-
Adolf Hitler era un soldat de la Primera Guerra Mundial, que no havia acceptat la
derrota alemanya i que el 1920 va fundar el Partit Nacionalsocialista dels
Treballadors d’Alemanya i se’n va erigir líder indiscutible. El partit va
elegir com a emblema la bandera vermella amb la creu gammada i es va proveir
d’una organització paramilitar, les seccions d’assalt -
Els bolxevics eren 'un grup polític radicalitzat dins de de el Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat ALS menxevics, dirigits per Julius Martov. -
Es coneixen com els fets de l'Cu-Cut! l'assalt per part d'oficials de l'exèrcit espanyol de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els de el diari La Veu de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona el 25 de novembre de 1905, durant el període constitucional d'el regnat d'Alfons XIII. -
Es coneix amb el nom de Setmana Tràgica als successos esdevinguts a Barcelona i altres ciutats de Catalunya entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El desencadenant d'aquests violents esdeveniments va ser el decret de govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a les possessions espanyoles al Marroc, en aquest moment molt inestable, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. Els sindicats van convocar una vaga general. -
Va ser l'únic partit polític legal de la Unió Soviètica, i una de les organitzacions comunistes més grans del món. Va perdre el seu domini després de l'intent fallit de cop d'estat d'agost de 1991 comandat per un grup de membres de l'anomenada línia dura.
-
El moviment internacional paper sufragi femení DUT a Terme per els sufragistes va ser un moviment reformista social, Econòmic i polític que promovia l'extensió de l'sufragi (Això és, el dret a l'vot) a les dones, advocant paper «sufragi igual» (abolició de la diferència de Capacitat de votació per gènere) en lloc de l' «sufragi universal» (abolició de la discriminació deguda principalment als l'ètnia), ha que AQUEST últim era considerat massa revolucionari. -
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.
-
Les vagues generals a Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'Edat Contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.
-
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del segle xx. -
La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa. -
Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits. En resum, alguns dels aspectes més significatius de l'estalinisme van ser una economia col·lectivista i dirigida per l'estat, la consolidació de la indústria pesant, el culte al líder i la militarització de la societat -
La República de Weimar (en alemany: Weimarer Republik Weimarer Republik (?·pàg.)) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler. Integrant la república subsistien alguns dels estats anteriors a la unificació (vegeu mapa). Porta el nom de Weimar, la ciutat on va tenir lloc l'Assemblea Constituent. -
La vaga de la Canadenca va ser un moviment de reivindicació laboral adreçat a 1919 per la Confederació Nacional de l'Treball (CNT) que va incloure vagues, boicots i insubmissió civil iniciada a l'empresa elèctrica Regs i Força de l'Ebre, pertanyent a Barcelona Traction, Light and Power Company, limited, més coneguda com la Canadenca.
-
El Tractat de Versalles de 1919[1] va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats.[2] Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes -
s Fasci italiani di combattimento fou un moviment polític creat, entre altres, per Benito Mussolini, a Milà el 23 de març de 1919. Aquesta organització forma el nucli del que serà el Partit Nacional Feixista, fundat el 1921 -
El Partit Nacional Socialista Obrer Alemany (en alemany, Sobre aquest so Nationalsozialistische Deutsche Arbeiter Partei (? · I); abreujat com NSDAP), conegut col·loquialment com Partit Nazi, va ser un partit polític actiu a Alemanya entre 1920 i 1945 la ideologia es sustentava en el nazisme. El seu predecessor va ser el Partit Obrer Alemany (DAP), que va existir entre 1919 i 1920. -
Els feliços anys vint fou el període de creixement econòmic i de no preocupació dels Estats Units dels anys 1920. El fenomen va estendre's per l'Europa capitalista de manera que l'expressió també canvia segons el país
-
El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini. Història
El PNF va ser fundat a Roma, el 7 de novembre de 1921 per iniciativa de Mussolini en convertir-se en partit els Fasci Italiani di combattimento. Els feixistes van conquistar el poder el 28 d'octubre de 1922, en ser nomenat Mussolini cap de govern després de la marxa sobre Roma. -
Benito Amilcare Andrea Mussolini va ser un polític, militar i dictador italià, president de el Consell de Ministres Reials d'Itàlia des de 1922 fins 1943 i Duce -guía- de la República Social Italiana des de 1943 fins el 1945. -
El feixisme italià és una ideologia de caràcter dictatorial que es va desenvolupar a Itàlia després de la crisi social i econòmica, marcada per les minses compensacions aconseguides en finalitzar la Gran Guerra i la crisi econòmica de la Gran Depressió. Fou una de les respostes polítiques que es van donar a la crisi capitalista dels anys 30 del segle xx. -
La marxa sobre Roma (en italià, Marcia seu Roma) va ser una marxa amb destinació a Roma organitzada per Benito Mussolini, llavors dirigent de el Partit Nacional Feixista, entre el 27 i el 29 d'octubre de 1922, que el va portar a el poder italià. La marxa va marcar el final de el sistema parlamentari i el principi de el règim feixista, encara que la manera en la qual Benito Mussolini es va convertir en cap de govern estava paradoxalment d'acord amb el Estatut Albertí -
La dictadura de Primo de Rivera va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des del cop d'Estat de el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de setembre de 1923, fins a la dimissió d'aquest el 28 de gener de 1930 i la seva substitució per la «dictablanda» del general Dámaso Berenguer. -
El Putsch de Munic, Putsch de Hitler o Putsch de la Cerveseria, conegut en alemany com el Hitlerputsch o Hitler-Ludendorff-Putsch,[1] va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya. -
La sobreproducció és l'acumulació d'inventaris invendibles en mans de les empreses. La sobreproducció és una mesura relativa, referint-se a l'excés de producció sobre el consum. ... La crisi econòmica de 1929 va ser el resultat d'una crisi de sobreproducció que va començar cap a 1924. -
Vladímir Ilitx Uliànov o Vladimir Ilyich Lenin, àlies Lenin, va ser un polític, revolucionari, teòric polític, filòsof i comunista rus. Líder de el sector bolxevic de el Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, es va convertir en el principal dirigent de la Revolució d'Octubre de 1917. -
La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració. La manca de planificació del sistema capitalista feia consubstancial l'aparició de crisis cícliques: a una fase d'alça de preus, beneficis i producció, en succeïa una altra de depressió, amb caiguda dels preus i de la producció, que ocasionaven l'atur forçós -
El cop d'Estat a Espanya de 1929 va ser un cop d'Estat que va fracassar en el seu intent de posar fi a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada mitjançant un altre cop d'Estat. Va tenir lloc al gener de 1929 i el seu principal promotor va ser el polític conservador José Sánchez Guerra -
El Dijous Negre va tenir lloc el 24 d'octubre de 1929, dia en què va donar començament la caiguda en la Borsa de Nova York i amb ella el Crack de l'29 i la Gran Depressió. La caiguda de la Borsa de Nova York o el Dijous Negre va produir una situació de veritable pànic que va provocar la posterior crisi bancària als Estats Units. -
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica. Els projectes van ser desenvolupats pel Gosplan[1] basant-se en "la Teoria de les forces productives" que era part de les directrius generals del Partit Comunista per al desenvolupament econòmic. La realització del pla arribà a ser la insígnia de la burocràcia soviètica. -
El Pacte de Sant Sebastià designa la reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930, a la qual van assistir representants de gairebé tots els partits republicans espanyols i en la qual es va acordar l'estratègia per posar fi a la monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola. A l'octubre de 1930 es van sumar a l'Pacte, a Madrid, les dues organitzacions socialistes, el PSOE i la UGT. -
La Gran Purga (en rus, Большая чистка, transliterat com Bolshaya chistka), encara que més comunament coneguda en la Rússia actual com Gran terror (Большой террор, Bolshoi terror) o més específicament com ежовщина (yezhóvshchina, "fenomen o era de Yezhov") va ser el nom donat a la sèrie de campanyes de repressió i persecució polítiques dutes a terme a la Unió Soviètica en el final de la dècada de 1930. -
Las elecciones municipales del 12 de abril de 1931 tuvieron lugar en esta fecha y determinaron el advenimiento de la Segunda República Española. -
La Generalitat de Catalunya és l'REGISTRO de govern que va funcionar de 1931 a 1939 dins de de la Segona República Espanyola (vegeu Generalitat de Catalunya per L'evolució d'AQUESTA Institució Fins a l'actualitat) -
La Segona República Espanyola va ser el règim democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931, data de la seva proclamació, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII, i l'1 d'abril de 1939, data de la fi de la Guerra Civil, que va donar pas a la dictadura franquista. -
La reforma militar de Manuel Azaña va ser el conjunt de decrets aprovats entre abril i setembre de 1931 pel Govern Provisional de la Segona República Espanyola (que després van ser refosos i ratificats per les Corts Constituents en l'anomenada "Llei Azaña") i les lleis posteriors aprovades per les Corts a proposta de l'Ministre de la Guerra Manuel Azaña. -
L'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932, també conegut com Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Reforma agrària és un conjunt de mesures polítiques, econòmiques, socials i legislatives impulsades per tal de modificar l'estructura de la propietat i producció de la terra en un lloc determinat.
-
El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI: [nɑt͡si̯oˈnɑːlzot͡si̯ɑˌlɪsmʊs])[1][2][3] és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.[4][5][6] El nom oficial alemany del partit era Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP). -
El New Deal van ser un conjunt de mesures polítiques posades en marxa pel partit Demòcrata dels Estats Units i pel seu president, Franklin D. Roosevelt entre 1933 i 1937, per actuar de forma enèrgica sobre el que es consideraven les causes de la crisi provocada pel Crac del 29 de Wall Street. Aquestes mesures es basaven en la teoria de l'intervencionisme de l'estat. -
L'incendi del Reichstag, un moment crucial en la història de l'Alemanya nazi, va començar a les 9:14 del vespre del 27 de febrer de 1933, quan els bombers de Berlín van rebre l'alarma informant que el Reichstag estava en flames. -
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) fou 1 Coalició de Partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. -
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas a l'segon bienni -
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la «República Federal Espanyola» per part de president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. -
El 15 de febrer de 1934 FE es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), fundades per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos, entre d'altres. El nou partit es va denominar Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS). -
Adolf Hitler, anomenat també Adolfo Hitler en alguns països hispans, va ser un polític, militar i dictador alemany d'origen austrohongarès. -
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries al mes d'octubre de 1934 que formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes a tot Espanya coneguda amb el nom de Revolució d'octubre de 1934 i que només va arrelar completament a Astúries -
Després que Hitler va arribar al poder el 1933, hi va haver un ràpid creixement en la legislació alemanya dirigida als jueus, però l'existència de molts alemanys laics i ateus d'origen jueu i l'adhesió dels nazis a definicions racials van crear la necessitat d'un mètode legal clar per definir qui era jueu. -
El cop d'Estat a Espanya de juliol de 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any, i va tenir lloc al juliol d'aquest any. El seu fracàs parcial va conduir a una guerra civil i, derrotada la República, a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va estar vigent fins a la mort del seu màxim dirigent -Francisco Franco- el 1975. -
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada al gener de 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer, va aconseguir guanyar les últimes eleccions durant la Segona República abans de l'cop d'Estat que desencadenaria la Guerra Civil. -
Els dies 16 de febrer i 1 de març de 1936 es va celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola -
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou 1 polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de dir convertir-se en advocat de l'Estat el 1916.
-
El 19 de noviembre de 1933 se celebró la primera vuelta de las segundas elecciones generales de la Segunda República Española para las Cortes y fueron las primeras en que las mujeres ejercieron el derecho al voto. Las elecciones dieron una mayoría parlamentaria a los partidos de centro-derecha y de derechas, dándose inicio al denominado bienio radical-cedista entre 1933 y 1936. -
Encara que literalment gulag és un acrònim per a denominar la Direcció General de Camps de Treball, amb el temps, i segons explica l'escriptora Anne Applebaum en el seu llibre Gulag: una història, "la paraula gulag ha acabat per denominar no tan sols l'administració dels camps de concentració sinó també el sistema soviètic de treballs forçats mateix, en totes les seves formes i varietats: camps de treball, de càstig, de criminals i polítics, de dones, de nens o de trànsit. -
La Nit dels Vidres Trencats va ser un pogrom organitzat per les SS a l'Alemanya nazi contra la població jueva, a la qual consideraven causant de tots els problemes dels alemanys. En la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, es van incendiar i destruir unes 1.574 sinagogues, es van profanar cementiris, es van destruir més de 7.000 botigues i 29 magatzems jueus,[1] es van detenir més de trenta mil persones i se'n van assassinar més de 90 -
La Solució Final, també coneguda com a Solució Final al problema jueu (en alemany Endlösung der Judenfrage), és el nom del pla de l'Alemanya nazi per executar el genocidi sistemàtic de la població jueva europea durant la Segona Guerra Mundial. La seva posada en pràctica, coneguda posteriorment com l'Holocaust o "Shoah" va suposar la deportació sistemàtica i el posterior extermini de tota persona classificada ètnicament jueva, amb independència de la seva religió.
