-
Era un instrument que permetia captar i projectar imatges, però fins al moment, el registre d'aquestes imatges s'havia de fer manualment copiant en un paper allò que la cambra projectava. -
Nicéphore Niépce aconseguí una imatge duradora, fixa i
inalterable a la llum mitjançant la utilització de la cambra fosca i un procediment fotoquímic. . Niépce batejà el seu invent amb el nom d’”heliogravats”, i anomenà el procediment “heliografia” (que significa el mateix que fotografia). -
Johann Zahn al segle XVII va inventar una taula de dibuix portàtil que representava la cambra, però atribuint-li dimensions reduïdes i portabilitat. -
Jacques Daguerre va inventar un procés que consistia en làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode. A més, aconseguí reduir els temps d’exposició a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visible, que posteriorment revelava en vapors calents de mercuri i fixava rentant-la amb aigua calenta amb sal. -
William Henry Fox Talbot enllestí un procediment fotogràfic que consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre il·limitat de còpies. Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot descobrí que el paper cobert amb iodur de plata resultava més sensible a la llum si abans de la seva exposició es submergia en una dissolució de nitrat de plata i àcid gàl·lic, dissolució que també podia ser utilitzada per al revelat del paper després de l’exposició. -
Frederick Scott Archer va proposar a la revista anglesa The Chemist el mètode del colodió perfectament experimentat. El colodió, conegut també com a cotó-pòlvora, és una classe d’explosiu la base del qual és la cel·lulosa nítrica. Archer va col·locar unes planxes de vidre humides al utilitzar colodió en comptes d’albúmina com a material de cobertura -
S’obtingué la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color. Es realitzava tres fotografies successives cada vegada amb una lent d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. -
El 1878 es presentà una planxa de vidre seca recoberta amb una
emulsió de gelatina i de bromur de plata, similar a les modernes.
Després de molts experiments sense èxit, el 1882 el gelatí de
bromur, capaç d’assecar la placa, desbancà definitivament el
colodió. -
L’americà George Eatsman patentà una pel·lícula que consistia en
una llarga tira de paper recoberta amb una emulsió sensible. -
Apareix al mercat una màquina fotogràfica lleugera, versàtil i nova: la Leica. Aquesta càmera de 35 mm, que requeria pel·lícula petita i que havia estat, en un principi, dissenyada per al cinema, s’introduí a Alemanya el 1925. -
Al perfeccionar ordinadors va facilitar el disseny de lents i van aparèixer de noves intercanviables per a càmeres de la època.
Durant els 50, els nous procediments industrials van permetre aumentar la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pel·lícules en color i en blanc i negre. La velocitat d’aquestes últimes s’elevà fins a un 5000 ISO, en les de color es multiplicà per 10.
Durant els 60, els primers VTR (Video Tape Recorder el 1951 eren capaços de capturar imatges de televisió). -
Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bàsica del primer CCD . Aquest dispositiu CCD, plantejat com un
sistema per a l'emmagatzematge d'informació, és utilitzat un any més tard pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera càmera de vídeo.
El 1981 surt al mercat la primera càmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resolució de 100 x 100 píxels. El 1990 Apareix la primera versió d'Adobe Photoshop, un programa informàtic de retoc de fotografies.