-
Fou el fundador de l'islam. Va néixer vers 570 a la Meca i morí el 8 de juny de 632 a Medina Els musulmans consideren Mahoma com el darrer profeta i missatger enviat per Déu (en àrab Al·là) .Alhora cap religiós, polític i militar, unificà Aràbia, la qual cosa va possibilitar les conquestes aràbigues i la creació dels posteriors imperis islàmics.
-
L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hirà, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparició sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Déu, que posteriorment s'identificaria amb l'arcàngel Gabriel. A parti d'aquell fet va començar a practicar en public les pregaries i anant reunint seguidors. Filament va fugir a Medina.
-
L'hègira va ser la sortida dels primers companys de Mahoma de la Meca cap a Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la comunitat musulmana i l'islam pren el primer dia de l'any lunar en què es va produir, el 16 de juliol del 622 com dia de l'inici del calendari musulmà.
-
L'any 630 Mahoma va conquerir la Meca junt amb els seus seguidors.
-
Mahoma va morir a Medina el juny del 632; com que no havia deixat cap disposició successòria, la lluita pel lideratge va provocar el cisma més important de la història de l'islam.
-
l califat ben guiat o califat Rashidun és el nom que es dóna en la tradició musulmana sunnita als quatre primers califes que van succeir a Mahoma , des del 632 a l'661. En moltes llengües europees se'ls coneix també com califes ortodoxos
-
Els omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
-
El desembarcament dels musulmans a península ibèrica va ser l'any 711 junt amb la batalla de Guadalete.
-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
-
Es coneix com a conquesta musulmana d'Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibèrica a el complex procés polític i militar que al llarg de el principi de l' segle viii explica la formació i consolidació d' al-Andalus , així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars
-
Es coneix com a conquesta musulmana d'Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibéricaal complex procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars.
-
L'emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova, de fet valiat de l'Àndalus), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova).
-
La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Cuadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà.
-
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
-
Els abbàssides foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà)
-
L'emirat de Còrdova va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica entre 756 i 929 i va estar regit pels omeyas.
-
Els cristians van reconquistar els territoris de Barcelona. L'any 801.
-
Abd-ar-Rahman es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad. A més va ser reconegut com a cap espiritual pels musulmans del nord d'Àfrica amb el títol d'amir al-muminin i el lakab d'Al-Nasir li-dini Ilah. Així va néixer el califat de Còrdova, el període de més esplendor de l'Àndalus.
-
Abd al-Rahman III considerà adient la seva autoproclamació com a califa, és a dir, com a cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca omeia), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular i la creació del Califat fatimita en Egipte oposat als califes abbàssides de Bagdad. És l'etapa política de la presència islàmica a la península Ibérica de major esplendor.
-
Són aquells regnes dividits dins un territori.
-
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), fou una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dóna pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212.
-
La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf.
-
L'emirat, Regne de Granada va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
-
El 1492 els cristians van fer la reconquesta de Granada. La reina Isabel de Castella i el rei Ferran d'Arago per la seva gesta van ser anomenats reis catòlics.
