Pp

La crisi de l'Antic Règim i la construcció de l' Estat liberal a Espanya

  • Period: to

    La Gerra d'independencia

    La Guerra del Francès va ser un conflicte militar entre 1808 i 1814 en el context de les Guerres Napoleòniques, en què els aliats d'Espanya, Gran Bretanya i Portugal van lluitar contra el Primer Imperi Francès, que pretenia assentar els germans de Napoleó, José Bonaparte, ascendit al tron ​​espanyol després de l'abdicació de Baiona.
  • Period: to

    Les Corts de Cadis i la Constitució

    Durant la Guerra del Francès , els aixecaments populars van provocar la formació de consells de defensa locals i regionals. L'objectiu d'aquests consells era protegir-se de la invasió francesa i omplir el buit de poder . Estaven formats per soldats, representants d'alts clergues, funcionaris i mestres, tots ells conservadors.
  • Period: to

    El trienni liberal

    La Triennal Liberal o Triennal Constitucional és un període de la història contemporània d'Espanya, que es desenvolupa entre 1820 i 1823, el mitjà de tres períodes dividits tradicionalment en el regnat de Ferran VII, és a dir, el posterior al període de l'absolutisme i en fa deu anys ominosos.
  • Pena de mort per a qui proclami la Constitució

    Les congregacions maçòniques i altres societats secretes estan prohibides.
  • Mor Ferran VII

    Mor Ferran VII
    A això es va sumar el problema successori, que provoca la Primera Guerra Carlina, que esclataria després de la mort de Ferran i l'ascens al tron ​​de la seva filla Isabel II, de tres anys, no reconeguda com a reina pels carlins.
  • Period: to

    Primera guerra carlina

    La Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil que va esclatar a Espanya després de la mort del rei Ferran VII i la seva successió, ja que els autòcrates no van acceptar la seva filla Isabel II d'Espanya com a hereva al tron.
  • Fi de la santa inquisició

    Fi de la santa inquisició
    El 15 de juliol de 1834 durant el reinat d'Isbel II, es declarava anul·lat el Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, que ha existit durant 356 anys o cinc segles d'història espanyola.
  • Cop d'estat

    El cop d'Estat a Espanya del juliol del 1936 va ser una revolta militar dirigida contra el Govern de la Segona República sorgit de les eleccions de febrer d'aquell any.
  • Victoria isabelina

    Victoria isabelina
    El 6 de juliol de 1840, els isabelins guanyen als carlins, els isabelins eren la part de la població a favor de que Isabel II sigui la herba al tro del seu pare.
  • La constitució

    La constitució
    La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat: Sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals.
  • Primera vaga general

    Primera vaga general
    La vaga general de 1855, tot i que circumscrita a Catalunya que n'era el principal centre industrial, es considera per la seva importància, seguiment i repercussió la primera vaga general de la història d'Espanya.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    Al setembre de 1868 va haver-hi una revolució anomenada La Gloriosa que va resultar en l'enderrocament d'Isabel II. El Museu del Romanticisme vol commemorar aquest esdeveniment per ser un moment clau que marca la fi del romanticisme a Espanya.
  • Period: to

    Govern provisional

    El Govern Provisional del 1868-1871 va ser l'executiu transitori que es va formar a Espanya després del triomf de la Revolució del 1868 —la Gloriosa—, que va posar fi al regnat d'Isabel II.
  • Period: to

    La primera república espanyola

    La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica.
  • Restauració borbònica

    Restauració borbònica
    La Restauració borbònica va ser el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874.
  • Dissolució de la cort

    El rei Alfons XII signa el decret de Dissolució de les Corts.