-
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi l'any 476. Cap al segle IV, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia. -
Period: 527 to 565
Regnat de Justinià
Justinià I el Gran també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà. Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident. -
Period: 531 to 572
Barcelona, capital del Regne Visigot
Barcelona va ser la capital visigòtica durant el regnat d’Ataülf i Gal·la Placídia. Les seves muralles imponents, d’època baix imperial, podrien haver estat el motiu pel qual el rei visigot Ataülf s’hauria instal·lat en aquesta ciutat. -
537
Fi de la construcció de Santa Sofia
Santa Sofia de Constantinoble és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. a ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453. -
800
Carlemany, emperador d'Occident
Carlemany, fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814). Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi. Expandí els diferents regnes francs fins a transformar-los en un imperi, al qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central. -
843
Divisió de l'Imperi Carolingi
Carlemany va dividir el territori en marquesi comtats: Marques: territoris defensius localitzats a les fronteres de l'Imperi. Estaven governades per ducs o marquesos, que tenien poder sobre un exèrcit.
Comtats: era la unitat de la circumscripció administrativa encomanada a un comte per tal de complir les disposicions reals, presidir el mallus judicial, dirigir els contingents militars, cobrar impostos i ordenar la despesa. -
962
Otó I, emperador d'Occident
Otó I el Gran ) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim. Des que Carlemany havia estat coronat emperador l'any 800, el seu imperi s'havia anat dividint entre els seus descendents i el títol havia quedat vacant des de l'assassinat de Berenguer de Friül el 924. El 2 de febrer del 962 Otó va recuperar la dignitat imperial i, segons el cronista contemporani Arnulf de Milà, es convertí en el primer alemany a ser nomenat Emperador d'Itàlia. -
982
Els Víkings arriben a Groenlàndia
Els Assentaments víkings a Groenlàndia va ser un intent dels exploradors víkings per colonitzar Groenlàndia a la fi del segle X (cap a 985). -
1066
Guillem I desembarca a Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia, més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066. -
1095
Primera Croada
La primera croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. -
1204
Els Croats saquejen Constantinoble
va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron. -
1214
Batalla de Bouvines
La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda. Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa sobre l'Imperi angeví. -
1215
Aprovació de la Carta Magna a Anglaterra
És un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal. Per a un rei de la dinastia Plantagenet resultava nou, i en certa manera humiliant, acceptar que també el rei estava sotmès a la llei. -
1244
Els Musulmans reconquereixen Jerusalém difinitivament
Fins a l'arribada dels turcs (Imperi seljúcida), però, la convivència a Jerusalem seria sense dificultats majors, tot i les invasions repetides cap a Europa realitzades per tropes musulmanes que apel·laven a l'islam. L'expansió de l'islam a Europa es va deure a les reeixides campanyes militars que va portar a terme l'Imperi Otomà, i va islamitzar sobretot els albanesos i els eslaus de Bòsnia. -
1291
Els Croats són expulsats de Sant Joan d'Acre
El setge d'Acre fou la primera operació bèl·lica important organitzada pel rei de Jerusalem, Guiu de Lusignan per recuperar els territoris perduts en les campanyes de Saladí, cap dels musulmans de Síria i Egipte. Es considera una de les batalles de la tercera croada. El setge durà des de l'agost del 1189 fins al juliol del 1191. -
1453
Els Turcs conquereixen Constinoble
La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
