La fí del món antic.

  • 330

    Fundació Constantinoble

    Fundació Constantinoble
    Constantinoble va ser la ciutat que l’emperador romà Constantí havia fundat l’any 330 sobre l’antiga ciutat grega de Bizanci, d’on va sortir el nom de l’imperi.
  • Period: 330 to 1453

    Imperi Bizantí

    L’Imperi bizantí va ser l’hereu de l’Imperi romà d’orient, que va sobreviure fins que va ser ocupat pels turcs a la meitat del segle XV.
  • Period: 476 to 507

    Regne Visigot de Tolosa

    Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse.
  • 507

    Batalla de Vouillé

     Batalla de Vouillé
    Al nord de l’actual França s’hi havia instal·lat el regne dels Francs, que rivalitzaven amb els visigots.
    Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo.
  • Period: 507 to 711

    El Regne de Toledo

    Els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo. Així doncs, el 507 s’iniciava el període conegut com a Regne de Toledo que duraria fins el 711 quan serien definitivament pels musulmans a la Batalla de Guadalete.
  • 527

    Regnat de Justinià

    Regnat de Justinià
    L’època de màxim esplendor de l’imperi bizantí va ser la del regnat de l’emperador Justinià I (527-565)
    Constantinoble ocupava una posició estratègica ja que hi passaven totes les rutes comercials entre orient i occident.
  • 537

    Construcció església Santa Sofia

    Construcció església Santa Sofia
    En l’art bizantí destaquen l’arquitectura (Santa Sofia), els mosaics (mosaic de Justinià) i les icones sobre taula.
  • 570

    Naixement Mahoma

    Naixement Mahoma
    Mahoma va néixer a la Meca cap al 570. Es dedicà al comerç i va continuar el negoci familiar. Gràcies als intercanvis mercantils amb Síria, va aprofundir els seus coneixements sobre les religions judaica i cristiana.
  • 572

    Regnat de Leovigild

    Regnat de Leovigild
    Els Regnat de Leovigild esdevenen aliats amb l’objectiu de fer fora els altres pobles germànics de la península Ibèrica. Expulsen els vàndals i arraconen sueus i vascons al nord.
  • 610

    Revelacions de Mahoma

    Revelacions de Mahoma
    El 610 se sentí cridat per Déu i va considerar que Al·là (“déu”, en àrab) l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.
  • 622

    Hègira

    Hègira
    L’any 622, enfrontat als mercaders, va haver de fugir de la Meca amb els seus seguidors i es refugià a Medina (“ciutat del profeta”). Aquesta emigració, coneguda amb el nom de hègira (fugida), marca l’inici del calendari musulmà o islàmic.
  • 630

    Mahoma conquesta la Meca

    Mahoma conquesta la Meca
    Des de Medina, Mahoma va posar en pràctica una de les obligacions dels musulmans: fer la guerra santa (jihad) contra els infidels per estendre l'Islam. Entre els anys 622 i 630 es van produir una sèrie d'enfrontament militars que culminarem amb la conquesta de la Meca
  • 632

    Mort de Mahoma

    Mort de Mahoma
    L'any 632 va morir a la ciutat de Medina (Aràbia Saudita) Mahoma , el profeta de l'islam. Havia nascut a la ciutat de la Meca en 570, en el si d'una família de mercaders.
  • Period: 632 to 661

    Mahoma i els Califes Rashidun

    Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-.
  • 654

    Liber Iudiciorum

    Liber Iudiciorum
    Recesvint va establir, cap al 654, un nou codi de lleis (Liber Iudiciorum).
  • Period: 661 to 750

    Califat Omeia

    L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus -actuals Afganistan i Pakistan-. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732).
  • 711

    Batalla de Guadalete

     Batalla de Guadalete
    El 507 s’iniciava el període conegut com a Regne de Toledo que duraria fins el 711 quan serien definitivament pels musulmans a la Batalla de Guadalete.
  • 711

    Batalla de Guadalete

    Batalla de Guadalete
    La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
  • Period: 711 to 718

    La Conquesta musulmana de la Península Ibèrica

    Els exèrcits musulmans, amb Tariq i Musa al capdavant, van avançar molt ràpidament i van ocupar les principals ciutats d’Andalusia i la capital del regne visigot, Toledo. En pocs anys van controlar tota la Península, llevat de les zones més muntanyoses o despoblades, i van travessar els Pirineus.
  • Period: 718 to 756

    Emirat Dependent de Còrdova

    Un cop els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí o emir.
    Els exèrcits musulmans van intentar continuar la conquesta a l’altre costat dels Pirineus. Allà es van trobar amb el regne franc que van derrotar els musulmans a la batalla de Poitiers (732), obligant les tropes islàmiques a replegar-se al sud dels Pirineus.
  • 722

    Batalla de Covadonga

     Batalla de Covadonga
    La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722.
  • 732

    Batalla de Poitiers

    Batalla de Poitiers
    El 711 els visigots havien estat vençuts pels musulmans, que avançaven amb pas ferm cap al nord dels Pirineus. Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
  • Period: 732 to 843

    Imperi Carolingi

    El 711 els visigots havien estat vençuts pels musulmans, que avançaven amb pas ferm cap al nord dels Pirineus. Francs i musulmans es van enfrontar a la Batalla de Poitiers (732) i l’exèrcit franc va vèncer el musulmà.
    Carles Martell va dirigir aquella batalla i, tot i no ser el monarca franc, va guanyar tant de prestigi que la corona va passar al seu fill, Pipí el Breu, qui marcaria el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi.
  • Period: 750 to 1258

    Califat Abbàssida

    Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak. El califat abbàssida va entrar en crisi, entrant en un procés de fragmentació que va veure la independència dels territoris de la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia. Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
  • 751

    Batalla de Talas

    Batalla de Talas
    El 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.
  • Period: 756 to 929

    Emirat Independent de Còrdova

    L’any 750 la família omeia va ser destronada i només l’últim descendent va poder escapar, refugiant-se a l’Al-Àndalus. Un cop va aconseguir fer-se amb el poder a l’Al-Àndalus va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la dependència religiosa. Durant l’emirat independent, les disputes entre les famílies nobles establertes a Al-Àndalus van ser freqüents, així com les baralles amb la població hispànica (mossàrabs).
  • 768

    Carlemany (inici regnat)

    Carlemany (inici regnat)
    L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), fill de Pipí el Breu.
  • 800

    Carlemany es coronat emperador

    Carlemany es coronat emperador
    Carlemany va convertir al cristianisme la resta de pobles germànics que encara no ho havien fet i, a canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident.
  • 843

    Tractat de Verdun

    Tractat de Verdun
    A la mort de Carlemany va hereta l’imperi el seu fill, Lluís el Pietós, qui, a la seva mort, el va dividir entre els seus tres fills (Tractat de Verdun, 843), acabant amb l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident.
  • 929

    Abderraman III és proclamat Califa

     Abderraman III és proclamat Califa
    Abderramán III va ser el vuitè i últim emir independent (912-929) i primer califa omeia de Còrdova (929-961), i el bust es va col·locar en el seu homenatge perquè va ser ell qui va manar construir el castell d'aquest municipi.
  • Period: 929 to 1031

    Califat de Còrdova

    L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova.
    El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X.
  • Period: 1031 to 1238

    Regnes de Taifes

    A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes. Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de de dos exèrcits musulmans procedents del nord d’Àfrica. Primer van ser els almoràvits i després els almohades però ambdós van ser derrotats pels exèrcits cristians.
  • 1054

    Cisma d’Orient

    Cisma d’Orient
    La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament (Cisma d’Orient). Des d’aleshores existeixen dues esglésies: l’ortodoxa (oriental) i la catòlica (occidental).
  • 1055

    Els mongols saquegen Bagdad

    Els mongols saquegen Bagdad
    Els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
  • 1212

    Batalla de Las Navas de Tolosa

    Batalla de Las Navas de Tolosa
    La batalla de Las Navas de Tolosa, anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Viquipèdia
  • Period: 1238 to 1492

    Regne Nassarita de Granada

    L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada
    Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis. La seva riquesa i activitat econòmica li van permetre continuar pagant les pàries als regnes cristians fins que, a finals del segle XV, va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics (1492).
  • 1247

    Reconquesta de Sevilla

     Reconquesta de Sevilla
    La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella . La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l' caid Axataf .
  • 1491

    Rendició de Granada

    Rendició de Granada
    Les Capitulacions per a la rendició de Granada , conegudes com el Tractat de Granada , van ser els acords signats i ratificats el 25 de novembre de 1491 que van posar fi a la guerra de Granada lliurada entre els Reis Catòlics Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó i el sultà de Granada