-
Period: 1300 to 1400
La poesia del S. XIV i XV
La radició lírica dels trobadors va estar present fins al S. XV. L'occità era exclusiu en aquesta lírica però, cada vegada aquest llenguatge estava més catalanitzat. Alguns temes i tòpics van dexaparéixer per la influència de la poesia francesa. Com a autors importants tenim a Gilabert de Próixita, Andreu Febrer o Jordi de San Jordi. Per últim tenim a Ausiàs March que pertany a aquesta generació però va marcar uns abans i un després. -
Period: 1399 to 1424
Jordi de Sant Jordi
Aquest autor és un gran exemple de la tradició poètica catalana. Totes les seues composicions estan escrites en una llengua híbrida entre occità i català.
La seua poesia està plena de referents trobadorescos però a vegades, l'autor expressa subjectivitat i sovint adopta un to malenoniós i nostàlgic. -
Period: 1400 to 1450
S.XV Segle d'or valencià (Primera meitat)
La literatura valenciana va tindre un esplendor artístic i literari a la ciutat de València.
La prosperitat i el dinamisme polític va provocar la producció cultural, per això en aquesta etapa tenim a autors tan importants com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig i Isabel de Villena -
Period: 1400 to 1459
Ausiás March I
Va ser un cavaller que va treballar per a les campanyes militars d'Alfons el Magnànim. Es va casar dues vegades pero ambdues dones van morir abans de poder deixar descendència.
Ausiàs es va retirar de la vida militar i va començar a escriure poesia cortesana (aquesta poesia encara té algunes semblances amb la poesia trobadoresca). Ell escriu poesia catalana sense provençalismes, combina l'amor amb la reflexió moral i la subjectivitat pròpia. -
Period: 1400 to 1459
Característiques de la poesia d'Ausiás March
Les seues composicions tenen una estructura formal semblants a les de la poesia trobadoresca a més, dels versos i les combinacions estròfiques.
per l'altra banda, els recursos expressius que utilitzava son les comparacions, on l'autor ens posa en situacions límit; i les imatges, on podem veure matissos de la vida d'Ausiás. Encara que també utilitzava recursos com l'antítesis, les sentències i l'ús de la primera persona. -
Period: 1400 to 1465
Novel·la cavalleresca
Cal diferenciar entre la novel·la cavalleresca i els <<llibres de cavalleries>> perque les novel·les cavalleresques son:
- Sense elements meravellosos.
- Heroïs creïbles i propers.
- Marc geogràfic conegut.
- L'acció es desenvolupa en un temps proper al del autor.
Podem observar aquestes característiques en les novel·les de Tirant lo Blanc (que presenta semblances amb la Crònica de Ramón Muntaner) i Curial e Güelfa (que es sembla a la Crànica de Bernat Desclot) -
Period: 1400 to 1478
Jaume Roig
Autor del llibre Espill, llibre on es demostra la misogínia, un tema comú de la literatura medieval. L'autor té una forma d'escriure original i personal.
L'obra està dividida en 4 parts a més d'una consulta i un prefaci també dividit en 4. És una novel·la encara que esté escrita en vers i a més, és una autobiografia.
Es tracta d'una obra realista amb intenció moralitzant amb una visió pessimista de la realitat humana -
Period: 1401 to 1459
Ausiás March II
Gran part de la seua producció es tractava de l'anhel de conseguir un amor espiritual però, per algunes raons no es pot conseguir. Ausiás sempre comparava l'amor amb els dilemes ràgics, enganys i passions destructores.
Podem diferenciar tres tipus de obres:
- Cants d'amor: es refereix a la dona amb senyals.
- Cants de mort: motivats per la mort de la seua segona dona.
- Cants morals: tradició filosòfica.
A més, el Cant espiritual on s'interroga a Déu i la salvació. -
Period: 1430 to 1490
Isabel de Villena
L'única obra conseguda d'Isabel és Vita Christi. Aquesta obra és una vida de Jesucrist però, està centrada en les dones. Aquesta obra tenia l'objectiu de produir efectes emotius en la gent devota.
L'obra presenta una singularitat poc comú en aquest tipus de literatura. A més, de que es considera de les primeres obres feministes.
L'estil es caracteritza per un to col·loquial i afectiu, didactisme i l'ús de l'al·legoria a més de tocs de realisme i plasticitat. -
Period: 1435 to 1462
Curial e Güelfa
L'autor es desconegut i a més, el títol es deu al descobridor de l'obra. Narra l'ascenció social.
Està dividida en tres llibres:
- 1,dedicat a l'amor on veiem la juventut de Curial.
- 2,dedicat a les armes, es centra en el troneig de Melú.
- 3,dedicat a la ciència i la saviesa on veiem les aventures de Curial qui es converteix en capità.
L'obra combina tradicions literàries i l'ambientació realista i amorosa amb l'erudició i temes mitològics. Es tracta d'una novel·la cavalleresca i sentimental. -
Period: 1435 to 1497
Joan Roís de Corella
Escrivia en prosa i en vers. Eren variats i extensos amb temes religiosos i profans. Formes d'expressió noves on aplica formes de gèneres variats.
Corella va crear un nou estil de prosa literària caracteritzat per l'ús de períodes extensos, exclamacions i preguntes retòriques, llatinismes, l'ús de l'hipèrbaton, metàfores, al·lusions, hipèrbole i l'imitació de la sintaxi llatina.
En la poesia es destaca l'agudesa conceptual i el joc de paraules..
Un exemple de prosa pot ser Tragèdia de Caldesa. -
Period: 1450 to 1500
S.XV Segle d'or valencià (Segona meitat)
En aquesta època la literatura va sofrir molts canvi. La corte reial va desaparéixer i a més, els autors burgesos van predominar en aquesta meitat. Com al més conegut tenim a Jaume Roig.
Podem diferenciar entre dos cercles antagònics:
- Aristocràtics: on es troba Joan Roís de Corella. Les obres tenen inspiracions mitològiques i bíbliques, estil llatí clàssic.
-Burgesos: Bernat de Fenollar, Jaume Gassull o Jaume Roig. Sàtires de costums. Estil directe, és un corrent popular i realista. -
Period: 1450 to 1550
El Renaiximent
Cal destacar el deute de la poesia d'Ausiás March i la glossa de refranys populars. Hem de destacars els autors següents:
- Joan Timoneda, autor de poemes popularitzants, cançoner bilingüe Flor d'enamorats.
- Pere Serafí, autor i pintor am obra de influència medieval i italiana.
Com a prosa tenim Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Crist`for Despuig.
Com a teatre tenim dos correns, per una banda el religiòs i el profà ( La vesita de Joan Ferrandis d'Herèdia). -
Period: 1460 to 1465
Tirant lo Blanc
L'autor és Joanot Martorell.
El llibre està dividit en cinc parts:
-1, a Anglaterra, on a rriba per al casament del rei.
-2, a Sicília i Rodes.
-3, a l'Imperi grec, on Tirant va per a evitar la invasió dels turcs. Tirant s'enamora de Carmesina.
-4, al nord d'Àfrica, conqueriment i conversió al cristianisme als infidels.
-5, a Constantinoble, derrota els turcs. Tirant mor.
L'acció de Tirant és contemporània a l'època de l'autor a més de ser una novel·la total. -
Period: 1500 to
Llengua i societat de la literatura dels segles XVI, XVII i XVIII.
Les terres de parla catalana van sofrir una pèrdua de personalitat política i un estancament econòmic. A més, una disminució de l'ús del català.
Com a factors tenim:
- Davallada demogràfica per la pesta.
- Unió de la corona d'Aragó i Catella i descobriment d'Àmerica.
- El castellà com a llengüa de cort.
- Prohibició de la traducció de la Bíblia a llengües vulgars.
- Les guerres dels Segadors, Successió i els Decrets de Nova Planta.
Considerem aquest període com a la Decadència. -
Period: 1500 to
La literatura popular
La literatura catalana manté una gran vitalitat lligada amb la transmissió oral i el sentit tradicional. Sol anar acmpanyada de música, dansa o espectacle.
Aquesta literatura esxpressa informacions, opinions esats d'ànim compartits per la col·lectivitat. -
Period: 1550 to
El Barroc
És un corrent artístic i ideològic europeu.
Només a Catalunya hi han produccions poètiques. Autors com Francesc Vicenç Garcis i Frances Fontanella (Lo desengany, obra més important del Barroc).
A València la nova escola es va expressar quasi totalment en castellà.
La prosa del segle XVII mostra una continuïtat del català com a llengüa amb llibres de memòries i dietaris com Coses evengudes e regne de València de Pere Joan Porcar. -
Period: to
La il·lustració
S'introdueixen les idees i la sensibilitat il·lustrada amb el neoclassicisme. Destaca a les Illes Balears, l'autor més important és Joan Ramis amb la tragèdia Lucrècia.
En la prosa trobem reculls de rondalles i adagis com Rondalla de rondalles de Lluís Galiana i dietaris com Calaix de sastre de Rafel d'Amat. -
Period: to
Llengua i literatura de la Renaixença
L'ús del català culte no es va produir igual en tots els gèneres literaris.
Al principi, es van centrar en la restauració literària a la poesia mentre que la novel·la escrita es va continuar escrivint en castellà.
La poesia renaixentista va tindre una producció molt extensa en català representada pel sainet i la prosa satírica i costumista. -
Period: to
El teatre del segle XIX (I)
Va tindre una gran difusió popular que va suposar la consolidació de la Renaixença.
Durant la primera meita, el teatre català va ser una forma exclusiva de la literatura popular mentre que en la segona meitat es va convertir en un teatre culte gràcies a l'obra d'Àngel Guimerà.
La forma més popular va ser el sainet, una peça còmica i curta a partir de situacions escèniques esquemàtiques i personatges arquetípics.
Com a autors catalans tenim a Josep Robrenyo i Frederic Soler. -
Period: to
La Renaixença
Va ser una renovació cultural iniciada a Catalunya amb la publicació de La pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Tenia com a objectiu l'ús culte del català.
Els factors que van afavorir son:
-L'herència il·lustrada.
-L'enfortiment de la burgesia per la Revolució Industrial.
-L'influència del Romanticisme. (exaltació i defensa de la personalitat i llibertat dels pobles).
L'obra d'Aribau va ser un exemple per a Joaquim Rubio i Ors en el pròleg a Lo gaiter del Llobregat. -
Period: to
El teatre del segle XIX (II) i Eduard Escalante
El sainet valencià es va consolidar com a gènere teatral gràcies a l'obra de Josep Bernat i Baldoví. Aquestes composicions presenten sovint episodis eròtics a partir de diàlegs plens d'expressions populars o paròdies.
Com a representant tenim a Eduard Escalante amb sainets amb efectes còmics, personatges molt ben caracteritzats i economia de mitjans. L'autor va satiritzar el procés de castellanització de la burgesia valenciana. -
Period: to
La Renaixença a les Illes Balears
A Mallorca, a la revista La Palma va permere l'entrada del Romanticisme a les illes. Va afavorir la recuperació de textos medievals i contactes amb Catalunya.
Com a autors destacats tenim a Marià Aguil i Josep Lluís Pons i Gallarza. -
Period: to
Jacint Verdaguer
Va participar en els Jocs Florals de Barcelona.
Destaquem dos poemes:
- L'Atlàntida: epopeia clàssica sobre la força de la natura i la fe.
- Canigó: epopeia que mitifica la història i els paisatges de Catalunya.
La resta de poemes de tema religiòs i alguns llibres en prosa com el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, les Rondalles i el recull d'articles En defensa pròpia. -
Period: to
La Renaixença II
L'objectiu de construir una literatura pròpia es va concretar amb la restauració dels Jocs Florals a Barcelona, qu van garantir la continuïtat i la projecció social de l'esforç aïllat.
A la dècada dels 70 sorgeixen autors que difondran per mitjà de revistes, editorials i associacions els principis de la Renaixença. A més, els autors entren en contacte amb el catalanisme polític.
Aquest moviment es consolidà al 1877 amb Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller. -
Period: to
La Renaixença valenciana
Per influència de Marià Aguiló, es van celebrar a València els Jocs Florals però fins a 1879 no van ser establits oficialment per Lo Rat-Penat, una societat creada per Constantí Llombart.
La Renaixença va adoptar una projecció popular i progressista dominada per Teodor Llorente autor dedicat a la jocfloralesca o medi rural.
Va estar marcada per l'escissió:
-Poetes d'espardenya (populars): utilitzaven un valencià col·loquial.
-Poetes de guant (burgesos): composicions artificioses i arcaïtzants. -
Period: to
El teatre culte del segle XIX d'Àngel Guimerà
El teatre culte en català va estar representat per Àngel Guimerà, l'únic dramaturg català conegut.
Com a producció teatral tenim:
-Gal·la Placídia i Judith de Welp, drames històrics en vers.
-Mar i cel, obra la qual va tindre molt de èxit i va impulsar la carrera d'Àngel.
-Maria Rosa, Terra Baixa i La filla de la mar, drames en prosa en que l'autor s'apropa a la realitat contemporània alhora que presenta passions psicològicament complexes. -
Period: to
La novel·la del segle XIX i Narcís Oller
Va ser el gènere que més va tardar en consolidar-se.
Fins 1882 es van escriure novel·les romàntiques, fulletons i relats costumistes.
La novel·la realista va ser impulsada per Narcís Oller. La seua producció és:
-La papallona: lligada amb el Romanticisme.
-L'escanyapobres, sobre la passió pels diners.
-La febre d'or, on retrata la transformació de Barcelona.
-La bogeria, un estudi de malaltia psicològica.
-Pilar Prim,abandona el realisme i es centra en les reaccions del personatges