Img 2215

Moments que marquen

  • T'estimo avi, siguis on siguis

    T'estimo avi, siguis on siguis
    Quan jo era petita vaig haver d'afrontar la mort del meu avi, a qui jo estimava molíssim.
    Tot remunta al juny de 2015, a un dia com qualsevol. Quan em vaig llevar, el meu pare no hi era a casa, cosa que em va sobtar. Més tard van venir els meus cosins a casa i vam estar tot el dia junts jugant amb la meva mare. Era feliç. Al vespre van arribar els nostres pares per dir-nos que el meu avi s'havia anat al cel, i tota rialla esdevení en llàgrima.
  • Gaspar

    Gaspar
    Al 2015 vam adoptar un gat que havia estat abandonat a Sant Pol. Tenia tan sols una setmana de vida, mesurava un pam petitó. Van venir els meus cosins a casa i, entre tots, vam decidir nomenar-lo Gaspar, així com el rei pelroig.
  • Honestedat o benefici?

    Honestedat o benefici?
    Jo sempre he estat una persona a la qual li preocupa molt el seu rendiment acadèmic. Dit això, un dia qualsevol, quan cursava quart de primària, ens van repartir un examen d'anglès. Jo havia tret un 9, però em vaig adonar de que la mestra m'havia comptat un punt de més. En aquell moment, tenia dues opcions: ser honesta i dir-li a la professora que em baixés la nota, o callar-me i querdar-me amb el nou. Vaig decidir dir la veritat i la mestra em va deixar el nou, sorpresa de la meva sinceritat.
  • Juntes per sempre

    Juntes per sempre
    A primer de la ESO em van posar a una classe on no coneixia a gairebé ningú. Estava molt emocionada per començar l'institut, però també em feia por estar sola. El primer dia, em va tocar seure al costat d'una noia que semblava molt simpàtica, però no em vaig atrevir a parlar-li. Un parell de dies després, vaig rebre un missatge d'ella, preguntant-me si volia anar amb ella a l'excursió a la granja i jo vaig dir que sí. A dia d'avui som millors amigues inseparables. Sí, parlo de la Glòria Cortés.
  • Els inicis d'una futura artista

    Els inicis d'una futura artista
    Estaré sempre agraïda amb el meu pare per haver-me convençut a començar a tocar el piano. Sempre m'havia agradat la música, però no em veia capaç de ser bona en un instrument tan complicat.
    Em vaig apuntar a classes i em va encantar, jo i el piano ens vàrem convertir en una sola cosa. Aquell mateix Nadal, els meus pares em van regalar un piano blanc preciós. A dia d'avui, segueixo endevant amb la música.
  • Us anyoro, mims

    Us anyoro, mims
    Pel concurs de Carnaval anual de l'institut, a primer de la ESO, vam decidir anar disfressats de mims. Anava a la classe C i vam resultar els guanyadors.
    Recordo aquell dia amb molt d'amor, m'ho vaig passar molt bé, tots estàvem molt emocionats per haver guanyat. Sincerament, cap altre any ha estat igual. Després de la pandèmia, cap classe ha estat tan motivada com abans.
  • Això ens ha marcat a tots

    Això ens ha marcat a tots
    Mai oblidaré aquell 13 de març que ens van dir que no aniriem a l'escola durant quinze dies i vam acabar confinats mig any. Jo estava al rocòdrom d'Arenys de Munt, d'excursió amb la classe. A l'hora de dinar, tots vam rebre un correu que ens avisava d'un confinament de dues setmanes. Tots els alumnes estàvem súper contents; no sabíem tot el que el virus portaria. M'enrecordo de quan em vaig acomiadar dels meus amics. "Fins d'aquí quinze dies, bones vacances!" ens deiem tots.
  • Avis, amb vosaltres soc feliç

    Avis, amb vosaltres soc feliç
    A l'Agost del 2020, vaig anar a veure els meus avis a Andalusia. Feia molt de temps que no anava a Cádiz i ho trobava molt a faltar. Vaig passar uns molt bons moments tocant la guitarra amb el meu avi al balcó amb vistes a l'oceà.
  • Llar, dolça llar

    Llar, dolça llar
    Sempre he viscut a un pis. De petita, somiava amb viure a una casa encantadora amb un jardí i piscina privats. També volia tenir una habitació gran amb lavabo propi, pero sabia que no era possible. Però sí que ho era!
    Resulta que fa un parell d'anys vam trobar a la venda una casa preciosa a reformar i els meus pares van decidir comprar-la. Hem dedicat molta estona a arreglar-la i, a dia d'avui, tinc tot allò que anhelava de petita! No puc sentir-me més afortunada!
  • Els millors

    Els millors
    A l'octubre de 2022, vaig anar a sopar a casa d'un amic amb tot el grupet nostre. M'ho vaig passar molt bé. Em vaig adonar de que no estic sola, si em passés alguna cosa, els tindria a ells per ajudar-me. Els estimo moltíssim.
  • No sempre es compleixen els somnis

    No sempre es compleixen els somnis
    Des de ben petita he somiat amb estudiar a l'estranger, per la qual cosa m'he estat esforçant tota la ESO per a treure bones qualificacions i obtenir una beca.
    El dia 17 d'octubre vaig inscriure'm a les beques FAO, les quals donen a 400 joves la oportunitat de cursar 1r de Batxillerat fora. El 6 de novembre vaig realitzar una prova d'anglès que determinaria si seria sel·leccionada o no. Quan em van donar els resultats em vaig adonar de que el meu somni no es faria realitat mai.
  • Quina nit!

    Quina nit!
    Al novembre vaig anar amb la meva colla al concert de Doctor Prats que va tenir lloc a Ca l'Alfaro. Va ser una nit que em va marcar perqè em vaig adonar de que m'ho passava molt bé amb tots ells i de que havia de quedar més sovint. Des d'aquella nit, passo molta més estona amb els meus amics i m'esforço per fer plans més variats i originals. Sempre ens ho passem súper bé!
  • Nou any, nova mentalitat

    Nou any, nova mentalitat
    L'1 de gener d'aquest 2023 em vaig prometre viure un any ple de bones energies i experiències. El meu lema des de llavors és el següent: "A TOT SÍ!!!".