Baixa (9)

EVOLUCIÓ CÀMERA FOTOGRÀFICA

  • 400

    Aristòtil

    Aristòtil
    Va ser un filòsof grec, conegut per construïr la primera cambra obscura que es coneix.
  • Period: 400 to

    LA CAMBRA OBSCURA

  • 500

    Mo Tzu

    Mo Tzu
    Va ser un filòsof xinés i fundador de l'escola de lògica Moïsta. Va explicar a un escrit datat del V a.C com la cambra obscura projectava imatges a través de la llum per un petit orifici.
  • 1000

    Alahazeni

    Alahazeni
    Va demostrar que els objectes són els que reflecteixen els rajos lluminosos que son captats per els ulls.
  • 1500

    Descripció de la cambra fosca

    Descripció de la cambra fosca
    La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
    En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
    orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
    d’allò que hi havia fora. S’ajustava per tant a la descripció que n’havia fet Aristòtil al s. IV a C.
  • Adjunció d'una lent.

    Adjunció d'una lent.
    Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
    qualitat de la imatge projectada.
    L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
    armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat.
  • Cambra portàtil

    Cambra portàtil
    Fou al s. XVII, quan es va produir un avenç molt important.
    Gràcies als estudis que un monjo alemany anomenat
    Johann Zahn havia fet 150 anys abans, la cambra obscura
    va evolucionar cap a una cambra portàtil, més petita, que
    incorporava un mirall a 45o i una pantalla de paper, de
    manera que no era necessari que la persona estigués dins.
  • Primers fotogrames

    Primers fotogrames
    A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
    la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
    a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
    Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
    anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes.
  • Suplencia i avanços

    Suplencia i avanços
    A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
    la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
    a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
    Entre 1780 i 1810 els anglesos Thomas Wedgwood i Humphry Davy van aconseguir els primers resultats
    anomenats fotogrames, eren impressions en paper de fulles de plantes.
  • Period: to

    FOTOGRAFIA ANALÒGICA

  • Fotografies permanents

    Fotografies permanents
    Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 i van ser obra del científic francès Nicéphore Niepce.

    Les va anomenar, heliografies.

    va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un

    aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,

    que va situar dins d’una cambra obscura i que va

    deixar exposades a la llum durant 8 hores. El

    resultat va ser una imatge positiva on les llums

    queden representades pel betum.
    plantes.
  • Millores

    Millores
    Durant la resta del s. XIX, es van produir avenços tecnològics en la fotografia gràcies la química.

    Al 1835 Daguerre va substituir la planxa de

    peltre per una planxa recoberta d’una capa de

    iodur de plata sensible a la llum, es produïen impressions en blanc i negre, de molta

    més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps

    d’exposició a 30 minuts. Era una imatge

    única i no se’n podien fer còpies. El va anomenar Daguerrotip.
  • Positiu-Negatiu / Calotip

    Positiu-Negatiu / Calotip
    Al mateix temps, l’inventor britànic William Henry Fox Talbot ja havia descobert com crear imatges amb un sistema de positiu‐negatiu que va anomenar calotip i que permetia obtenir diverses còpies. El 1835 va aconseguir fer el pas definitiu en el fixat de les imatges, que requerien en principi de 30 segons d’exposició. En pocs anys el temps d’exposició es va reduir a pocs segons.
  • Publicació de les càmares

    Publicació de les càmares
    L’any 1839 Daguerre i Talbot van fer públics els seus invents, John Wiliam Herschel va donar el nom de fotografies a les imatges obtingues, i el govern francès va considerar la fotografia un invent d’interès nacional.
  • Primere plaques

    Primere plaques
    Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de vidre polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió.

    (Retrat d'Abraham Lincoln fet amb col·lodió).
  • Primeres imatges a color

    Primeres imatges a color
    Durant el s. XIX també es va intentar obtenir fotografies en
    color. La primera és obra de James Clerk Maxwell i data de
    1861. Aquest va prendre tres fotografies consecutives amb
    un filtre roig, un de blau i un de verd, i posteriorment les va
    superposar en una projecció, obtenint així els colors
    desitjats. Aquesta tècnica es va anomenar Tricomia.
    Tot i això, no va trobar la manera de deixar els colors fixats a la foto. És per això qe les primeres fotografies eren pintades a mà.
  • Novetat - Plaques seques

    Novetat - Plaques seques
    Vint anys més tard, entre els anys 1871 y 1882, Richard Leach Maddox i Charles H. Bennet van introduir les plaques seques, que també eren làmines de vidre recobertes d’una solució de bromur de cadmi, aigua, gelatina i nitrat de plata i exposades a una cambra obscura. Aquesta nova tècnica permetia utilitzar materials secs i reduir el temps d’exposició a un quart de segon. Alguns els més importants fabricants d’aquest tipus de càmeres foren els germans Lumière, Guilleminot i Agfa.
  • Película de rodet

    Película de rodet
    L’any 1884 l’inventor George Eastman va
    patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
    primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
    transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
    va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
    els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
    possibilitar aparells més lleugers i manipulables. El procediment
    de revelat també es va simplificar molt, gràcies a aquestes
    aportacions.
  • Característiques de la primera càmera Kodak.

    Característiques de la primera càmera Kodak.
    Eastman i la seva empresa (Kodak) van oferir

    als usuaris una càmera senzilla, que

    funcionava amb aquest rodet de pel∙lícula, de

    manera que el fotògraf només havia de pitjar

    el disparador per a fer fotografies. Un cop

    fetes totes les exposicions del rodet, l’usuari

    l’havia de treure de la càmera i l’enviava a la

    fàbrica de Kodak per a que revelés les fotos i

    en fes les còpies en paper.
  • Primera placa a color

    Primera placa a color
    Al 1903, els germans Lumière van patentar la primera placa fotogràfica a
    color. Es va donar a conèixer amb el nom d’Autochrome, però no es va
    comercialitzar fins al 1907. Oferia diapositives a color sobre una làmina de
    vidre.
  • Càmera Leica

    Càmera Leica
    El 1925 l’empresa alemanya Leica va comercialitzar una
    càmera molt lleugera, petita i amanosa que tenia molt bona
    òptica i mecanismes de control, i que possibilitava fer
    fotografies de molt bona qualitat amb un aparell que es
    podia portar a sobre còmodament.
  • Kodachrome, la primera pel·licula a color

    Kodachrome, la primera pel·licula a color
    Deu anys més tard, el 1935 Kodak va llançar la primera
    pel∙lícula de color anomenada Kodachrome, que es va
    seguir utilitzant fins a l’any 2009. Agfa ho va fer un any més
    tard. Tot i això, les fotografies a color en paper no es van
    iniciar fins al 1941 amb la pel∙lícula Kodacolor.
  • Fotografia instantània

    Fotografia instantània
    La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
    néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
    polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
    anys després de ser inventada.
  • La revolució tecnològica

    La revolució tecnològica
    El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
    elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
    L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any. 1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
    de Càrrega Acoblada). És un sistema d’emmagatzematge d’informació, que
    va ser utilitzat pels laboratoris Bell per a
    captar i emmagatzemar imatges, donant lloc així a la primera
    videocàmera.
  • Period: to

    FOTOGRAFIA DIGITAL

  • El primer prototip

    El primer prototip
    El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
    Sasson la construcció de la primera càmera
    digital de la que es té constància. Va aconseguir un prototip
    que utilitzava sensors CCD, que captaven
    la llum i la transformaven en corrent
    elèctrica que era processada per la càmera,
    que emmagatzemava les imatges en una
    cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia
    fotos en blanc i negre, tenia una resolució de
    0,01 megapíxels i va tardar 23 segons en
    processar la captura de la primera imatge.
  • La primera càmera digital a la venda

    La primera càmera digital a la venda
    El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
    Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
    ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
    era la versió per a ordinadors Mac.
  • La càmera compacta

    La càmera compacta
    Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
    DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
    ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
    L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
    era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
    dia al mercat.
  • L'smatphone

    L'smatphone
    El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
    lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
    mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
    són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
    potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
    que a més es poden connectar a internet. Aquests telèfons
    mòbils porten incorporada la càmera fotogràfica digital, i això
    permet que actualment la fotografia estigui a la mà de tothom.