-
Vaig nèixer un matí d'hivern l'any 2003, poc després que vinguessin els reis per casa, això era el 22 de gener.
-
CULTURAL
-
SOCIAL
-
A l'escola Tàber, hi vaig estar tota la meva infància. La veritat, és que com que m'hi vaig passar tant temps i a més era una escola força petita, coneixia a tothom. L'últim dia de 6è, vaig plorar molt, o em volia separar de tota aquella gent.
-
Malauradament, va ser de cap per avall!
-
La meva única cosina
-
-
(Barak Obama) POLÍTIC
-
-
Va ser un dia desastrós. Operaven a la mare per un tumor al cap, i per més que jo no fos molt gran, i que els meus pares no m'ho agüessin explicat tot massa be, estava dels nervis. A més, vaig perdre els ferros.
-
CLIMÀTIC
-
-
L'Aneto
-
Vaig comença a jugar a futbol per accident. Un dia, havia d'anar a provar un entrenament de bàsquet de la meva escola, per decidir si m'hi volia quedar. Sortosament, em vaig equivocar de pista i vaig a anar a parar a l' entreno de futbol. Com que era bastant petita, vaig començar a entrenar amb els de futbol sense que se'n adonessin, i al acabar l'entreno, vaig decidir que volia quedar-me a aquella classe. Ara fa 6 anys que jugo, i la veritat es que m'encanta.
-
Em vaig haver de passar tot l'estiu amb un corsé. Igualment, vam fer el que fèiem cada estiu, anar a caminar; pujar muntanyes, fer vies ferrades... La veritat esque entre la gent del campament on estàvem (fent escalada...) em vaig guanyar el "mote" de: Tartaruga ninja.
-
ECONÒMIC
-
He aprés molt amb els 3 anys que porto, però sobretot he conegut a gent impressionant
-
Al Nepal, ens hi vam estar quasi un mes. Quan vaig arribar, l'únic que volia fer era tornar, pro al cap d'uns dies vaig començar a acostumar-m'hi. Hi vam anar per fer un trequing per l'Himalaia. 2 setmanes caminant de 6 del matí a 4 de la tarda, fins arribar al Larkya Pass, a pos més de 5.000 metres.
-
És la meva gata, es diu així, perquè a les poques setmanes de ser a casa ja ens havia estripat totes les cortines.
-
Va ser un gran dia, en aquell moment vaig decidir que voldria ser matemàtica
-
La veritat, esque quan m'ho van dir, em vaig enfadar moltíssim amb tots els professors, però ara, que ja han passat uns dies, em segueix sabent molt greu, i trobo a faltar als meus companys més que mai, però se que els professors ho van fer per donar-me una segona oportunitat aixi que al final potser els hi he d'agrair i tot!
-
