ella era molt petita i la seva mare va haver de regnar a nom d'ella durant tres anys. Isabel II va enfrontar-se amb el germà del seu pare durant tres guerres, les anomenades carlines. Finalment va poder regnar. Isabel II era una reina on la seva monarquia es basava en el liberalisme, el poble tenia més drets que en altres monarquies.
  • Desamortització de Mendizàbal

    Desamortització de Mendizàbal
    La desamortització de Mendizàbal és com es coneix el procés en el qual es van dur a terme unes expropiacions i vendes de terrenys i altres propietats de l'Església catòlica. L'estat va obtenir diners, però qui va comprar aquests terrenys van ser els burgesos. Cosa que no va ajudar a la societat. Aquestes accions es van dur a terme entre l'any 1835 i el 1851 que va ser un curt període en el qual Juan Álvarez de Mendizàbal va ser ministre del regnat d'Isabel II.
  • Baldomero Espartero

    Baldomero Espartero
    Baldomero Espartero, un ministre i militar que al cap d'un temps acaba fent un aixecament militar. L'any 1854, va fer un aixecament militar agafant el poder per la força. El que volia fer, era aplicar reformes més liberals (llibertat econòmica). El seu nou govern tenia una oposició, Catalunya. Els catalans no volien aquella llibertat liberal, sinó que volien el proteccionisme (protegir l'indústria local. Al final Espartero va acabar bombardejant Barcelona per acabar amb el conflicte.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    La Gloriosa va ser una revolució contra la monarquia i la reina Isabel II que va fer que acabes marxant d'exiliada a París i que donés l'entrada d'Amadeu de Savoia. La revolució va ser feta per culpa de les següents causes:
    -Per culpa de la crisi econòmica.
    -Per culpa de la crisi política: poca democràcia i massa corrupció.
    -Per culpa de la crisi social: moltes desigualtats en la societat.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Després de la Gloriosa i de l'exili de la reina Isabel II, els espanyols trien un nou rei, un rei anomenat Amadeu de Savoia. Aquest rei, Italià i sense moltes coneixences de la llengua local, és partidari de la monarquia democràtica. Al cap de tres anys, els espanyols ja no volen més a Amadeu per culpa de les seves males coneixences de l'espanyol i el destitueixen. Després d'això bé la primera república.
  • Primera república

    Primera república
    Després de molts intents de monarquies, l'any 1873 va acabar la monarquia d'Amadeu de Savoia. Espanya va decidir d'apostar per una república, ja que les coses els últims anys no estaven anant molt bé. Aquest intent d'estat descentralitzat, semblant al que hi ha ara, va durar tan sols 9 mesos. Aquest estat descentralitzat va acabar desunint els mateixos republicans i finalment per culpa d'un aixecament militar va acabar. Després va ser reemplaçada per una monarquia més liberal
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII va ser el rei després de la primera república que només va durar 9 mesos pel seu poc èxit. Alfons era un Borbó, era el fill de la reina que s'havia exiliat a París, Isabel. Alfons XII va començar el període de restauració i va fer una monarquia parlamentària de caràcter liberal, però que realment era molt poc democràtica. Va aportar el bipartidisme, que era un nou model polític.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    El bipartidisme va ser un model polític que va haver-hi durant el regnat d'Alfons XII. El bipartidisme era un model polític on només participaven dos partits polítics. Els dos partits eren els liberals i els conservadors, entre ells es repartien el governament per períodes de forma totalment pacífica. El rei era el que feia d'àrbitre, ell decidia quan es feien eleccions i podia dissoldre el parlament. Els dos partits semblaven molt diferents, però realment tenien unes mentalitats molt diferents.
  • Cánovas

    Cánovas
    Antonio Cánovas del Castillo, va ser el líder del partit conservador, en el bipartidisme, el partit conservador era el preferit del rei. Tenien una idiologia la qual no volien fer moltes reformes i consideraven que els drets i les llibertats havien de ser limitats. El partit conservador volia un sufragi consatari que volia dir que podien votar poques persones (en aquest cas de 3% a 5%). I consideraven que el monarca havia de tenir uns poders molt amplis.
  • Sagasta

    Sagasta
    Pràxedes Mateo Savasta era el líder del partit polític liberal. Els dos partits tenien unes idiologies totalment contràries, però que quan realment s'aplicaven acabaven sent molt semblants. El partit liberal al contrari del conservador volia fer moltes reformes, volien ampliar els drets i llibertats, tant d'expressió, de religió i d'associació. També volien el sufragi consatari, però molt més ampli que el conservador (podien votar un 15%). I al contrari volien menys poder polític pel rei.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol. En aquell temps Espanya tenia tres colònies: Cuba, Filipines i Puerto Rico, Cuba n'era la principal per el sucre. Els EUA van ajudar a Cuba declarant la guerra a Espanya. Evidentment Espanya va ser humillada en la guerra, els espanyols van sentir un sentiment molt fort de frustació.