-
-Nova llengua alternativa al llatí: llengua d'oc (va agafar prestigi internacional)
-Poeta: reservat per als qui componien en llatí
-Autors d'aquest model de lírica: els Trobadors
-3 estils de Trobadors: trobar leu, trobar ric, trobar clus
-Altra figura més humil que interpetrava amb el cant les poesies: els Joglars -
-Sirventés: tema moral i polític
-Plany: és un lament fúnebre per la mort d'algú
-Canço: de gènere Amorós
-Tençó i partiment o joc partit: debat poètic entre dos trobadors
- Pastorel.la i l'alba: poesies amoroses
-Dansa i balada: cançons ballades -
TROBADORS I TROBAIRITZ
-Berenguer de Palol, Ponç de la Guàrdia, Huguet de Mataplana, Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem Ramon de Gironella, Cerverí de Girona
-Trobairitz: dondes cultes de l'alta societat feudal que cantaven l'amor que sentien pels seus amants, amb atreviment i cortesia. -
- Textos jurídics
- Textos religiosos
- Textos historiografics
-
Segle d'expansió del concepte de ciutat i de cultura acadèmica, y l'enfrontament entre fe i raó; entra la filosofía amb força y se situen les propostes de Ramon Llull
-
D'arrels cortesanes, apren l'arab amb l'ajuda d'un criat, viatja per Europa per a predicar una cristianidat renovada.
Ell conbencia la literatura per a la divulgació del seu pensament.
Obres: 4 etapes en funció d'elevolució de l'art, prosa poética, obres rimades.
Estil: utilitza; catala per a el poble, llatí pera Intel.lectuals, l'arab per als infidels i provençal per a la poesía trobadoresca -
Les cròniques narren esdeveniments historics fent-ne una interpretació subjectiva o almenys personal
Les 4 gran cròniques volen deixar en la memoria fets contemporanis relacionats amb els nostres reis dels segle xii i xiv; són escrites per a justificar fets històrics, amb voluntat valorativa però també amb pretensions literàries
Característiques: el plural majestàtic (nós); i la uniformitat lingüística -
- Primera de les 4 cròniques; des del su naixement, fins a la seua mort
- Autobiogràfica -Doble finalitat: que les seus gestes quedaren en el record i que puguen servir d'exemple per a la prosperitat
-
-Narra fets del regnat de Ramon Berenguer fins Pere II el Gran
-
-La més llarga
-Narra fets des de l'engendrament de Jaume I fins la coronació d'Alfons III el Benigne -
-L'ultima de les 4 cròniques
-La menys extensa
-Forma autobiogràfica -
La Cancelleria Reial:era un organisme burocràtic i de govern del reis, encarregat de redactar i publicar els escrits oficial, creada per Jaume I, va terminar sent un focus cultural
Es crea un model unitari de prosa més acurada, precisa i elegant que es va imposar per tots els territoris de la Corona -
- Crisi economica a causa de les males collites i l'esgotament de terres -Guerres entre senyors feudals -Difusió de malalties -Despoblaments dels camps, emigració cap a les ciutats
-
Fraire franciscà, d'origen burgues, va conseguir el títol de Mestre de Teologia
L'obra més ambiciosa: Lo crestià -
Intensa formació Intel.lectual, assolí el títol de Mestre en Teologia
Obra: 280 sermons -
Estudià a Lleida i a la Bolonya; els reis i papes tractaren de fer-lo tornar al cristianisme (no era cristia)
L'obra més important: La disputa de l'ase -
Jaume March (1335?-1410?)
Oncle d' Ausiàs March; va escriure diversos proemes i un diccionari de la rima
Pere March (1338?-1413)
Pare d' Ausiàs March; va escriure poemes al.legòrics, la constant moralitzadora -
-De familia napolitana
-Va escriure 21 poemes on mostra l'obsessió pel tema Amorós
-Va iniciar un canvi de rumb cap als poetes del segle XV -
-Va fer la traducció de la Divina Comèdia
-Va escriure quinze composicion amb influència italiana
-El topics que utilitzaba era la mort per amor i ľorgull de la dama -
Tanca el món feudal i canvia de rumb am una visió humanista que provenia ďItalia; es consideran el nostre Segle ďOr
-
-De família noble
-Cavaller ďAlfons el Magnànim
- Va ser empresonat, que gracies això va escriire Presoner y altres poemes
-La seua poesia és eminentement amorosa, desicada a personatges femenins de la cort -
-Família de cavallers
-Va entra en contacte amb altres poetes de ľepoca
-Va guanyar poder al servei del monarca
-Va contraure matrimoni 2 vegades: 1- Isabel Martorell; 2- Joana Escorna
-Considerant el gran renovador de la nostra poesia mediaval
-Ľobra: denota un coneiximent erudit de referents literaris i filosòfics; i els versos aporten una representació molt viva de la realitat quotdiana -
Jaume Roig
Va ser un escriptor y metge prestigiós; les seues obres més rellevants: Espill o Llibre de les dones
Joan Roís de Corella
-Ľescriptor de la valenciana prosa
-Els temes de les seus obres són religiosos i profans
-Basteix una poesia culta -
Humanisme: referència a la literatura de tendència classicista, procucte ďaquell context històric y social en què ľEsglesa perd el seu paper central en el pensament dilosòfic i ocupa el protagonisme ľhome. Tres figures: Dante, Petrarca i Boccaccio
-
-Frare dominica, deixeble de Sant Vicent Ferrer
-Les seus obres tenen intenció ďadoctrinar, objectiu: portar la <<raó natural>> al terreny del cristianisme -
-La figura principal de ľhumanisme
-Acusat de delictes, entrà a presó
-Obra: ľinteres per la cultura grecollatina, ľinflueix Petrarca, intenció ďobtindrealgun benefico persobal i el va destacar el Sermó -
Llibre de cavalleria:
-Temes: aventures, amor, guerra
-Fets inventats
-Espai i temps inventats
-Personatges: presenten forces sobrenatural o màgiques; i elements i essers fantastics
Novel.la cavalleresca
-Temes: aventures, amor, guerra
-Fets reals
-Espai, temps, personatges reals on el personatges tenen malalties, nececitats humanes...
-I no te elements fantàstics -
Joanot Martorell (1413-1465)
Família de mitjana noblesa, acaba perdent tot per problemes amb la justícia, va viure a Anglaterra on conegué molt material per a utilitzar en Tirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
487 capitulos; 5 parts:
-Anglaterra: Tirant és nomenat cavaller
-Silicia i Rodes: viatja per a alliberar ľilla del setge turc
-Ľimpero grec: coneix a Carmesina
-Nord ďÀfrica: victories
-Tornada a ľimperi grec: derrota als turcs i el casament amb Carmesina; ell al temps mor ďuna malaltia -
Isabel de Villena (1430-1490)
-Abadessa del convent de la Trinitat
-Ľunica obra: Vita Christi, la vida de jesucrist plantejada des ďuna òptica femenina
Joan Roís de Corella (1435-1497)
-Valorat per la producció poètica
-Va excel.lir en la prosa, on combina xomposisions basades en mites pagans i en mites cristians
-Literatura elista amb ľestil elegant
-Tema amorós -
Teatre religiós: l'objectiu era propagar fer més entenedor el missatge de la religió católica entre la población. Ex: El Misteri d'Elx, és la manifestació dramática que representa la mort i l'assumpció de la Mare de Déu; El Cant de la Sibil.la
Teatre profà: era el teatre no religiós, servia d'entreteniment per a la cort i per al poble -
-Abandonar el teocentrisme i renovar l'art
Tres regles clàssiques i fonamentals:
-Un únic espai
-D'esdevenir-se en vint-i-quatre hores
-Desenvolupar una sola intriga -
El teatre Barroc
va suposar un mitjà de distracció; i es va convertir en un autèntic gènere literari, gracies a Shakespeare, Lope de Vega, Calderón o Moilère
Característiques literàries
Les obres podien alternar vers i prosa, dividides en tres actes, d'acció còmica i trágica alhora, engeneral era trencar la regla de les tres unitats clàssiques -
Francesc Mulet (1625-1675)
-Frare dominicà de Sant Mateu
- Dues obres: El rei Matarot i la infancia Tellina; Els amors de Gaiferos i Melisendra
Francesc Fontanella
-De familia política
-Obra: Lo desengany -
-Decadència literaria
-La castellanització dels reis de la Corona d'Aragó
-La política expansionista dels Austria
-La Guerra de Successió -
L'edat moderna es correspon Renaiximent, recupera els cànons estètics i els models formals del classicisme
Poesía:
-Pere Serafí (1505/10-1567) introdueix el sonet i el madrigal
-Joan Timoneda (1518/20-1583)
-Joan Boscà
Prosa:
-El principal autor: Cristòfol Despuig
-Destaca l'humanista Joan Lluís Vives
- Autor de Primera part de la història de València: Pere Antoni Beuter -
La literatura del Barroc va intentar reproduir les tendències de les lletres castellanes
Poesía:
-Culteranista Francesc Vicenç Garcia (1582-1623)
-Culteranista Francesc Fontanella
-Conceptisme Francesc Mulet (1624-1675)
Prosa:
-Dietaris: testiimonis de la memoria privada, el més conegut és el de -Pere Joan Porcar (1589-1628) -
La literatura durant el segle XVIII
Continuació de les formes literàries del Barroc, en la segona meitat es desenvolupa el Neoclassicisme, estaca Joan Ramis i Ramis (1746-1819)
Prosa: Fra Lluís Galiana
La literatura popular entre el XVI i el XVIII
literatura popular es aquella que naix de les necessitats d'expressar-se del poble, transmissió oral, i autors anònims -
Composicions religioses: nadales, goigs
Composicions profanes: corrandes o cançons de pandero, romanços, cançons de bandolers -
És un moviment ideològic i cultural, asepectes històrics:
-Revolució industrial
-L'accés a la cultura anà estenent-se
Característiques:
L'essència es la llibertat, el Romanticisme es valora la creació de l'art; dues tendencies:
-Romanticisme conservador
-Romanticisme liberal: individualisme, nacionalisme, llibertat, rebel.lia i evasió -
Moviment de ressorgiment cultural i literari de la nostra llengua, dos factors:
-Recepció del Romanticisme
-Reindivicació de la llengua propia
Els Jocs Florals
Es tracta de un certament literari, estructurat en tres eixos temàtics: Patria, Fe i Amor -
Dues tendències contraposades:
Els poetes de guant: format per autors habituals dels Jocs Florals, que oferien una llengua culta, artificiosa i arcaÏtzant; es basaven en els models mediavals
Poetes d'espardenya: formats per autors provinents de les classes mitjanes defensors d'idees progressistes, liberals i republicanes, es va expresar per mitjà del teatre popular i de la prensa satírica -
Llorente formava part de la burguesía conservadora i monárquica; Llombart d'extracció humil; dos corrents diferents:
-Sector conservador de Llorente: va voler una Renaixença despolititzada, gens reindicativa
-Sector progresista de Llombart: pretenia una Renaixença que implicara una canvi en l'estatus social de la llengua
Etapes: Període de gestació (1830); Període de maduresa (1859); Període de plenitud (1974-1909) -
Catalunya: Renaixença progresista i reivindicativa; la llengua no sols es recuperà per a l'ambit poètic, sinó que penetrà en la prosa i teatre
València: Les discrepàncies entre els sectors conservador i progresista van impedir la convergencia en un moviment unitari; va tindre la conseqüència que la Reinaxença es mantinguera fins la primera década del segle xx
Illes Balears: una vinulació molt estreta amb la Renaixença a Catalunya -
Era el que millor s'ajustava al carácter elitista del moviment, i no havia encara una infaestructera cultural adequada per a difondre la novel.la o el teatre
-
és el representat més il.lustre de la Renaixença cultural i l'autor més important del segle XIX; és ordenat sacerdot, desde jove compon poesía èpica, on mostrarà tendència a favor dels pobres i marginats
Poesia èpica: L'Atlàntida
Poesisa lírica. Patria, Monserrat i Aires del Montseny -
Traductor d'importants autors i periodista; tenia un estil basat en els tòpics tradicionals dels Jocs Florals; va ser una gran influencia i li destaca el llenguatge poètic
-
-Teatre popular: presenta obres que tracten temes de le vida quotidiana y que defensa l'ús del valencià que ara es parla
-Teatre culte: treballa el drama romàntic amb una llengua arcaïtzant -
Josep Bernat i Baldoví (1809-1864)
Advodcat i diputat de les corts per Madrid; fou considerant l'iniciador del teatre modern a València
Eduard Escalante (1834-1895)
De fa mília de la petita burgesia valenciana, va fer que reflecteixen els canvis socials de la València peindustrial , va ser una gran influència -
Federic Soler (1839-1895)
la prmera época escrigué peces de carácter costumista, desprès s'acostà als gustos de la burguesia en adoptar una actitud més conservadora i abandonar el teatre burlesc; l'última etapa produeix l'estètica romàntica am drames històrics o comèdies costumistes
Àngel Gimerà (1845-1924)
Un dels escriptors més destacats del panorama literari del segle XIX -
La novel.la foue el gènere menys conreat pels escriptors, tres factors:
-L'absència d'una tradició novel.lística
-L'escassa infraestructura editorial i la falta d'un públic avesat
-La falta de un model lingüístic apte per a l'elaboració d'un llenguatge narratiu
Narcís Oller (1846-1930)
Alterna la professio d'advodcat am la literatura, especialmente la novel.la, fou el coneiximent d'autors castellans de l'epoca i la lectura d'autors francesos
