-
La guerra gran
Durant la Guerra Gran es van enfrontar en territori català i del País Basc els exèrcits de la monarquia espanyola i de la França revolucionària.
L'any 1793, el general Antonio Ricardos, capità general de Catalunya, va ocupar la zona de Catalunya Nord. Més tard, però, les tropes franceses van derrotar les espanyoles al Voló (1795) i van amenaçar de ocupar l'Empordà.
La pau de Basilea de 1795 va posar fi a la guerra i va deixar les fronteres on eren abans de 1793. -
L'inici de la guerrra de la Indepèndencia
Godoy era el primer ministre del rei Carles IV, amb Napoleó van signar el tractat de Fontainebleau l'any 1807, pel qual la monarquia espanyola autoritzava els exèrcits francesos a penetrar a la Península per ocupar Portugal, que s'havia oposat al blocatge continental decretat per Napoleó contra la Gran Bretanya. -
L'inici de la guerra d'indepèndencia (segona part)
Les tropes napoleòniques van envair la Península i van obligar a la Cort espanyola a traslladar-se a Baiona, al País Basc francès. Napoleó va aconseguir proclamar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya, però la població espanyola no va acceptar l'ocupació francesa ni el nou monarca. -
El transcurs de la guerra de la Independència.
El conflicte bèl·lic es va decantar al principi a favor dels residents. L'exèrcit espanyol va derrotar l'exèrcit francès prop de la ciutat andalusa de Bailèn (1808) i a les ciutats la resistència va ser notable.
Tanmateix, Napoleó va restablir novament l'autoritat francesa i va dominar els principals nuclis urbans. En canvi, a les zones rurals el domini francès va ser més feble, ja que les partides de guerrillers hostilitzaven contínuament l'exèrcit francès. -
El transcurs de la guerra d'Independència (segona part)
Entre els guerrillers, Juan Martín, el Empecinado, era potser el més conegut i temut.
Les campanyes militars a Rússia van obligar Napoleó a retirar tropes de la península Ibèrica. Això va facilitar que l'exèrcit espanyol, amb l'ajut decisiu dels anglesos, derrotés els exèrcits ocupants en les batalles d'Arapiles(1812) i de Vitòria (1813) i aconseguís expulsar-los l'any 1814. -
Period: to
La guerra d'independència d'Espanya
-
L'inici de la guerra d'indepèndencia (ultima part)
El 2 de maig de 1808 es va produir a Madrid un alçament popular que va ser enèrgicament reprimit. A partir d'aleshores, la resistència es va estendre arreu del país i va significar l'inici de la guerra d'Indepèndencia. -
La independencia de les colònies americanes
El que va impulsar a l'emancipació les colònies espanyoles va ser:
L'expansió de la burgesia comercial.
La influència de les idees revolucionàries franceses i dels Estats Units.
La pretensió dels criolls d'accedir a càrrecs públics.
Els forts impostos sobre el comerç.
Es van independitzar: les repúbliques de Veneçuela (1829), l'Equador (1830) Nova Granada (1831), Mèxic (1821)...
Catalunya va influir molt negativament en la indústria catalana, ja que eren els seus principals mercats exteriors. -
Les Corts de Cadis
L'any 1812, les Corts, sota la pressió de grups cultes il·lustrats i liberals, van aprovar una constitució liberal que proclamava una sèrie de mesures encaminades a liquidar l'Antic Règim i transformar la monarquia en un estat liberal.
La Constitució de Cadis —coneguda popularment com la Pepa perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep— establia aquests principis:
-Reconeixia la sobirania nacional.
-Establia la divisió de poders.
-Decretava la llibertat de premsa.
-Suprimia la Inquisició. -
Retorn de Ferran VII
Ferran va retornar al tron després de ser exiliat per Napoleó i va abolir la Constitució de Cadis per restaurar l'absolutisme. -
El restabliment de l'absolutisme.
L'intent d'establir una monarquia de caràcter liberal a Espanya afavorit per les Corts de Cadis va fracassar.
El mes de març de 1814, acabada la guerra i l'ocupació francesa, Ferran VII —"el rei desitjat"— va tornar de l'exili un cop expulsat el rei intrús José Bonaparte.
Dos mesos més tard de la seva arribada, Ferran VII va firmar els decrets que abolien l'obra legislativa de les Corts de Cadis i va restaurar l'absolutisme. -
Period: to
Trienni Liberal
-
La reacció absolutista
Els absolutistes europeus van preocupar-se per les revolucions liberals produïdes al sud d'Europa a l'inici del segle XIX.
L'any 1823 van enviar els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit d'intervenció, per posar fi al règim constitucional i liberal.
I fins al 1833, durant l'anomenada Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va suposar el problema de la successió dinàstica la primera guerra Carlina, una guerra civil. -
Period: to
Decada Ominosa
-
Alçament del malcontents (segona part)
El conflicte entre carlins i liberals va posar novament en relleu la divisió existent entre la Catalunya interior i la Catalunya litoral. -
Alçament dels malcontents
L'any 1827 a les zones rurals catalanes es va produir l'alçament dels Malcontents, en defensa de les institucions de l'Antic Règim i contra les reformes que el liberalisme volia implantar.
La successió del rei Ferran VII va plantejar un problema dinàstic que va originar les guerres Carlines, les quals també van ser un reflex de les disputes entre liberals i absolutistes.
La victòria dels liberals va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. -
El liberalisme burgès
En morir Ferran VII, i davant la minoria d’edat de la seva filla Isabel II, la reina Maria Cristina i, més tard, el general Espartero van prendre el govern com a regents.
Davant d’això, es produiren dues reaccions diferents: d’una banda els carlins (partidaris de Carles Maria Isidre, el germà de Ferran VII) van defensar l'absolutisme i de l’altra, els liberals donaren suport a Isabel II.
Finalment, la revolució burgesa es va consolidar a l’Estat Espanyol del 1833 i el 1868, any en què els -
Period: to
El triom del liberalisme burgès
-
Period: to
Primera Guerra Carlina
-
La Constitució Espanyola de 1837
La Constitució Espanyola de 1837 va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins la seva reforma l'any 1845. -
bienni progressista
Els prograssistes manen durant dos anys, tambè van fer moltes reformes. -
Sexeni democràtic
La greu crisi econòmica dels darrers anys del regnat d'Isabel II i el desenvolupament de les organitzacions obreres van afavorir l'augment del descontentament popular.
L'any 1868 va esclatar la Revolució que va posar fi a la monarquia borbònica. La reina va haver d'abandonar el país i es va iniciar una nova etapa de caràcter democràtic: el Sexenni democràtic. -
Revolució de Septembre
La revolució de setembre o La Gloriosa va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes i va suposar linici del sexenni democratic. -
Period: to
Sexeni democràtic
-
Period: to
Tercera guerra Carlina
-
La primera república
Davant l'abdicació del rei Amadeu de Savoia, les Corts espanyoles van proclamar la Primera República l'11 de febrer de 1873.
La Primera República va tenir quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar.
El govern republicà va intentar dur a la pràctica noves idees sobre l'organització de l'Estat espanyol, però els republicans ho van impedir. -
La restauració com a sistema polític
És un període històric en el que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II.El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder de dos partits:El partit conservador, liderat pel mateix Cánovas.
El partit liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. -
La constitució espanyola de 1876
La Constitució Espanyola de 1876 fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que va intentar elaborar una nova sense èxit. Estigué en vigència fins la Constitució Espanyola de 1931.
Les llibertats polítiques eren reconegudes, però van -
El funcionament de la Restauració
El sistema polític de la Restauració es fonamentava en la Constitució de 1876 i en el caciquisme, que va ser l'alternança entre els partits conservador i liberal.
La Constitució de 1876 era de caràcter moderat i proclamava la sobirania de les Corts juntament amb el rei. Posteriorment, es va instaurar una nova llei electoral basada en el sufragi censatari.
Les reformes socials i polítiques durant aquest període radicalitzar la lluita obrera. -
Memorial de Greuges
En el darrer terç del segle xix es van desenvolupar les primeres idees del catalanisme polític. L'any 1885, un grup de polítics catalans va redactar un Memorial de Greuges que va ser presentat al rei, en el qual es recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana. -
L'exposició universal de 1888
L'estabilitat política que desitjava la burgesia catalana la va proporcionar la Restauració borbònica de 1875, que va posar fi a l'experiència progressista del Sexenni democràtic.
Aquesta estabilitat política, juntament amb les polítiques econòmiques proteccionistes dels diferents governs de la Restauració, va impulsar l'activitat industrial i financera del país. -
L'exposició universal de 1888 (segona part)
L'Exposició Universal de Barcelona de l'any 1888, al recinte de la Ciutadella de Barcelona, va ser reflex del dinamisme econòmic d'aquest període. -
Les bases de Manresa
Més tard, l'any 1892, la Unió Catalanista va promoure una assemblea de delegats que van redactar les Bases de Manresa, un projecte d'autonomia per a Catalunya. En la redacció d'aquest document hi van participar polítics i intel·lectuals com Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba. -
La restauracio i el desastre del 98
Cap a la fi del segle XIX, Espanya va perdre les darreres colònies que li restaven en una guerra contra els Estats Units: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Aquest fet, conegut com el desastre del 98, va provocar una forta commoció a Espanya: sectors de la burgesia que havien donat suport a la restauració monàrquica, com ara la catalana, pensaven que el sistema polític ideat per Cánovas estava esgotat i calia una renovació profunda.
