Literatura dels segles XII - XIX

Literatura medieval

Period: 1100 to 1500

A partir del segle XII comença a haver els primers textos jurídics i religiosos. Es produeix el naixement de la literatura medieval catalana. Entre el segle XIII i XIV es desenvolupa la prosa amb intencions i temes molt variats. La poesia en aquesta època és conreada en occità ja que la literatura en occità anomenada literatura trobadoresca té gran prestigi

Poesia trobadoresca

Period: 1100 to 1300

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i XIII) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans. És poesia culta composta en una llengua romànica, que reflectia els ideals de la societat feudal: guerra, honor i amor. Era poesia escoltada i recitada per trobadors i joglars en realització trobadoresca.

Guillem de Berguedà

1138

Trobador, fill gran i hereu del vescomte de Berga Guillem(1138-1196) que el 1176 va assasinar el vescomte Ramon Folc (III) i va haver de viure amagat. Es conserven 31 poesies de Guillem, entre els quals destaquen els 3 cicles de sirventesos en que parla d'odi.

Guillem de Cabestany

1162

Trobador occità (1162-1212) que va florir en la primera mitat del segle XIII i de qui se sap que havia nascut en el Rosellón. Es conserven nou dels seus cansos. Entre una d'aquestes es troba una poesia anomenada "Lo dous cossire" una de les mes boniques i repetides en la historia de la lliteratura trobadoresca.

Narrativa històrica: les cròniques

Period: 1200 to 1400

Les quatre grans cròniques van ser escrites basant-se en la història de Catalunya durant els segles XII XIII i XIV, les cròniques són una forma d'estudiar i de veure la història de la Catalunya medieval. Les característiques que tenen en comú són els autors, ja que tots van viure els fets que van escriure i sempre és el rei la figura central.

Literatura religiosa i moralitzant

Period: 1200 to 1400

La crisi política i social que afectà tot Europa durant el segle XIV suposà també una profunda crisi religiosa .
L’obra dels autors religiosos de l’època intenta donar resposta a aquesta crisi: F. Eiximenis i St. Vicent Ferrer pretenen que es recuperin els valors del cristianisme que s’havien perdut mentre que Anselm Turmeda és el reflex de l’escepticisme que s’havia generalitzat entre els cristians a causa de la corrupció i les males pràctiques dels religiosos.

Jaume I

1208

Sobirà (1208-1276) de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller. Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. Jaume I narra la història sobre el seu engendrament i el seu baptisme en el Llibre dels fets i estan envoltats d'una aura llegendària.

Ramon Llull

1232

Escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí (1232-1316) conegut per les seves obres redactades en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques. Ramon Llull va escriure uns 256 llibres, que inclouen matèries tan diverses com: cavalleria (Llibre de l'orde de cavalleria), novel·la (Llibre de meravelles), poesia (El cant de Ramon)...

Cerverí de Girona

1259

Trobador (1259-1285) vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran. De l'obra d'aquest autor es conserven un total de 120 composicions, l'obra més extensa i diversa que es té de cap trobador, de les quals 114 són líriques, 5 narratives i també disposa d'una llarga col·lecció de poesia moral.

Ramon Muntaner

1265

Militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca (1265-1336) conegut per ser el redactor d'una de les quatre grans cròniques, visqué de primera mà diverses gestes militars dels reis d'Aragó.

Bernat Desclot

1288

Historiador conegut per haver escrit una de les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats, coneguda com la Crònica de Bernat Desclot.

Narrativa humanista

Period: 1300 to 1500

A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.
L'humanisme marca una abans i un després en la literatura, ja que considera l'home el centre de totes les coses. L'autor humanista català més important va ser Bernat Metge, autor de Lo somni.

Pere III el Cerimoniós

1319

Sobirà de la Corona d'Aragó (1319-1387) amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387). Més tard fou també rei de Mallorca (1343-1387), duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387) i finalment comte d'Empúries (1386-1387). La Crònica de Pere el Cerimoniós és una de les quatre grans Cròniques, i se centra en el regnat d'Alfons el Benigne i del seu fill, Pere el Cerimoniós. Està escrita de manera autobiogràfica però va ser escrita pels seus escrivans.

Francesc Eiximenis

1327

Escriptor franciscà català a la Corona d'Aragó (1327-1409). Fou probablement un dels autors catalans medievals més llegits, copiats, publicats i traduïts. Per tant, en l'àmbit literari i polític, tingué molta influència. Entre els seus lectors podem trobar a importants personalitats de la seua època, com per exemple els reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà. La seva obra mestra es Lo Crestià.

Vicent Ferrer

1350

Dominic valencià (1350-1419) que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D'elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d'Avinyó i en l'elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per regnar a la Corona d'Aragó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. La seva obra mestra és sermons.

Bernat Metge

1350

Primer representant de l'humanisme (1350-1413) a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle XIV, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399).

Anselm Turmeda

1355

Escriptor mallorquí (1355-1423) que desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es convertí a l'islam i visqué com a musulmà a Tunis (moltes obres seves són crítiques a la societat cristiana de l'època). Amb Ramon Llull, és dels pocs escriptors medievals que ha escrit en català i en àrab, i és considerat un clàssic en ambdues llengües. Els seus llibres tingueren gran difusió popular en els països de parla catalana. La seva obra mestra es La disputa de l'ase.

Ausiàs March

1400

Poeta i cavaller valencià medieval (1400-1459) originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seua poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.

Jaume Roig

1400

Metge (1400-1478) de prestigi social i professional a la València del seu temps. És l'autor d'una de les obres emblemàtiques del segle d'or de la literatura valenciana medieval, que es titula l'Espill. Una novel·la en versos escrita al voltant de l'any 1460, de temàtica misògina, inclosa dins poesia medieval satírica.

Novel·la cavalleresca

Period: 1400 to 1500

La novel·la cavalleresca és un gènere narratiu que va aparèixer a Europa entre els segles XIV i el XV. Va ser l'evolució dels llibres de cavalleries i van ser novel·les més modernes que reflectien situacions reals d’aquella època. Eren narracions en prosa que es van basar en els models de les cròniques catalanes. Va haver-hi una influència mútua entre la literatura i la vida real, ja que els cavallers llegien les novel·les cavalleresques i volien actuar com els herois d’aquestes obres.

Poesia medieval

Period: 1400 to 1500

La poesia va adoptar nombroses formes a l’Europa medieval, per exemple, la poesia lírica i èpica. Els trobadors són coneguts per la seva poesia lírica sobre l’amor cortès.

Joanot Martorell

1410

Escriptor medieval valencià (1410-1465) conegut per haver escrit Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa. Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que parla d'un donzell de Bretanya, instruït en les arts de la cavalleria per l'ermità Guillem de Varoych.

Sor Isabel de Villena

1430

Religiosa i escriptora valenciana (1430-1490). Durant la seva vida com a religiosa, Isabel es va guanyar fama de persona virtuosa i intel·ligent, i es tenia molt present la seua ascendència reial. Uns quants escriptors valencians li van dedicar textos en els quals la lloaven tant per la seua honestedat com per la seua erudició. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura valenciana.

Curial e Güelfa

1448

Novel·la cavalleresca escrita en català-valencià antic, de procedència anònima, escrita entre les corts de Nàpols i Milà (1445-1448) i publicada l'any 1901 per Antoni Rubió i Lluch. Narra les aventures versemblants del protagonista Curial i de l'amor amb Güelfa.

J. Ferrandis d'Heredia

1480

Cavaller i literari valencià (1480-1549). Escrigué la major part de la seva producció en castellà. Segueix el model d'Ausiàs March i mostra una gran afecció a la lírica tradicional. Les obres de teatre profà del segle XVI que conservem són obres que imiten el teatre renaixentista italià. . La Vesita (1524/25) n'és un exemple. Els personatges fan servir tres llengües (català, castellà i portuguès) i mostra un retrat viu i detallat de la realitat cortesana de València.

Literatura moderna

Period: 1500 to 1800

El decadentisme és un moviment que es va manifestar en la literatura moderna europea de finals del segle XIX, com a transició entre el romanticisme i el modernisme, mentre que la literatura catalana es denomina renaixença a la producció entre 1833 i 1892. Es el període de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença catalana del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors.

Renaixement

Period: 1500 to 1600

El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.

Pere Serafí

1505

Poeta (1505-1567) i pintor català del Renaixement. Pel que fa a la seva obra, tenim tota una col·lecció de poemes. El 1560 col·labora amb un sonet a l'edició de l'obra d'Ausiàs March i, cinc anys més tard, publica Dos llibres, conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una de profana i una altra d'espiritual.

Cristòfor Despuig

1510

Cavaller (1510-1574) de formació cortesana, que reflecteix un home del renaixement i que, després de nombroses querelles vers els seus actes cavallerescos, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI. La seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) és una interessant obra en prosa catalana del segle XVI. Escrita en forma dialogada (gènere típic del Renaixement), pretén fer història de Tortosa, i de passada escriure sobre les coses de Catalunya.

Francesc Vicent Garcia

1579

Poeta i eclesiàstic català (1579-1623). Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. La seva obra, que abraça tots els gèneres: poesia, teatre i prosa, va inaugurar una escola literària que, en general, va conservar la seva vigència fins ben entrat el segle XIX. La immensa fama que va adquirir es va mantenir inalterada, superant fins i tot la prohibició de les seves obres per la Inquisició (1782) fins al triomf de la Renaixença.

Neoclassicisme i Il·lustració

Period: 1600 to 1700

El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.
La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer a finals el Segle XVII. Anomenat el segle de les llums, es van mantenir les característiques bàsiques de l'antic règim i l'eclosió del pensament il·lustrat.

Barroc

Period: 1600 to 1700

El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle XVIII. Com a corrent artístic va influir la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques. L'art espectacular del barroc recordava la gran òpera del moment.

Francesc Fonantella

1622

L'escriptor (1622-1681) més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre. El 1651 va escriure Lo desengany, un poema dramàtic que tracta sobre Venus, Vulcà i el desengany de Mart.

Joan Ramis i Ramis

1746

Advocat, escriptor i historiador (1746-1819) que, al 1769 va escriure una obra de teatre de neoclassicisme català, de caràcter tràgic anomenada Lucrècia.

Renaixença

Period: 1800 to 1900

Moviment cultural i literari del català del segle xix (1833-1892). El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència).

Literatura contemporània

Period: 1800 to 1900

La literatura contemporània és literatura amb un marc general després de la Segona Guerra Mundial. Els subgèneres de literatura contemporània inclouen el romanç contemporani.

Jacint Verdaguer

1845

Prevere (líder religiós) i destacat poeta en llengua catalana (1845-1902). Una de les grans figures de la Catalunya moderna, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença tornà a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. El 1878 publica L'Atlàntida, en versió definitiva i dedica el poema al seu mecenes (marquès de Comillas) encarregat dels costos de l'edició. El 1886 publica Canigó, el segon poema èpic major de l'autor.

Àngel Guimerà

1845

Dramaturg, polític i poeta (1845-1924) en llengua catalana. Es va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX. El 1888 va escriure Mar i Cel, una obra de teatre que tracta d'una tragèdia romàntica. La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, destacant en el seu currículum Terra baixa (1896).

Narcís Oller

1846

Advocat i escriptor català (1846-1930) que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX. Entre el 1890 i el 1892, Narcís escriu una de les obres més ambicioses de l'autor: La febre d'Or, una novel·la costumista. Quan Narcís escriu aquesta obra es troba en el moment més àlgid de la seva popularitat i en ella descriu la societat barcelonina.