LA DECADÈNCIA POLÍTICA I TERRITORIAL D’AL-ÀNDALUS

  • Period: 1031 to 1085

    Els regnes de Taifes

    Cada regne taifa comprenia una ciutat principal i el territori del voltant, i va estar dominat per un grup ètnic determinat:
    Els àrabs, a Còrdova, Sevilla, Badajoz, Toledo, Saragossa i Múrcia.
    Els musulmans d'origen eslau, a l'est peninsular.
    Els berbers, a Màlaga i Sevilla.
    Els estats cristians del nord van aprofitar-ne la debilitat, primer, per cobrar-los tributs o paries a canvi de la pau; i, després, per atacar-los. Així, Alfons VI de Lleó va conquerir Toledo (1085).
  • Period: 1085 to 1144

    Els Almoràvits

    Després de la conquesta de Toledo, per por de desaparèixer, els regnes de taifes van demanar ajuda als almoràvits, berbers nòmades que a principi del segle xi havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix.
    Els almoràvits van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó a la batalla de Sagrajas.
  • Period: 1147 to 1224

    Els Almohades

    Des d'aquell moment, el poder almohade va decaure. Finalment, els almohades van ser expulsats al nord d'Àfrica, i al-Àndalus es va desintegrar el 1224 en els tercers regnes de taifes, que els cristians van conquerir progressivament. Des de 1238, i fins que va desaparèixer el 1492, el territori andalusí va quedar reduït al regne nassarita de Granada.
  • Period: 1224 to 1312

    L'evolució Artística

    L'art dels primers regnes de taifes es refereix a la gent que utilitza materials pobres per exemple el maó, dibuixar les parets amb guix, com els mixtilinis
  • 1231

    Conquista de Valencia

    Tras el éxito conseguido por unas campañas militares emprendidas a nivel particular por nobles aragoneses, entre las que destaca la toma de Morella por Blasco de Alagón (1231),