-
400
Aristòtil
Va ser un filòsof grec, conegut per construïr la primera cambra obscura que es coneix. -
Period: 400 to
LA CAMBRA OBSCURA
-
500
Mo Tzu
Va ser un filòsof xinés i fundador de l'escola de lògica Moïsta. Va explicar a un escrit datat del V a.C com la cambra obscura projectava imatges a través de la llum per un petit orifici. -
1000
Alahazeni
Va demostrar que els objectes són els que reflecteixen els rajos lluminosos que son captats per els ulls. -
1500
Descripció de la cambra fosca
La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
d’allò que hi havia fora. S’ajustava per tant a la descripció que n’havia fet Aristòtil al s. IV a C. -
Adjunció d'una lent.
Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
qualitat de la imatge projectada.
L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. -
Cambra portàtil
Fou al s. XVII, quan es va produir un avenç molt important.
Gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que
incorporava un mirall a 45o i una pantalla de paper, de
manera que no era necessari que la persona estigués dins. -
Primers fotogrames
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes. -
Suplencia i avanços
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes. -
Period: to
FOTOGRAFIA ANALÒGICA
-
Fotografies permanents
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 i van ser obra del científic francès Nicéphore Niepce.
Les va anomenar, heliografies.
va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant 8 hores. El
resultat va ser una imatge positiva on les llums
queden representades pel betum.
plantes. -
Millores
Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la química.
Al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, es produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a 30 minuts. Era una imatge
única i no se’n podien fer còpies. El va anomenar Daguerrotip. -
Positiu-Negatiu / Calotip
Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons. -
Publicació de les càmares
L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès nacional. -
Primere plaques
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de vidre polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió.
(Retrat d'Abraham Lincoln fet amb col·lodió). -
Primeres imatges a color
Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en
color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de
1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
superposar en una projecció, obtenint així els colors
desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia.
Tot i això, no va trobar la manera de deixar els colors fixats a la foto. És per això qe les primeres fotografies eren pintades a mà. -
Novetat - Plaques seques
Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua, gelatina i nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon. Alguns els més importants fabricants d’aquest tipus de càmeres foren els germans Lumière, Guilleminot i Agfa. -
Característiques de la primera càmera Kodak.
Eastman i la seva empresa (Kodak) van oferir
als usuaris una càmera senzilla, que
funcionava amb aquest rodet de pel∙lícula, de
manera que el fotògraf només havia de pitjar
el disparador per a fer fotografies. Un cop
fetes totes les exposicions del rodet, l’usuari
l’havia de treure de la càmera i l’enviava a la
fàbrica de Kodak per a que revelés les fotos i
en fes les còpies en paper. -
Película de rodet
L’any 1884 l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
possibilitar aparells més lleugers i manipulables. El procediment
de revelat també es va simplificar molt, gràcies a aquestes
aportacions. -
Primera placa a color
Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
vidre. -
Càmera Leica
El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
podia portar a sobre còmodament. -
Kodachrome, la primera pel·licula a color
Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor. -
Fotografia instantània
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
La revolució tecnològica
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any. 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
va ser utilitzat pels laboratoris Bell per a
captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
videocàmera. -
Period: to
FOTOGRAFIA DIGITAL
-
El primer prototip
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. Va aconseguir un prototip
que utilitzava sensors CCD, que captaven
la llum i la transformaven en corrent
elèctrica que era processada per la càmera,
que emmagatzemava les imatges en una
cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia
fotos en blanc i negre, tenia una resolució de
0,01 megapíxels i va tardar 23 segons en
processar la captura de la primera imatge. -
La primera càmera digital a la venda
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
La càmera compacta
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
L'smatphone
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet. Aquests telèfons
mòbils porten incorporada la càmera fotogràfica digital, i això
permet que actualment la fotografia estigui a la mà de tothom.
