I guerra mundial

  • Assassinat de Francesc Ferran d'Àustria

    L'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, nebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria i hereu de l'imperi austrohongarès, és assassinat juntament amb la seva dona a Sarajevo.
  • Àustria-Hongria declara la guerra a Sèrbia

    Després d'un ultimàtum, l'imperi austrohongarès, que tenia por de perdre la seva influència als Balcans, declara la guerra a Sèrbia.
  • Suport de Rússia a Sèrbia

    Rússia, que es considera líder natural del món eslau, mobilitza el seu exèrcit per ajudar Sèrbia.
  • Reacció alemanya

    Alemanya declara la guerra a Rússia. França ordena la mobilització total de l'exèrcit.
  • Gran Bretanya entra en guerra

    Després de la invasió belga, la Gran Bretanya declara la guerra a Alemanya. Els Estats Units es declaren neutrals.
  • Batalles de Tannenberg i Lemberg

    Batalla de Tannenberg a Prússia, que s'allarga fins al 31 d'agost. Els alemanys derroten els russos amb contundència. A Galítsia, batalla de Lemberg, que s'allarga fins a l'11 de setembre. Els russos derroten els austrohongaresos.
  • Batalla del Marne

    En cinc dies de combats, els francesos aconsegueixen aturar l'avanç dels alemanys, que pretenien ocupar París, i fer-los retrocedir.
  • Batalla dels llacs Masurians a Prússia

    Després de deu dies de lluita contra els alemanys, els russos es retiren amb grans pèrdues.
  • Setge d'Anvers

    Comença el setge alemany sobre la ciutat belga d'Anvers, que cau el 10 d'octubre.
  • Primera batalla d'Ieper

    Comença la primera batalla per assegurar el control de la ciutat belga d'Ieper, que s'allarga fins al 22 de novembre. Francesos, belgues i britànics aconsegueixen aturar els alemanys i impedir-los arribar als ports del canal de la Mànega.
  • Bombes sobre Londres

    Primer atac d'un zepelí alemany sobre la capital britànica.
  • Guerra submarina

    Els submarins alemanys comencen els seus atacs contra els vaixells mercants aliats.
  • Campanya de Gal·lípoli

    L'ofensiva arrenca amb els bombardejos navals aliats sobre els forts otomans dels Dardanels.
  • Segona batalla d'Ieper

    Els alemanys utilitzen gas verinós per primera vegada. S'allarga fins al 25 de març sense un resultat clar.
  • Desembarcament aliat a Gal·lípoli

    Tot i que l'atac naval havia començat al febrer, el mal temps va provocar endarreriments i l'enfonsament de tres vaixells el va aturar. Quan les primeres tropes van aconseguir desembarcar, els turcs havien tingut temps de reforçar la seva defensa.
  • Itàlia canvia de bàndol

    Amb el tractat de Londres, Itàlia se suma en secret a la Triple Entesa dels aliats.
  • Itàlia declara la guerra a l'imperi austrohongarès

    És el primer pas d'Itàlia per annexionar-se el litoral austríac, Dalmàcia del nord i els actuals territoris de Trentino i el Tirol del Sud, segons el pacte amb els aliats.
  • Ofensiva aliada a Gal·lípoli

    S'allarga tot el mes, però els soldats otomans aconsegueixen resistir.
  • Atac sobre Sèrbia

    Arrenca un atac combinat d'alemanys, austríacs i búlgars sobre Sèrbia. Francesos i britànics desembarquen a Tessalònica.
  • Guerra contra Bulgària

    La Gran Bretanya declara la guerra a Bulgària; l'endemà ho fa França, i tres dies després, Itàlia i Rússia.
  • Retirada sèrbia

    L'exèrcit serbi, desfet, es retira cap a l'Adriàtic per ser evacuat per la flota aliada.
  • Retirada aliada i victòria otomana

    Els aliats comencen a evacuar les tropes de la península de Gal·lípoli, després de la derrota contra l'exèrcit otomà. La retirada acaba el 8 de gener amb una gran victòria otomana.
  • Reclutament obligatori a la Gran Bretanya

    Després de l'aprovació de la Llei del Servei Militar, la Gran Bretanya imposa el reclutament obligatori als homes solters d'entre 18 i 41 anys.
  • Comença la batalla de Verdun

    Es perllonga deu mesos, fins al desembre, i esdevé la batalla més llarga de la història. També és una de les més sagnants, amb entre set-centes mil i nou-centes mil baixes.
  • Rebel·lió àrab contra els otomans

    Arrenca la rebel·lió àrab contra els otomans a Hejaz, a la península Aràbiga.
  • Primers moviments de la batalla del Somme

    L'ofensiva francobritànica es perllonga fins al 25 de novembre amb un èxit moderat però amb un cost humà altíssim.
  • Retirada preliminar alemanya

    Les tropes alemanyes inicien una retirada preliminar en alguns sectors del front occidental.
  • Retirada alemanya a França

    El gruix de les tropes alemanyes a França es retiren cap a la línia Hindenburg.
  • Primera batalla de Gaza

    Els britànics no aconsegueixen prendre el control de la ciutat als otomans i s'esdevé una situació d'empat tècnic a Palestina.
  • Els Estats Units declaren la guerra a Alemanya

    Els EUA entren en la contesa després de dos anys i mig d'esforços per part del president Woodrow Wilson de mantenir el seu país en la neutralitat.
  • Segona batalla de Gaza

    Els britànics tornen a ser derrotats a la segona batalla de Gaza pels otomans.
  • Batalla de Messines

    Els britànics castiguen els alemanys durant una setmana com a preludi d'una ofensiva més gran a Ieper.
  • Tercera batalla d'Ieper

    Es perllonga fins al 10 de novembre i resulta un èxit estratègic i tàctic per als aliats, però amb grans pèrdues per als dos bàndols.
  • Tercera batalla de Gaza

    Finalment, els britànics aconsegueixen desallotjar els otomans el 7 de novembre.
  • Guerra a Palestina

    Els britànics conquereixen Jericó.
  • Operació Georgette dels alemanys a Flandes

    També coneguda com batalla de Lys o quarta batalla d'Ieper, l'objectiu era capturar la ciutat flamenca i fer recular les forces britàniques.
  • Darrera ofensiva alemanya

    Comença la darrera ofensiva alemanya prop de Reims. Segona batalla del Marne, els aliats aturen l'enemic i recuperen la iniciativa el dia 18. El contraatac s'allarga fins al 6 d'agost.
  • Batalla d'Amiens

    Primera fase de l'ofensiva dels cent dies aliada. La lluita s'allarga fins a l'11 de novembre, fa retrocedir els alemanys fora de França i marca la fi de la guerra.
  • L'imperi Otomà demana negociar la pau

    Signat a l'illa de Lemnos, l'armistici de Mudros posa fi a la guerra entre otomans i aliats.
  • Àustria-Hongria signa un armistici

    L'armistici de Villa Giusti posa fi a la guerra entre Àustria-Hongria i Itàlia.
  • Signatura del tractat de Versalles

    Signatura del tractat de Versalles
    Alemanya ratifica, el 8 de juliol, el tractat pel qual ha d'indemnitzar els aliats pels danys patits; lliurar-los les seves colònies; reduir les seves forces armades; cedir Prússia oriental per a la formació de Polònia, i tornar territoris com Alsàcia i Lorena.