-
La cambra fosca era un instrument que permetia captar i projectar imatges, però fins al moment, el registre d'aquestes imatges s'havia de fer manualment copiant en un paper allò que la cambra projectava. Feia falta buscar algun element que registrés la llum projectada i que fes perdurable la imatge, o sigui, que permetés obtenir fotografies. -
El científic britànic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfície plana que s'exposava després a la llum. Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata, després hi posava objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi aparèixer la forma de l'objecte. -
Segle XXI Johann Zahn va inventar una taula de dibuix portàtil seguint el principi de la cambra fosca, una gran capsa de fusta, la part frontal de la qual quedava tancada per una lent. Aquest segle els científics continuaven experimentant amb clorur de plata. -
El 1835 Jacques Daguerre publicà els primers resultats dels seus experiments. El resultat fou un procés que anomenà daguerrotip; consistia en làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode. A més, aconseguí reduir els temps d’exposició a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visible, que posteriorment revelava en vapors calents de mercuri i fixava rentant-la amb aigua calenta amb sal.
-
William Henry Fox Talbot enllestí un procediment fotogràfic que consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies. -
La primera revista fotogràfica de l'món- The Daguerreian Journal- va ser una gran demanda de fotògrafs per il·lustrar textos en diaris i revistes. -
El 1861 s’obtingué la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color. Es realitzava tres fotografies successives cada vegada amb una lent d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la.
-
El 1878 es presentà una planxa de vidre seca recoberta amb una
emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes.
Després de molts experiments sense èxit, el 1882 el gelatí de
bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà definitivament el
colodió
