-
La pragmática sanció
La Pragmàtica Sanció va ser un decret emès per Carles VI d'Àustria el 1713. Aquest decret buscava garantir la successió femenina al tron dels Habsburgs, permetent que la seva filla, Maria Teresa, heretés el títol. Va ser un intent d'establir una successió més igualitària i evitar conflictes successoris. No obstant això, va generar tensions i disputes amb altres potències europees, desencadenant la Guerra de Successió Austríaca. -
Pintor de la cort
Al 1775 Goya ,el pintor de la cort va retratar multiples escenes de les families de Carles II i Carles III i pesonatges de la noblesa espanyola -
Period: to
Independencia de les colonies americanes
La guerra d'Independència dels Estats Units va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar les Tretze Colònies britàniques originals a Amèrica del Nord contra el Regne de Gran Bretanya. Va passar entre 1775 i 1781, finalitzant amb la derrota britànica a la batalla de Yorktown i la signatura del Tractat de París. -
Period: to
Arribada al tron de Carles IV
El 1759 fou designat príncep d'Astúries a veure que el seu germà gran, Felip Antoni, era apartat del tron degut als seus problemes mentals. Va succeir el seu pare a morir aquest el 1788. -
Period: to
La milicia nacional
La Milícia Nacional va ser una organització militar formada per ciutadans durant la Revolució Francesa. Tenia com a finalitat defensar la Revolució i mantenir l'ordre intern. Va ser creada el 1789 i es va convertir en un símbol del poder popular. Malgrat això, va ser dissolta el 1871 després de la Comuna de París. -
Llei salica
La Llei Sàlica era una norma jurídica que excloua les dones de la successió al tron en el Regne de França. Establerta durant l'edat mitjana, estipulava que només els homes podien heretar el títol de rei. Aquesta llei va ser un factor determinant en diverses crisis successòries i va donar lloc a conflictes i guerres. Malgrat això, va ser abolida el 1791 durant la Revolució Francesa. -
Period: to
Guerra gran
Per por del contagi de les idees lliberals, Espanya va declarar la guerra a França i va envair el Rosselló des de Catalunya. Els francesos es van retirar i van aconseguir expulsarlos d'una part de Catalunya. -
Period: to
Carles IV
Un any despres de l'arribada del tron va arribar la revolucio francesa. -
Firma del tractat de Fontainebleau
Aquest tractat va permetre que les tropes francesses travessessin Espanya per envair Portugal que era aliada dels britanics -
Inici de la guerra del francés
El 2 de maig de 1808 l'aixecament del poble de Madrid va comportar l'inici de la guerra les fases mes importants van ser
-Resistencia popular
-Ofensiva francesa
-Victories angloespanyoles -
Invasió napoleonica
Al maig de 1808, la invasió francesa al territori espanyol, va generar la imposició, per part de Napoleó Bonaparte, d'un reemplaçant al rei espanyol Ferran VII. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ocórrer el març de 1808 durant el regnat de Carles IV a Espanya. Va ser un aixecament popular a causa del descontentament amb el govern i els abusos de poder del primer ministre Manuel Godoy. Com a resultat, Carles IV va abdicar i Ferran VII va ser proclamat rei, desencadenant la Guerra d'Independència Espanyola contra les tropes napoleòniques. -
Period: to
Guerra del francés
Crisis de l'antic regim:
-Resistencia popular (1808) Napoleo va interferir en el conflicte i va ocupar la major part d'Espanya.
-Ofensiva francesa (1808-1812)L'exercit britanic va arribar a Portugal per ajudar a les tropes espanyoles i van vencer als francesos a Arapiles.
-Victories angloespanyoles (1812-1814)
-Tractat de Valençay (1813) va retirar les tropes d'Espanya i va alliverar els reis de Baiona. -
Period: to
Josep I Bonaparte
Va emprendre algunes reformes amb el suport d'alguns liberals espanyols, anomenatss afrancesats. -
Period: to
La junta suprema central
La Junta Suprema Central va ser un òrgan de govern durant la Guerra de la Independència espanyola. Va ser establerta el 1808 a Aranjuez per coordinar la resistència contra l'ocupació francesa. Malgrat el seu suport inicial, la Junta va enfrontar dificultats i va perdre influència amb el temps. Va ser dissolta el 1810. -
La unió liberal
La Unión Liberal va ser un partit polític espanyol que va existir durant la primera meitat del segle XIX. Va ser fundat per Francisco Martínez de la Rosa i destacava pel seu ideari liberal i progressista. Defensava la Constitució de 1812 i promovia reformes polítiques i econòmiques. Va tenir una presència important durant el període de la regència de Maria Cristina de Borbó. No obstant això, va perdre influència i va desaparèixer a mitjan segle XIX. -
Period: to
Coronel Rafael del Riego
El coronel Rafael del Riego va ser un militar espanyol del segle XIX. Va liderar la "Revolta de Riego" en contra de l'absolutisme. Aquest moviment va defensar la Constitució de 1812 i va promoure un règim més liberal. Malgrat ser capturat i executat el 1823, el seu llegat va influir en la lluita per la democràcia. -
Primera constitució espanyola
Va tenir lloc a la guerra del francés el fet que el tron espanyol estigues ocupat per un germa de Napoleo van motivar la formació d'unes juntes a Cadis al 1812 es va aprobar la primera constitució espanyola -
Period: to
Pintures negres
Degut a la sordessa que li van diagnosticar a Goya a l'any 1792 va condicionar el seu art i va provocar una actitud mes pessimista que destacava els defectes i supersticions de la societat de l'epoca -
Period: to
Ferran VII
Va anular la constitucio de Cadis, va disoldre les corts i va suprimir la prensa lliure. Va tratar d'abolir constitucionalisme i restabler el sistem monarquic absolut que va deixar en 1808. -
General Narváez
El general Narváez, conegut com el General Espartero, va ser un militar i polític espanyol del segle XIX. Va destacar com a líder militar i va jugar un paper clau en la política espanyola de l'època. Va exercir com a Primer Ministre i va ser conegut per la seva política conservadora i autoritària. La seva figura ha estat objecte de debat i polèmica, considerat tant com un defensor de l'ordre com un representant de la repressió política. -
Els cent mil fills de sant Lluís
Els "Cent Mil Fills de Sant Lluís" van ser tropes enviades pel rei Lluís XVIII de França el 1823 per restaurar l'absolutisme a Espanya. El seu objectiu era derrotar els liberals i restaurar el poder absolut del monarca. Aquesta intervenció va aconseguir reprimir els moviments liberals i restablir l'autoritat monàrquica. La seva presència va ser efímera, ja que van abandonar el territori espanyol poc temps després. -
Guerra dels malcontents
La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural -
La Reinaxença
L'inici de la Renaixença s'ha situat tradicionalment a l'agost del 1833 quan es va produir la publicació de l'Oda a la Pàtria de Bonaventura Carlos Aribau al diari El Vapor, a la qual van seguir els 27 poemes en català de Joaquim Rubió i Ors que va publicar al Diari de Barcelona a partir del 1839 i que van ser reunits al llibre titulat Lo Gayter del Llobregat (1841) -
Period: to
I Guerra Carlina
Es van posar en joc dos models d'estat: l'absolutista, defensat pels carlins, i el liberal, amb els suports dels isabelins. -
Period: to
Isabel II
La Reina Isabel II, de nom complet María Isabel Francisca de Asís de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, va ser la monarca d'Espanya des del 1833 fins al 1868. Va accedir al tron quan només tenia tres anys, sota la regència de la seva mare, María Cristina de Borbón. El seu regnat va estar marcat per diversos esdeveniments importants, com la Primera Guerra Carlista i la Revolució Gloriosa, que va provocar la seva abdicació i l'inici d'un govern provisional. -
Period: to
Els privileegiats del Carlisme
Els privilegiats en les bases socials del carlisme gaudien de certes prerrogatives i avantatges. Pertanyien principalment a l'aristocràcia, el clergat i la burgesia conservadora. Tenien grans propietats de terres i riqueses, així com drets i privilegis fiscals. A més, gaudien d'una posició social elevada i tenien influència en els cercles de poder. No obstant això, la seva hegemonia i privilegis van ser desafiats pel moviment liberal i la classe treballadora durant les guerres carlines. -
Period: to
Els no privilegiats del Carlisme
Els no privilegiats en les bases socials del carlisme vivien en condicions de desavantatge i explotació. Eren camperols, obrers i sectors més pobres de la societat. Sense accés a la propietat de la terra, sovint treballaven en jornades llargues i en condicions laborals precàries. Malgrat la seva situació, alguns es van unir al moviment carlí amb l'esperança de millorar les seves condicions de vida. -
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara va ser un acord signat el 1839 durant la Primera Guerra Carlina a Bergara, Guipúscoa. Aquest conveni va posar fi a la guerra i va reconèixer Isabel II com a reina d'Espanya. Establia una amnistia per als carlins i concedia als bascos i navarresos alguns drets forals i autonòmics. Això va representar un punt d'inflexió en el conflicte i va afavorir la consolidació del règim liberal a Espanya. -
Period: to
Guerra dels matiners
Ens endinsem en un conflicte que va tenir lloc set anys després de la fi de la primera carlinada i que es va desenvolupar només a Catalunya, amb la qüestió dinàstica també com a rerefons -
La santa Aliança
La Santa Aliança va ser una coalició de Rússia, Prússia i Àustria després de les guerres napoleòniques. Tenia com a objectiu preservar l'ordre monàrquic i combatre els moviments revolucionaris. Basada en principis cristians, va rebre crítiques per la repressió de les aspiracions nacionals i la llibertat dels pobles. Va perdurar fins a la revolució de 1848. -
Period: to
Govern Provisional
El govern provisional de 1868 va ser establert després de la Revolució Gloriosa a Espanya. Va durar aproximadament fins al 1871. Aquest govern va promulgar una sèrie de reformes liberals i va aprovar la Constitució de 1869, que va establir un règim democràtic i garanties civils fonamentals. Va ser un període de transició cap a la Primera República Espanyola. -
Period: to
Sexenni democratic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. -
Period: to
III Guerra Carlina
Va ser una guerra civil que va tenir lloc a Espanya de 1872 al 1876 entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlí al tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. -
Period: to
La 1ra republica
La Primera República va ser proclamada el 11 de febrer de 1873 a Espanya després de la caiguda de la monarquia. Va durar aproximadament fins al 1874. Es va caracteritzar per un règim republicà democràtic amb una nova constitució i l'abolició de la monarquia. No obstant això, va enfrontar diversos problemes polítics i socials i va acabar amb un cop d'estat militar que va restaurar la monarquia. -
Period: to
Restauració borbonica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. -
Period: to
Alfons XII
El seu regnat va consistir principalment a consolidar la monarquia i l'estabilitat institucional, reparant els danys que les lluites internes dels anys de l'anomenat Sexenni Revolucionari havien deixat darrere seu, guanyant-se el sobrenom del «Pacificador». -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876, a l'inici del regnat d'Alfons XII, i va ser la base del règim polític de la Restauració borbònica. -
constitució de 1876
La Constitució de 1876 va ser la llei fonamental d'Espanya durant la Restauració borbònica. Va establir una monarquia parlamentària, garantint drets i llibertats individuals i atorgant autonomia a les províncies. No obstant això, va limitar el sufragi a una minoria de la població, excluint les dones i els treballadors. -
Memorial de Greuges
El Memorial de Greuges va ser un document destinat al rei Alfons XII el 1885, elaborat per representants d'entitats econòmiques, polítiques i culturals catalanes, acollint-se al dret constitucional de dirigir peticions a la Corona. -
Period: to
Alfons XIII
Alfons XIII d'Espanya, anomenat l'Africà (Madrid, 17 de maig de 1886-Roma, 28 de febrer de 1941) va ser rei d'Espanya des del seu naixement fins a la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931. Va assumir personalment la Corona en complir els setze anys d'edat, el 17 de maig de 1902. -
Bases de Manresa
Les Bases de Manresa van ser una declaració política i programàtica de l'independentisme català, adoptades el 1892. Reclamaven l'autonomia per a Catalunya dins d'una federació ibèrica. Defensaven els drets i les llibertats nacionals de Catalunya i la seva cultura i llengua. També demanaven la protecció de les classes treballadores i la promoció de l'economia catalana. -
Period: to
Guerra de Cuba i les Filipines
Es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898. Va ser durant la regència de Maria Cristina, vídua del rei Alfons XII, i va desembocar en la pèrdua de les colònies d'ultramar, és a dir, la meitat de l'imperi colonial espanyol. -
Els isabelins
Els Isabelinos, coneguts també com a carlins, van ser partidaris de l'Infanta Isabel II d'Espanya durant les guerres carlines que van tenir lloc al segle XIX. Defensaven el seu dret al tron i representaven la facció conservadora i tradicionalista. Van lluitar contra els liberals i republicans, i van tenir una gran influència durant aquest període turbulent de la història d'Espanya. Tot i això, van ser derrotats militarment i la reina va ser obligada a exiliar-se. -
Period: to
Juan Alvarez Mendizabal
Juan Álvarez Mendizábal va ser un polític espanyol del segle XIX. Va ocupar el càrrec de Ministre de Hisenda i és conegut per les seves polítiques liberals, com l'expropiació de béns eclesiàstics i la desamortització de béns comunals. Les seves accions van tenir un fort impacte econòmic i social a Espanya, generant debat i polèmica en el seu moment i fins avui. -
Period: to
Carles Maria Isidre
Carles Maria Isidre va ser un pretendent al tron d'Espanya durant les guerres carlines del segle XIX. Fill de Carles IV d'Espanya, es proclamà rei com a Carles V i liderà el moviment carlí, enfrontant-se a Isabel II pel control del tron. Va rebre suport de sectors conservadors i tradicionalistes, però va ser derrotat militarment. La seva figura és considerada com un símbol del carlisme a la història d'Espanya. -
Period: to
Reforma Fiscal
La reforma fiscal és un conjunt de canvis i ajustos en les polítiques i normatives tributàries d'un país o regió. Té com a objectiu millorar el sistema fiscal, promoure l'equitat i augmentar els ingressos de l'estat o govern. Això es pot aconseguir mitjançant l'adequació de les taxes i impostos, la revisió de les deduccions i beneficis fiscals, i la millora de l'eficiència en la recaptació. Una reforma fiscal ben dissenyada pot tenir un impacte significatiu -
Reivindicació foral
La reivindicació foral busca preservar els drets, privilegis i normes propis de cada territori o comunitat autònoma. És un moviment que defensa l'identitat i autonomia regional, amb capacitat per prendre decisions en àmbits com fiscalitat i legislació. Principalment present en regions com el País Basc, Navarra o Catalunya, busca protegir les tradicions i institucions històriques de cada regió. Les lleis forals són considerades clau per a la cohesió social i el sentiment d'identitat.