-
Itàlia és derrotada pels Imperis Centrals a la batalla de Caporetto, a la frontera italo-austríaca.
Batalla de Caporetto. Itàlia, que va entrar a la guerra a favor dels aliats durant el mes de maig de 1915, és derrotada pels imperis centrals a la batalla de Caporetto, a la frontera italo-austríaca (actual Eslovènia). -
Assassinat a Sarsjevo de l'arxiduc Francisco Fernando, hereu del tron austríac, i la seva dona.
Va ser la conseqüència d'una conspiració els abastos de la qual no han pogut ser prou aclarits i va ser perpetrat per un grup de joves, entre els quals hi havia Gavrilo Princip, autro de l'assassinat -
Alemanya declara la guerra a França.
L'1 d'agost Alemanya va ordenar la movilització general de les seves tropes i va declarar la guerra a Rússia. El 3 d'agost va declarar la guerra a França i va penetrar en territori belga, que era neutral, per creuar el país en direcció a França. -
Inici de la guerra a Europa
Com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial van morir 55 milions de persones a tot el món. Fue el conflicto más grande y destructivo de toda la historia. Alemanya va invadir Polònia l'1 de setembre de 1939 i així va començar a la Segona Guerra Mundial. Como resposta, Gran Bretaña y Francia le declararon la guerra a Alemania. -
L'Imperi otomà entra en guerra en alinear-se amb les potències centrals.
Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial. Eren anomenats així perquè eren situats geogràficament entre l'imperi Rus a l'est i França i el Regne Unit a l'oest -
Alemanya envaeix Polònia.
La invasió alemanya de Polònia va ser una acció militar de Alemanya nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. L'operació tècnica, coneguda com a Cas Blanc (en alemany, Fall Weiss), es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquell mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la Segona República Polonesa. -
Bulgària se suma a les potències centrals.
La història de Bulgària durant la Primera Guerra Mundial abasta els anys 1914-1919, encara que el país no va entrar al conflicte mundial fins a l'octubre de 1915 amb el seu atac al regne de Sèrbia després de la seva aliança amb les Potències Centrals al setembre. Bulgària va ser l'únic dels països de la regió que es va aliar amb les Potències mentre que els seus veïns (Sèrbia, Romania, Grècia i Montenegro) es van decantar per l'Entesa -
Inici de la batalla de Verdun
La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916. El 21 de febrer, els alemanys van llançar una ofensiva sobre la ciutat francesa de Verdun (Mosa) que ocupava una posició vital. -
Mor l'emperador austríac Francisco José.
fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg. Francesc Josep va estar preocupat pel nacionalisme durant tot el seu regnat. Va concloure el Compromís Austrohongarès de 1867, que va atorgar una major autonomia a Hongria i va transformar l'Imperi austríac en la monarquia dual de l'Imperi Austrohongarès. -
A Rússia el tsar Nicolau II és enderrocat.
Fou l'últim tsar de Rússia. Fou assassinat juntament amb la seva família a la casa Ipàtiev de Iekaterinburg. Governà de forma autocràtica el país des del 1894 fins al 1917. -
Els Estats Units, juntament amb algunes repúbliques llatinoamericanes, declaren la guerra a Alemanya.
va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d'entre 50 a 60 milions de persones -
Firma del tractat de Brest-Litovsk, pel qual Rússia abandona la guerra. Inici de la guerra civil a Rússia.
va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial. Encara que el tractat va quedar pràcticament obsolet abans d'acabar l'any, va alleujar els bolxevics que continuaven lluitant en la seva guerra civil i va afirmar la independència de Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània i Ucraïna. -
Romania sol·licita la pau.
Era un guardó soviètic equivalent al Premi Nobel. En el moment de la seva creació va ser batejat amb el nom de Premi Stalin de la Pau entre els pobles i, després de la desestalinització, adoptà el seu nom definitiu. Cal no confondre'l amb el Premi Lenin. -
Signatura de l'armistici de Compiègne, que posa fi a la guerra a Europa.
Va ser un acord signat l'11 de novembre de 1918 entre els Aliats de la Primera Guerra Mundial i Alemanya, en un vagó de tren al bosc de Compiègne per posar fi a les hostilitats en el front occidental de la Primera Guerra Mundial. -
Conferència de París, on s'acorden les condicions de pau amb les potències centrals. Naixement de la Societat de Nacions.
La conferència de pau de París de 1919, també coneguda com a Conferència de Pau de Versalles per ser el palau homònim seu de les deliberacions, fou una reunió internacional, organitzada pels guanyadors de la Primera Guerra Mundial per tal de negociar els tractats de pau entre els aliats i les potències centrals.