-
Des de l’any 714 fins al 756, l’Estat andalusí va ser un emirat dependent de Damasc (que està al sud de Turquia), governat per un valí. Entre aquests dos hi havia tensions constants. A Damasc va caure la dinastia dels Omeia i l’únic supervivent va ser Abd al-Rahman I, que va fugir cap a la Península Ibèrica.
-
Al 756 Abd al-Rahman va convertir el territori en un emirat independent. Per consolidar el poder va augmentar la recaptació d’imposts, un exèrcit mercenari i uns fidels que ocupaven els càrrecs públics. L’Emirat seguia amb la mateixa religió fins que Abd al-Rahman III va declarar la seva independència religiosa.
-
Abd al-Rahman III va declarar la independència religiosa i va proclamar el califat de Còrdova l'any 929. Aquest, va serel període de màxima esplendor. Abd al-Rahman III es proclamà Califa tenint tot el poder polític, jurídic i militar. La seva política es basava en: la centralització fiscal, la reorganització de l’exèrcit mercenari, l’aristocràcia palatina i les relacions diplomàtiques amb Constantinobla.
-
Al principi del segle XI, sorgeixen rebel·lions internes que van provocar que al 1031 es descompongués el califat en més de vint-i-cinc regnes de taifes. Les taifes podien ser àrabs, berbers o eslaves, segons la seva composició ètnica i cultural. La caiguda del califat va beneficiar als regnes cristians del nord, que van conquerir progressivament totes les taifes. A la darreria del segle XIII, només sobrevivia el Regne de Granada, que va mantenir la presència islàmica fins a l’any 1492.